En Roger és una mica ximplet de vegades. M´ha trucat pel matí preguntant-me si estava trista. Jo li anava a dir que sí perquè no veia al professor, però no li podia dir. Pensava que es referia a la nostra ruptura, i em surt que era per la mort del Papa. Deia que li havia afectat. No sabia que en Roger tingués conviccions religioses. A mi l´Església no em convenç en general, en l´alta jerarquia, en alguns principis massa conservadors, tot i que reconec que hi ha gent que realment té vides admirables i que contribueixen a fer un món millor, hi ha de tot a totes bandes.Així que he contestat a en Roger que ja era gran i li tocava descansar. Una resposta recurrent no? Sobre el tema de si crec en Déu o no, doncs no acostumo a pronunciar-me. Puc culpar-lo a ell de la pèrdua de la meva família? Puc agrair-li a ell que hagi aparegut el professor en la meva vida? Puc confessar que ell és el consol que em queda si començo a pensar en la meva pròpia mort? Alguna gent diu que sobre política, religió, futbol i assumptes econòmics personals millor no parlar-ne per no crear conflictes. Posats a afegir, podríem afegir edat i pes com a temes tabú. Suposo que si digués que em sento cristiana, escandalitzaria als catòlics moralistes , perquè una noia llibertina dirien? Si sabessin una mica de la meva vida, em negarien la comunió jeje. I per altra banda podria escandalitzar a alguns ateus radicals que pensen que la religió és el consol dels ignorants. Per sort, pel mig podem trobar tot un ventall de persones amb diferents conviccions sobre religió, i que són plenament respectuoses amb les creències dels altres, que no volen imposar la seva moral, ni la seva filosofia, ni les seves idees. Tothom té dret a portar la vida que cregui sempre i quan no perjudiqui als altres. I la gràcia és poder parlar amb altra gent, que t´expliquin la seva manera de viure, que potser jo no comparteixo, però puc entendre si em poso en la seva pell. Jo potser canvio alguna manera de veure les coses o potser no, però en tot cas puc tenir una visió més global de tot. I ara no sé ben bé a que ve tot això. Tot el rotllo és culpa del Roger. Com aprofito per donar-li les culpes, pobret, i mira que en el fons me´l aprecio, però sé que acabo fent-li mal perquè esperem coses diferents un de l´altre. Ell volia quedar avui, i li he dit que no podia. Quina excusa m´inventaré per demà? Si el veig és contraproduent, i si no el veig és fer-li entrar més ganes de veure´m. Si li dic que no el vull veure més em munta drames. Si el veig acabem fent números. Si li explico alguna cosa del professor es posarà com una moto. No hi veig la solució. El professor i jo hem estat parlant força estona per telèfon. Demà ens veurem per la tarda. Em moro de ganes. Per altra banda, acabant amb el tema del Papa, us copiaré el sms que m´ha enviat el David B . Ell i el Roger serien com la cara i la creu davant del tema estrella de la setmana. Segur que molts el qualificarien d´irrespectuós ´Concentració a la Catedral a partir de les 12 h de la nit per exigir a Déu que ressuciti al Papa i poder veure alguna cosa a la tele. Passa-ho´
