El Roger ahir va haver de venir pel matí a casa meva. Deia que no podia passar més dies sense veure´m, i que estava segur que a mi em passava el mateix. No em va tocar més remei que fer-lo passar, tot i que jo feia una pinta horrible. Havia tornat a dormir poc i malament, i encara tenia braços i mans amb taques vermelles. De fet ara mateix em veig ombres vermelloses. No hi ha manera que marxi del meu cos. I a sobre aquest mal d´esquena. Porto tres matins llevant-me que no em puc moure, tota contracturada. Haig de fer estiraments i estiraments. Ara mateix tornaria al llit, però a part de l´esquena tinc el braç esquena tot tibant. Tampoc sóc tan gran per llevar-me així cada matí. Com haig de marxar de viatge amb al.lèrgies i mals d´esquena? Avui el professor anava amb els amics a Sitges. Jo no he volgut anar-hi, no perquè pateixi perquè l´al.lèrgia torni a empitjorar i el professor em planti com en els somnis. Masses records d´infantesa. Deixem Sitges. I ja demà marxaran els amics, i a veure quina em prepara el professor. Agafarem el cotxe i a l´aventura? Ara fa dies que no el veig. Em fa una mica de por aquesta escapada al desconegut amb un desconegut, però a l´hora en tinc ganes, i això que la salut no m´acompanya. I a part en Roger, que ahir va insistir i insistir en marxar alguns dies per millorar la nostra relació i retrobar la il·lusió. La veritat és que va dir paraules maques al principi. Després va acabar enfadant-se per variar, quan al preguntar-me si havia conegut algú li vaig dir que sí. Tampoc podia mentir-lo. Llavors em va dir que li havia espatllat la Setmana Santa, i que hauria de tornar a fer les paus amb la Mònica, que ella feia temps que volia tornar i ell li deia que no per mi. A mi m´era igual el que fes. De fet penso que és molt lleig que vagi amb la Mònica de vacances perquè jo no vulgui anar amb ell. I si ho va dir per donar-me gelos, també ho trobo lleig, però ja farà el que li sembli. I jo ara també tinc com mal de cap? No poden parar els dies de ser grisos? Faig la bossa per animar-me? Però bossa per anar a on? A la platja? En plan rural? Si són visites culturals, la cosa canvia. Es un dia on em sento sense nord ni sud, ni res de res. Més taques encara? Què dec tenir? Què em senta malament? El sucre? Anar al metge no sé si seria solució, en el tema d´al.lèrgies van també perduts. I el professor?, pensarà que no vull conèixer als seus amics?, pensarà que no tinc prou interès en ell? Acaba d´enviar-me un sms dient-me que em prepari per demà. Sembla que encara té interès. Vaig a dormir una mica a veure si marxen les taques. Sé que no és un projecte gaire engrescador, però necessito una hora més de relax almenys, i després començaré a fer coses. Per exemple neteja del pis. Tampoc és gaire engrescador. O trucar a la Miriam, que no recordo quan té les proves per a l´operació. Potser encara no, perquè si l´operen pel maig, però a veure com li van les vacances. I intentaré no agobiar-me a veure si així desapareixen aquestes taques que em tenen amargada
