I tornem a estar en la meva rutina habitual de no fer res. No m´atreveixo a parlar de les vacances per no deprimir-me, tot i que el cap no para de fugir-me cap els records d´aquests dies. Han estat poquets dies, però sembla que faci tants dies que no trepitjo aquesta ciutat, però ja torno a ser aquí, a la meva casa, sola, amb poques activitats diferents, poca aventura. I ara mateix em veig capaç d´abandonar Barcelona i anar-me´n a córrer món. Si no fos pels diners, marxava. Clar que hi ha gent que s´arrisca, i va fent feinetes i va rodant i rodant. Jo en canvi deixo que el món rodi i em quedo a la meva Barcelona, que me l´estimo molt, i de fet, crec que no seria capaç de viure a cap altra ciutat, m´enyoraria massa. Suposo que havent perdut la família i amb pocs amics, algunes arrels m´haig de buscar, i les meves arrels són Barcelona,els seus carrers, els seus monuments, i el mar, el Mediterrani, el temps càlid... Ja em poso tendra i em donarà per plorar. Porto tot el dia amb la llagrimeta. Doncs no seria capaç de fer arrels a cap altra banda, però si seria capaç de voltat i voltar sense estabilitat, i de tant en tant tornaria a Barcelona com a punt de referència, per nodrir-me de la seva energia. Aisss, parlo per parlar perquè no marxaré a cap banda, i de fet també he tornat contenta perquè hem anat viatjant cap el Sud, sense allunyar-nos gaire del mar, i el bon temps ens ha acompanyat, i el professor ha resultat ser un encant. Crec que m´estic enamorant, però em fa por dir-ho, prefereixo no dir gaire per no portar el gafe. I a ell tampoc li he dit res. Ell m´ha dit coses força boniques, i jo li he dit el just per no quedar malament, però com si tampoc estés colada com estic, bé de fet, he anat barrejant una de freda i una de calenta per si de cas, perquè ell és encantador, però, no sé, sembla que alguna cosa el va marcar en el passat. Tots tenim un passat, és cert, i més jo, i a sobre a ell no li he dit gaires coses, però ell també amaga alguna cosa. Esperem que no sigui prou important per no espatllar-ho tot. No vull parlar ara de les vacances, tot i que crec que serà inevitable fer-ho, la gent trucarà, preguntarà... De fet en Roger ja ha trucat, i li he dit que ja el trucaria que tenia pressa. Els Davids també volen quedar. Crec que ja volen quedar avui a sopar. I em veig que si el Roger toca vindrà quan acabi l´òpera, i si no hi serà des d´un bon principi. Com m´agradaria tornar a fugir amb el professor, i anar coneixent altres ciutats, altres poblets, admirant nous paisatges. Cada nit un llit diferent on fer l´amor, cada àpat a un restaurant diferent, cada matí en pujar la persiana un nou carrer al davant. Bé suposo que més tard o demà em sentiré amb ànims per parlar de les meves visites. Crec que hauria de dinar
