La curiositat té un preu. Hauria d´haver-me quedat fent companyia amb la Filomena enlloc de deixar-la dormir amb somnífers. Aquest matí hem anat de tendes perquè he pensat que així es distreuria. El Martí ha tingut un imprevist i ha anul.lat el nostre dinar, i així hem dinat juntes, però aquesta tarda el professor ha vingut a recollir-me a Barcelona i hem anat cap a casa seva. No hem trigat en deixar-nos portar pels petons i abraçades. Per la televisió sortia somrient un nou Papa mentre nosaltres entre gemecs feiem sorgir nous orgasmes. Un sopar romàntic a la llum de les espelmes. Tot era perfecte. Hem anat a dormir relativament d´hora, però jo no parava de donar voltes. No podia aclucar ull. Ell dormia profundament esgotat de l´exercici practicat, però jo dec ser insaciable, o potser perquè pensava en la Filomena. He anat cap a l´estudi del professor. No he gossat en connectar-me a internet sense el seu permís, un ordinador és personal segons diuen no? Però sí he agafat d´un prestatge un album de fotos. En mal moment l´he agafat. I a sobre ni he pogut veure-les quan el professor ha aparegut per la porta. Jo no he sentit les seves passes. En veure´m amb l´album de fotos li ha canviat la cara. Me l´ha pres dient que no hauria d´haver-lo agafat sense el seu permís. Estava molt seriós, com enfadat però sense exaltar-se. Amb sang freda ha despenjat el telèfon. Ha marcat un número. Estava demanant un taxi per a mi.Li he dit que ho sentia, i que ni tan sols havia arribat a veure´n cap. Ell ha dit que no volia enfadar-se a aquelles hores de la nit, i per tant el millor era que marxés, que ja en parlaríem a la llum del dia, quan tot es veu més clar. No sabia què fer, estava sense reaccionar. M´ha fet vestir ràpid. Jo m´anava vestint mentre plorava. No he pogut evitar-lo. He espatllat una relació maca. Tampoc m´ha dit que s´hagués acabat. No sabia si era millor seguir parlant o deixar-ho per a un altre dia. Ell deia que menys llàgrimes, perquè ja sabia que la meva conducta no havia estat correcta. Em parlava com un pare castigant a la seva filla, o potser li sortia la seva faceta de professor, i jo no sabia què dir. Volia mirar les fotos només per agafar son. No podia imaginar que li molestés tant. I han trucat del taxi. Havia de marxar. Volia fer-li un petó, demanar-li perdó, però el veia tan distant. Només he pogut preguntar-li si ens tornaríem a veure, i m´ha contestat que almenys una vegada. I aquí estic ara, a casa meva. Em sento fatal, i a l´hora culpable per tot plegat. En uns segons perds la felicitat. I ara no sé què fer. Suposo que hauré d´esperar a demà. A veure si se li passa. Qui em mana tocar les coses dels altres? I això que era només per distreure´m
