El professor va venir ahir a buscar-me a casa. Enlloc de fer-me una perduda perquè baixés va picar a la porta. Deia que es moria per abraçar-me i besar-me. Puc notar el seu desig, però a l´hora veig un carinyo en les seves carícies, unes mirades tendres que em fan tornar a veure la vida amb il.lusió. Potser és això el que em faltava. Ell ja té una edat per saber el que vol, i sembla que em vol a mi. I jo el necessito a ell. I potser el desmai de dissabte, la plorera de dimarts, només reflecteixen la meva por. Hauria de sentir-me plenament feliç d´haver-lo conegut, però potser en el fons em fa por haver trobat algú amb qui realment m´uniré per sempre. I això sempre fa por, o almenys a mi me´n fa. Però he decidit lliurament entregar-li el meu cor. O potser simplement necessitava algú com ell, amb experiència, amb dolçor. Tampoc no és l´home perfecte si ens posem estrictes. Però qui és perfecte? Jo tampoc sóc la noia ideal. I tot això és relatiu. Igualment dimecres vam tenir un petit incident. Després de dues o tres hores per casa meva vam sortir a sopar. Després vam anar a un bar del carrer Ferran a fer una copeta. A la taula del costat dos alemanys. Anaven una mica passadets de rosques segons em va semblar. Tot i veure que estava en companyia del professor, un em mirava insistintment. Jo seguia la conversa amb el professor, però notava aquella mirada que se´m clavava. Després no content amb mirar-me, si la meva mirada se li creuava em somreia. Era una mirada que em despullava i m´incomodava. Finalment vaig dir-li al professor. Ell és un home calmat, però sense donar-me temps a reaccionar, la seva cara va canviar i es va girar cap a l´alemany per preguntar-li què mirava. Com ho va dir en català, l´altre no el va entendre, però pel to de veu ho captaria. L´alemany es va posar de peu, anava borratxo i el veia capaç de pegar al professor. Es va quedar de peu mirant-lo amb ràbia, i el professor també es va aixecar. Van quedar mirant-se dempeus uns segons que se´m van fer eterns. El professor em va donar la mà i em va estirar cap a fora del bar. De mentres l´ alemany crec que ens insultava, però el professor i jo vam avançar cap a la sortida sense girar-nos. Vam anar cap a les Rambles. El professor em deia si hagués preferit que li hagués donat una pallissa a aquell bandarra. Jo li vaig dir que havia fet el millor. Ell no parava de repetir que no li agradaven les provocacions, i menys que me les fessin a mi, que ell era home pacífic, però l´indignava com es comportaven molts homes envers les dones. Jo li deia que era cert, però que l´alemany a part de mirar i somriure tampoc havia fet res, així que tampoc calia donar-li tanta importància. I em va abraçar d´una manera mentre em besava com si no volgués perdre´m mai. Ens vam donar la mà mentre passejàvem fins casa meva enmig del silenci. No ens calia res més. Erem un al costat de l´altre, i amb això n´hi havia prou. Avui no ens hem vist, però demà comencem de nou el cap de setmana. Totes les hores les dedicarem un a l´altre. M´ha trucat en Martí per si faria alguna cosa durant el cap de setmana. Encara està ferit. Però el temps diuen que ho cura tot. Li he dit que si volia podíem dinar demà junts però que a partir de la tarda estaria ocupada fins diumenge. Avui feien les proves preoperatòries a la Miriam. De fet només era l´electro i l´anàlisis de sang. Encara no sap el dia de l´operació. Li queda la visita amb l´anestesista. L´he trucada i l´he trobada una mica nerviosa. Suposo que és normal. Pobreta. Avui he aprofitat per sopar amb els Davids, feia dies que no els veia. Els he explicat l´última del Roger agafant la trucada del professor al meu mòbil. Ells l´han disculpat una mica, però això ho fan perquè són amics seus. M´han comentat que aquest estiu voldrien escapar-se a Nova York, i si m´animaria a anar-hi amb ells, o que podia anar amb el professor. Però ja els he dit que era un viatge que potser econòmicament no me´l puc permetre. I en el fons estic pensant que sí que m´agradaria viatjar, fugir del meu pis, no veure els mateixos racons de la ciutat per uns dies, però preferiria fer-ho a soles amb el professor. Encara estarem junts a l´estiu? O també voldrà desapareixer de la meva vida? Millor no donar-li massa voltes a tot. De moment em concentraré a pensar què farem aquest cap de setmana
