Avui he estat parlant molta estona per telèfon amb el professor. Demà marxa cap a Tarragona, i fins diumenge a la nit no creu que ens veiem. Té un tiet allà bastant fotudet. Sembla que està a les últimes l´home. Em sap greu per ell. Avui tot parlant, he vist que teníem un trist punt en comú. Ell m´ha dit que anava a veure un familiar a Tarragona, i llavors aprofitant el tema, li he preguntat pels seus pares. Tenia curiositat, i més després del somni de l´altra dia. Ell m´ha contestat dient tot tallant ´Jo no tinc pares´. I l´he contestat ´Jo tampoc´. El que no sé és des de quan no els té. Ell em porta uns quants anys. Uns setze per ser més exactes, i per força els seus pares no serien uns jovenets. Volia preguntar-li més coses, volia explicar-li com vaig perdre els meus, i ma germana, i saber si tenia germans. Però ell ha dit que era millor oblidar el passat, i ha passat a parlar-me del tiet malalt. Jo li he dit si volia quedar avui, però m´ha dit que preferia estar sol, que estava una mica desanimat, i que preferia passar ell sol les penes, tot i que li sabia greu per mi. Realment, parlant avui, no semblava el mateix de l´altra nit. Potser tenia raó en Quim quan m´ha dit si no seria un malson meu, i m´ha recordat que jo de vegades ho veig tot amb un punt massa dramàtic, deu ser d´haver llegit masses obres de teatre, qui sap. Jo li he dit al Quim si volia dir amb això que estic una mica tocada de l´ala. Ell ha dit que no, que clar que no, però que li deixés un temps al professor, i si hi tornava , llavors el millor era parlar-li clarament. Sembla ser que en Quim està de banda del professor jeje. En canvi sa germana, la Miriam, quan li he explicat no ho ha vist tot tan bé. Ha dit que allò semblava una violació, i que vigilés molt. Li he dit que no m´espantés. Estic intentant recordar bé l´escena, però la veig enterbolida a la meva ment. Recordo aquella mirada embogida, però no de plaer, era com de ràbia, i aquella força que volia treure, però no em va fer mal, ni jo tampoc el vaig aturar, però em sentia estranya. Potser si que sóc una mica paranoica. Ja li he dit a la Miriam que potser eren sensacions meves més que res. I sobre el seu malson, doncs tothom en té, i més jo, que de vegades somio autèntiques pel.lícules de por. Fins i tot hi ha banda sonora en el somni. No sé per què li he hagut d´explicar a la Miriam això, perquè l´he deixada una mica preocupada, i ella ja té prou amb la seva propera operació. La setmana que ve té visita al metge, tot i que li treuran els bultets dels pits al maig. No té encara dia fixat. No m´agraden les operacions la veritat. I jo no sé què faré després dels canvis de plans del professor. Anar a Palamós com volen en Tom i l´Andy? Jo pensava en anar-hi la propera setmana si ja està aquí la Filomena En Roger també m´ha fet una altra proposta clar. Diu que necessita veurem, i que tranquila, que només vol veure´m. M´ha intentat convèncer de que es portarà com un amic gay, perquè segons ell, qualsevol hetero acabaria boig per mi. Diu que té la seva filla de cap de setmana, i que podríem anar a veure Don Quijote de la Mancha, en versió reduïda que fan al Regina per a la mainada. Jo li he dit una mica amb mala llet que per què no hi anava amb la Mònica. I la seva contesta ha estat prou directa ´perquè ets tu qui realment m´agrada´ . Llavors jo li he dit que si no veia que el millor era posar una mica de distància. I ell vinga a dir que no podia, i que almenys anés amb ells al teatre, perquè deia que anar al teatre en companyia d´una actriu és com anar al teatre en sessió doble, o alguna cosa així ha dit. Tot eren afàlecs. I al final li he dit que quasi sí, però per altra banda m´agradaria anar a Palamós. Tot i que el que m´agradaria a mi és anar a Tarragona a fer costat al meu professor
