Quina nit la de diumenge a dilluns! No sé si era per les picors de l´al.lèrgia, les cames bullint o les meves pròpies pors, però tot va ser una barreja de malsons, dels que tinc imatges difoses. M´anava despertant i només tenia ganes de rascar-me. De genoll cap a baix tot era ple de taques vermelles. I els peus, estaven com deformats per la inflor. He pensat en anar a la recerca de la farmàcia de torn, però tenia por de no poder-me ni posar les sabates. Potser gastava dues talles més de peu i tot. No sé si el record de la nit em feia exagerar la visió dels meus peus. En els somnis recordo haver-me mirat al mirall, i tenia la cara tan deformada que ni em reconeixia. I llavors, al mirar apareixia la cara del professor, i se li transformava per instants en una expressió de pànic acompanyada d´un crit esfereïdor. Aquest horrible malson l´he tingut com tres vegades. I després jo per alleugerir les picors decidia submergir les cames en alcohol. Desesperada per no trobar alcohol de 96 graus en tota la casa, decidia obrir ampolles de vodka i omplir la banyera fins dalt. Entrava primer un d´aquells peus monstruosos, i com coïa el vodka. Però era valenta, i hi posava també l´altre, i després acabava tota jo banyant-me en el meu vodka. Les cames volien sortir d´ell, però jo no les deixava malgrat la coïssor que notava, i per calmar-me anava fent glopets de vodka, fins que vaig aconseguir buidar la banyera, i llavors obria el professor la mampara, i es quedava mirant els meus peus deformes, tornava a tancar-la i marxava. Ha estat una nit francament desagradable. Suposo que els meus somnis reflectien la por a enfrontar-me a una nova relació amb el professor. La meva por de sempre a no confiar en ningú, en pensar que m´abandonaran, que venen perquè puc ser atractiva, i després busquen a alguna altra més centrada, que no sigui problemàtica. Però avui meditant he decidit que jo li porto més de deu anys al professor, sóc atractiva, puc ser graciosa, no seré tan intel·ligent com ell, però tampoc sóc una inculta. Bé, m´he passat el vespre intentant buscar-me punts positius, perquè avui vull dormir, no he trobant punts de pes, però tampoc sóc tan desastrosa. Aquest matí el despertador ha sonat. Havia d´acompanyar a la Filomena. Les cames seguien vermelles però no em picaven. Els peus semblaven prou normals. També estaven vermells, però només una mica inflats. L´al.lèrgia anava de baixa.M´he dutxat. L´aigua tèbia de la dutxa em molestava a les cames. De tornada de l´aeroport, al tren, he tornat a sentir picors a les cames, concretament a les cuixes. I horroritzada he vist petites taques a les mans, que seguien per sota les mànigues. Havia d´aturar allò. De seguida he anat a una farmàcia a comprar Polaramine. Ara mateix no em pica res, però segueixo tenint taquetes, però d´una intensitat molt menor. A la cara he tingut una mica de borrissol al migdia, però sense arribar a canviar el color. Tenia una por de transformar-me en la grotesca figura del somni. Es trist haver de confiar tant en el físic, però era com perdre la meva millor arma envers el professor. Ell volia que avui anés a sopar amb els seus amics anglesos, però li he dit la veritat, que tenia una al·lèrgia, i que encara acabaria sent contagiosa. Potser hauria d´haver donat alguna excusa, però he decidit que li diré sempre la veritat. Res de mentires. Hauré de mostrar-me tal com sóc, i no callar res del passat, i si tot i així accepta la Ninotchka que s´ha deixat seduir i ha seduït homes i homes, que buscava una mica de companyia en la solitud de la vida i que ofegava les penes en vodka... Ai, crec que m´estic posant un pèl dramàtica. No cal dir-li tot de cop. Ja m´anirà coneixent. Jo tampoc sé massa d´ell. Qui sap quins secrets amaga. Però quan em mira als ulls sé que li agrado, i no només pel meu físic, clar que noto el seu desig, però a part em sembla veure una dolçor que va més enllà. Potser això és el que m´agrada d´ell, i per això aquesta por, i per això aquesta al·lèrgia, aquests malsons. Demà espero estar recuperada del tot i poder anar amb ell i els seus amics. Haig de posar-me bé per la nostra escapada. Serà una manera de poder-nos conèixer. Em fa por que em conegui i fugi, però m´haig d´arriscar. No puc estar amagant-me de tot sempre. Estic vivint una vida
