Amb el professor ahir bé, tot i que no em va portar a casa seva jaja. Potser no m´hi porta mai més. Més còmode per a mi. Així estaré en territori propi. No sé com puc dir aquestes animalades, però és per despreocupar-me. Volia preguntar-li què ocultava en aquell album, però no vaig gossar. Ell mentre sopàvem a un xinès amb palillos,va treure el tema. Va disculpar-se dient que havia estat molt brusc perquè estava migdormit, i que a part tenia aquesta mania que no li toquessin les coses. Que ara ja la sabia, i era fàcil d´evitar. Jo em vaig disculpar clar. Mirant alguns comments fets he corroborat que tothom és una mica xafarder. Sembla que si obres l´armari del bany d´una altra persona pots conèixer-la millor. I a part, al bany, tancat, és el lloc ideal d´una casa d´un amic o conegut per inspeccionar. A mi la veritat no m´emociona tampoc gaire la idea. Descubrir la colònia o perfum que fa servir, mirar quins medicaments pren, el té endreçat, un amic solter que té maquillatges ? Qui sap quins secrets es poden trobar. Això pot ser vulnerar la intimitat, però acabo de decidir que segons què, no ho guardo a l´armari del bany. Vaig a esmorzar amb la Filomena. A veure quins ànims porta I dissabte Sant Jordi amb el meu professor. Què romàntic!
Glups, acabo de recordar una cosa horrible. A principis d´abril era l´aniversari d´en Roger. Crec que el dia 3. I no li vaig dir res. Ni recordo si el vaig veure aquell dia. Ara fa dies que no en sé res d´ell. No sé si passar de tot o trucar-lo. Fer-li un regal tampoc té sentit.Però no entenc que els Davids tampoc comentessin. Ara mateix no sé què fer. Ha estat pensar en Sant Jordi, recordar la rosa blava de l´any passat, i pensar que l´aniversari d´en Roger havia estat poc abans. Aisss. Quin cap tinc!
