La vida mai ens pot deixar tranquils del tot. Porto hores amb la Miriam. Està desesperada. A mi també m´ha deixat bastant preocupada. Tenia un bultet al pit. Li van fer una ecografia i li van trobar un altre de més petit. El gros li medeix 3,5 cm. També li van fer una biopsia. Que li han de treure operant-la és segur, però divendres sabrà els resultats de la biopsia. Divendres sabrà si són cancerígens o no. No volia dir-ho a ningú per no espantar-nos. Només ho sabia la seva parella, però ell està més preocupat que ella. Està desfet.Pensa el pitjor del pitjor. La seva mare va tenir càncer de pit, i ho va passar fatal amb la quimio, però encara és viva! I la Miriam pobreta ha vingut a desfogar-se en mi. Jo no sabia què dir-li. A mi no m´ha agradat tampoc tantes presses en tot. Desitjaria que fos el millor, que no fos res, però no me la puc treure del cap. Ara que era feliç amb aquest noi li ha de caure aquest regal? No és justa la vida. Haurem d´esperar a divendres, però serà una espera desesperant. Jo voldria acompanyar-la al metge, però en principi anirà amb ell. Suposo que no hauríem de patir fins divendres. Això mateix li he dit a la Miriam. No es pot patir per el que encara no se sap. Però la veritat, jo estic ben nerviosa. Ella m´ha prohibit explicar-li al Quim. Diu que divendres ja li dirà el que sigui. Hauré de respectar-la en aquest sentit, tot i que ell sigui el seu germà. Jo he estat amb ella mentre plorava, mentre nerviosa em feia bromes macabres, i ara necessitaria també explicar-li a algú per treure´m una mica aquesta angoixa. Però la Miriam no vol que ho digui a ningú. I la veritat són ganes de fer patir a la gent abans d´hora. Poden ser dos bultets bons, i llavors es treuen i ja està. Es veu que li van clavar una agulla al pit. Els bultets eren durs. Li havien remenat per dins amb l´agulla, intentant extreure-li cèl.lules o jo que sé per fer-li l´analítica. Va sortir desencaixada de la consulta. I la seva parella, que no la van deixar entrar, al veure-la sortir amb aquella mala cara es va posar a plorar com un boig. Ja em diràs quina ajuda. Però pobret, deu patir. Jo tampoc sé si hagués aguantat el tipus, tot i que avui amb ella he estat la mar de bé. Era l´alegria personificada animant-la. Però ara em sento dèbil, com si ho hagués donant tot. Ara toca esperar. Esperar unes hores eternes. Un dia i poc, i ja sabrem el què. Desitjo tant que no siguin dolents
