Avui al migdia he tingut una visita inesperada. Era en Martí. Jo encara dormia gandulament després de l´esgotadora nit que he passat amb el meu estimat professor. Va arribar a les deu de la nit directe de Tarragona a casa meva. El meu sopar va quedar a la taula mentre nosaltres uníem els nostres cossos, com volent recuperar els dies de separació i per oblidar malentesos. Suposo que haurà arribat a la feina en un estat lamentable, tot i que per la tarda m´ha trucat la mar d´animat. Tampoc no he pogut fer-li massa cas perquè estava pel carrer passejant amb el Martí. Una altra excusa que tinc per haver dormit tot el matí són els marejos que em van agafar dissabte. Vaig acabar cedint i anant al teatre Regina amb en Roger i la nena. Em sentia sola amb el professor a Tarragona, la Filomena a Sevilla, els Davids eren pel Montseny, i en Tom i l´Andy em van trucar dient que feia una tramuntana bèstia a Palamós, i que millor que esperés a anar un altra dia quan estigués el temps més agradable. Així que en trucar en Roger dissabte li vaig dir ràpid que sí hi anava. Era millor anar-hi que quedar-me a casa pul·lulant i bevent vodka, que era la segona alternativa pel dissabte. Tot i que una mica havia begut. Suposo que seria això i el no haver menjat gaire el que em va provocar el mareig de dissabte. A l´obra bé, però després, en acabar vam anar cap al barri gòtic a una grangeta. Jo em trobava destemplada. Vam demanar xocolata desfeta. A mi m´agrada, però en veure-la ja se´m va regirar una mica l´estòmac. Però jo per no fer el numeret davant la criatura vaig menjar una mica. Contemplar el melindro sucat amb xocolata em feia angúnia, i en Roger i la nena menjaven amb autèntica passió. Total que a la segona mossegada, vaig haver de córrer cap el bany. Bé, no és qüestió de donar masses detalls, però vaig vomitar una mica, vaig mullar-me la cara per reanimar-me. El rimmel a prendre pel sac. Com vaig poder em vaig treure les taques negres de sota l´ull amb un kleenex. Em va costar força perquè el cap em marxava. No recordo més. Vaig despertar al terra amb la visió de la cara d´una dona desconeguda com a primer pla. I així va acabar la nostra feliç sortida de dissabte. I clar, en Roger em va dur cap a casa seva. Jo no m´hi vaig poder negar. Volia dur-me d´urgències a algun hospital, però ja li vaig dir que segurament era una pujada de tensió. Finalment el vaig convèncer dient-li que no era plan de portar a cap hospital a la nena. Així que vam passar la nit de dissabte veient ´Buscant a Nemo´. La mala sort va ser que em deixés el mòbil obert, i que diumenge pel matí quan va sonar, en Roger amablement el va agafar. Era el professor. I en Roger, per liar la troca va dir-li que la Ninotchka dormia, però que li donés a ell l´encàrrec perquè era la seva parella. El professor va flipar i va dir que ja tornaria a trucar-me. En Roger evidentment va callar-se. Quan vol és un malparit. Li haig d´agrair que em cuidés però es va passar de llest. Sort que el professor va tornar a trucar. Em va dir que on era,amb un to de veu molt normal. I jo innocentment li vaig explicar que era a casa d´un amic perquè m´havia marejat el dia anterior. Ell va dir sarcàsticament que veia que realment era una bona actriu, i que no tornaria a confiar en cap dona. Va penjar-me. Jo no entenia res de res. Però clar, en Roger em va preguntar qui m´havia trucat, i va acabar explicant-me tota la conversa que havia tingut amb el professor ben divertit. Tornava a riure com un boig com l´altre vegada. Per sort la nena estava entretinguda amb la tele. Em feia cosa deixar-la amb ell, però no tenia opció, havia de marxar. Vaig trucar al professor i res de res. No agafava el telèfon. Estava desesperada. Finalment em va trucar. Li vaig dir que havia de creure´m, que era veritat tot, que el volia veure, i li explicaria tot cara a cara, però que havia d´escoltar-me. Per sort va venir a la nit. Va arribar i em va besar. Em va dir que no li calia cap explicació, que em creia, i va ofegar les meves paraules amb els seus llavis ardents. Hagués preferit explicar-li tota la història del Roger, no anar enterrant res, perquè potser amb el temps les coses surten. Però el professor no sé si es perquè confia amb mi o perquè té algun secret amagat que no vol desvetllar o no sé per quina raó, vol començar tot de zero, i és cert que em de començar la nostra relació de nou, però tots portem una vida al darrera , tots portem una càrrega que ha marcat la nostra personalitat, i de vegades saber del passat de l´altre pot ajudar a conèixer-se millor. En tot cas ell va voler matar el tema Roger. I en Roger avui ha trucat dos cops però li he penjat. Aquest cop m´ha cabrejat de veritat. No puc suportar més infantilismes. Això ja és de sonat vaja. Dir-li al professor que era la meva parella. I qui li mana contestar al meu mòbil. I per acabar d´adobar-ho tot en Martí que ha vingut expressament a casa meva per fer-me trencar la invitació de casament. Es veu que va pescar a la seva promesa in fraganti amb un altre. Està fet pols i enrabiat a l´hora. He intentat animar-lo com he pogut. Hem anat a dinar a un xinès i hem passejat. Jo volia distreure´l i animar-lo, però em venien al cap temes que encara l´haguessin desanimat. Parlar-li de la meva relació amb el professor era com donar-li gel.los. Explicar-li el meu desmai de dissabte tampoc em semblava un tema adient. Com últimament no he anat al cinema no tenia pel.lícules per comentar. Li he proposat d´anar al cinema, però no en tenia ganes. Ell no es podia treure a la tia aquella del cap, i deia que a sobre quina vergonya haver d´anul.lar el casament, que tothom s´enteraria que era un banyut. Un drama! Crec que més que el fet de perdre-la a ella, el que més ràbia li fa és haver de donar explicacions sobre el tema. Pobre Martí! El solter d´or que decideix finalment casar-se i es troba en aquesta situació. I la seva última idea m´ha matat. M´ha dit que per què no em tornava a plantejar-me la idea de casar-me amb ell. Ha dit que menys les invitacions podríem aprofitar la resta. Jo m´he posat a riure com una boja. Semblava en Roger jeje. I li he dit que m´agradava que conservés el sentit de l´ humor davant les adversitats. Crec que ho deia seriosament, però davant el meu riure ell també ha rigut. I així està el pati. Aquest fred que ha aparegut enmig de la primavera ens ha alterat a tots una miqueta .
