El Martí està a França m´ha dit. Aquest no para. Sempre amunt i avall, horaris estranys. M´ha dit que ja quedarem quan torni, i m´explica en persona això del casament. Anava amb presses. Ja l´he renyat una mica, tot fent broma, per enviar-me primer l´invitació abans de dir- m´ho per la seva pròpia veu. Ha rigut, i ha dit que tenia por d´acabar tornant-me a demanar que fos jo la núvia. I ha seguit rient. ´és broma dona. Quan sigui a Barcelona et truco´ I això ha estat tot. Ara aquí quedaria bé que digués la frase típica de MAI NO ENTENDRÉ ALS HOMES. Però hi ha tantes classes d´homes, igual que tants tipus de dones, que no es pot generalitzar. Suposo que el que costa alguns cops és entendre a les persones. Cada persona suposo que si analitzes bé el seu entorn, situació, manera de pensar, pots posar-se a la seva pell, i entendre com actua, encara que tu no ho fessis mai allò. Però en Martí de vegades em desconcerta. Sabia que per ell el principal era la feina i ell mateix, i allò de demanar-me en matrimoni em va xocar, i ara aquest casament em sobta encara més. Però allà ell. El dia d´avui és gris. No havien anunciat sol i augment de les temperatures? No està al caure la primavera? Però res, estic encuriosida amb en Fidel, i això m´anima
