M´estic enamorant del professor? No sé què em passa. Fins i tot em fa por dir el seu nom aquí. Portem des de divendres al vespre junts, i cada dia em sento millor amb ell. No sé per què però està captivant-me. Em sento feliç al seu costat, i a l´hora no em sento lligada com amb en Roger. Es difícil d´explicar i entendre el món dels sentiments. Igualment em fa pena tot l´assumpte Roger. Ell divendres estrenava l´Elisir d´amore, i avui també tenien funció. Tot i així ha anat trucant, diu que no vol perdre´m per no insistir. El que ell no sap és que no hi ha res a fer. He intentat deixar-lo varis cops, i és cert que jo torno a caure, però no acabem de funcionar. Potser és culpa meva, però igualment haig d´aturar tot amb ell per no fer-li més mal. Els últims dies de Setmana Santa sembla que els té lliures de feina, tot i que també té la nena. M´ha proposat de marxar fora, de variar d´aires per intentar arreglar tot. A mi m´ha fet un no sé què dir-li que segurament marxaré amb el professor. No entendria res. De fet és curiós, apareix un desconegut, i en pocs dies em sembla com si fes segles que el coneixés. Tot té un altre color al seu costat. M´agrada passejar agafada de la seva mà, sopar conversant amb ell. Barcelona és il.luminada al seu costat. Aquests dies hi ha hagut de tot. Hem passat les nostres estones a caseta tancadets deixant-nos dur per la passió que bull quan som a prop, però també hem aprofitat aquest bonic sol per passejar. Avui mateix hem anat pel parc de la Ciutadella. Era ple de gent animada gaudint del dia. Gent de totes les edats. Famílies amb nens, parelletes d´enamorats, avis, algun grup d´amics. Tothom feia cara de felicitat. Les vacances de Setmana Santa han arribat. Hem segut una estoneta a fer el vermouth a l´Hivernacle. Quin lloc més agradable per seure tot fent manetes com dos enamorats! I ahir em va portar a l´Aquarium. Jo no hi havia estat mai. Es curiós que hagués estat aquest estiu al de Lisboa, i mai al de Barcelona. El de Lisboa potser té més espècies, però l´atracció del d´aquí és passar pel mig de la piscina dels taurons. I la veritat, això és molt impressionant. El que em va sobtar, era que quasi tots els visitants eren estrangers. Suposo que és l´habitual d´aquests llocs. I després de l´Aquarium, ja posats, vam agafar el pont, Colom i Rambla amunt. La nostra Rambla anant amb el professor em semblava encara més atraient. Els artistes del carrer, les seves persones-estàtues, la diversitat de la gent que hi passeja, les tendetes de flors i animals. Era com veure tot de nou. Era com ser turista en la meva pròpia ciutat. I el millor de tot era notar el braç del professor a les meves espatlles, o la seva mà que m´agafava. Avui arribava una parella amiga seva d´Anglaterra. Ell havia de recollir-los a l´aeroport. Estaran a casa seva fins dimecres o dijous. I després és quan marxarem nosaltres. Ell ha insistit que estés amb ells, però jo també volia estar una mica per casa endreçant, i a part avui sopava amb la Filomena, que marxa demà a Sevilla. Demà aniré amb ella a l´aeroport, que sé que li atabalen aquestes coses. Ja coneixeré als amics del professor perquè ara, en el fons estic una mica tristeta per no estar amb ell. Aprofitant que té vacances tota la setmana, m´agradaria estar tots dos juntets cada instant sense desenganxar-nos per a res. Però no és possible, i en part potser millor, que jo sóc com sóc, i encara tanta estona juntets en faria alguna, o em donaria alguna de les meves pors. La meva por a ser feliç potser. Tot i això no sé si el meu cos reacciona per por o què, però han aparegut a les meves cames unes horribles taques vermelles, i em piquen. Em rascaria sense parar. Es com una al.lèrgia. Alguna cosa m´haurà sentat malament? Trucaria al professor per comentar-li, però tampoc vull preocupar-lo. I a part segurament deu dormir. Em fa mandra baixar a la farmàcia per mirar quina hi ha de guàrdia i comprar Polaramine. Segons deia ma mare, això no falla. M´he posat aigua freda, m´he fregat amb un mocador on havia embolicat una mica de gel, però res de res. Això no baixa. Si em distrec i no hi penso sembla que no em pica tant, però ara mateix torno a sentir picors i picors. Quin horror!
