Ahir ja vaig tenir la rosa de Sant Jordi. Quina sorpresa, no? El professor me la va portar per la tarda. I no és que sigui avançat a tots, el que passa és que va venir amb la rosa perquè demà no podrà regalar-me-la. Avui torna a marxar a Tarragona. Diu que havia d´anar amb el tiet. I jo sola per Barcelona entre la multitud que passeja mirant llibres i roses. Aiss Per altra banda segueixo dubtant sobre trucar al Roger per parlar-li del seu aniversari. Crec que vaig a fer-ho. També estic pensant en marxar lluny de Barcelona amb la Filomena. Sant Jordi és un dia trist pels qui ha perdut recentment la parella o han trencat. Per a alguna gent, sembla que qui no està enamorat per Sant Jordi no ets ningú, però no és només la festa de l´amor, és també una festa de la cultura, de la tradició, de la nostra estimada Catalunya. Aiss, jo també trobaré a faltar passejar de la maneta del professor. Potser podríem anar la Filomena i jo a veure el Tom i l´Andy. Ja sé que Sant Jordi es celebra a tota Catalunya, però potser allà no hi haurà tan ambient com a Barcelona, més que res perquè són menys gent. No sé, vaig a trucar a en Roger i a veure què fa la Filomena. Que marxi el professor si ha de marxar. No em puc enfadar perquè visiti a malalts. TAmpoc desconfio d´ell, però em fa pena no tenir-lo amb mi, només és això. He rebut la seva rosa, avui hem dormit juntets al meu llit, m´he despertat de nit i em sentia tan bé prop seu... Ara a esperar al proper dia,segurament diumenge. Tampoc és tant. I poc a poc estarem més dies junts, ho veig a venir
