Ahir el professor va venir a casa meva. Crec que des d´allò de l´album de fotos no em vol portar a casa seva. Vaig estar a gust amb ell, tot i que em va semblar tot com una rutina. Va arribar ansiós de sexe. Quasi no vam parlar, i només arribar, el primer petó ens va portar a un altre, i un altre, podia notar mentre em besava el seu desig ardent, volia acariciar tot el meu cos, i em va transmetre tota la seva electricitat, el meu cos també va tremolar desitjós. Feia calor, vam despullar-nos amb pressa per fer lliscar un cos sobre l´altre. Estava a gust, notava que li agradava molt, em va fer gemegar de plaer, no vaig trigar en arribar a una cadena orgàsmica. No volia pensar en res. Volia sentir tot el plaer possible, oblidar-ho tot. Els seus ulls em mostraven satisfacció, i jo deixava volar la meva ment. Després vam dormir-nos abraçats. Vam despertar que encara era d´hora. Vaig fer uns entrepans i vam mirar una peli. Aquella del Che fent un viatge per l´Argentina. El seu tiet estava pitjor, però es resistia a la mort. Potser hauria de tornar-hi aquest cap de setmana. Volia explicar-li els meus sentiments aquests dies, com m´havia anat Sant Jordi, volia explicar-li tantes coses. Però no va haver temps d´explicar gaire bé res. Avui he estat sopant amb els Davids. Se m´ha acudit preguntar-los si ells obrien els armaris dels banys de cases alienes. Ja, ja , ja. El David B. ha confessat fer-ho sovint. Ell no se´n amaga sobre que és curiós de mena. I llavors en aquell moment ha arribat algú de sorpresa. En Roger com no. Em deu percebre? Els altres s´havien xivat. Però mira que hem rigut quan li han fet la meva pregunta. Ell no ho fa normalment això, ha dit però ens ha explicat una de divertida. Un dia, va anar a sopar a casa d´uns amics de la seva ex, quan encara eren junts. Era estiu, i el pobre Roger no tenia clar si les seves aixelles desprenien una mica d´olor. Va anar al bany, i va obrir l´armari tot buscant un desodorant. El va trobar , es va descordar un parell de botons de la camisa, i vinga a tirar-ne força. Li va semblar que aquell desodorant era com massa humit. I horror! Què passava? Tenia escuma sota les aixelles. Allò era crema d´afaitar. I a sobre s´estava tacant la camisa. Estava ben agobiat el pobre. Com es treia allò? Va agafar paper de wàter, però deuria ser del dolent, i es desfeia entre l´escuma. Només li faltava portar bocinets de paper a les aixelles. Com deia ell, pitjor el remei que la possible olor. Podia triar entre la tovallola de les mans o un barnús rosa o un de blau. El rosa no perquè segur que era de la dona, i en Roger creia que la dona de la casa tot i tenir de tant en quant ombres de bigoti, no faria servir l´escuma d´afaitar i notaria alguna cosa estranya al barnús. Però no sabia si ell s´afaitava amb barnús o no. Així que va prendre la tovallola i es va treure l´escuma d´afaitar No volia posar aigua per no tacar més la camisa i que els altres sospitessin. Igualment trigava massa. La seva ex picava a la porta. Va dir que tenia una mica de mal de panxa però que ja sortia.Va llençar la tovallola al cubell de la roba bruta, perquè no quedés a dalt va amagar-la sota les calces, els calçotets, ell en tenia uns del Barça, i ella tenia un tanga verd fosforito. Quina gràcia! També hi havia un parell de camises. La tovallola del delicte quedava perfectament camuflada. Va obrir un armari de sota la pica, allà hi havia més tovalloles. Salvat! Es va mirar al mirall. La seva camisa estava una mica pringosa. Havia acabat pitjor que com havia entrat. Va riure. Que podia fer? I va tornar a la reunió esperant que l´alcohol no els fes reparar en la seva camisa. La conversa seguia avorrida. Parlaven de com fer uns canapès amb margarina. Ell volia proposar de fer-ne amb escuma d´afaitar, però no li va semblar apropiat. Ens ha dit tot rient que mai ho havia explicat a ningú. Ni a la seva ex, perquè si no encara l´hagués deixat abans, i reia i reia. No tant com aquell dia que li vaig dir que no volia veure´l més jeje. I tots rèiem. Però llavors m´ha agafat la mà, m´ha clavat la mirada i m´ha dit ¨Amb tu és diferent Ninotchka. De vegades pots semblar sofisticada, però sé que m´estimaràs igual tot i saber les meves peripècies en banys aliens¨ He rigut, i li he dit que seria amic meu encara que m´enterés que havia intentat ficar-se un tampax meu. Un comentari una mica groller, però necessitava tornar a l´ambient de broma i anècdota. I per sort han seguit les històries gracioses, tot i que crec que decididament aquesta del Roger ha estat la millor.
