La Filomena ha arribat avui depre. Portem una ratxa. Jo no sabia que arribava avui, i m´ ha agafat per sorpresa la seva arribada la veritat. Es veu que ahir, en el sopar de comiat amb el seu sevillano, li va dir que no ho veia clar, i que millor deixar-ho estar definitivament. Ella li va demanar explicacions, i li va dir que ja no tenien edat per parlar d´amor, i que d´aquí poc no estarien per practicar sexe, i que vivint tant lluny tampoc tenia sentit seguir. Ella llavors li va dir que aniria a viure a Sevilla amb ell, que podien fer-se companyia. Però ell va dir-li que no insistís. I que eren molt diferents. Que a ella li faltava l´alegria sevillana i no acabaria adaptant-se. Això és ser barrut, no? Ell ja sabia com era la Filomena. Ella sense orgull es veu que li deia que bé que portava anys la seva germana vivint allà. I ell li va dir que sa germana era diferent, i que d´acord, potser eren excuses, i el tio li va dir que estava cansat d´ella, i que posats a fer li agradaria una més joveneta. Si volia fer-li mal ho va aconseguir. Aquesta pobra dona li agafarà una depre forta de veritat ara. S´ha passat la tarda plorant pobreta. No hi ha dret. Em donen ganes d´anar a Sevilla a trencar-li la cara a aquest mala bèstia. No he sabut com animar-la, i al final hem acabat bevent i bevent. Hem criticat als homes a gust. Sabia que això l´animaria. L´he deixat desfogar-se a gust. Després m´he dedicat a cantar cançons per animar-la, però havia de mirar bé quina cançó escollia. Ara l´he deixada dormint. A veure com desperta demà, però la veritat no sé com arreglar-ho tot plegat Amb el professor tot ha anat bé. O quasi tot. Dissabte va trucar en Roger al meu mòbil, i el professor en saber que era en Roger qui trucava, em va demanar si podia posar-se ell. I no em va deixar ni pensar-m´ho que ja tenia el mòbil a la seva orella. Va dir un ´digui´m´ amb veu per impressionar-lo. I no sé què diria en Roger, però el professor li va dir ´La parella de la Ninotchka sóc jo, t´enteres? O sigui que prou de jueguecitos´ Sí, sí, això li va dir, jueguecitos, com si fos un mafiós de peli. Jueguecitos. Jo flipava la veritat. Vaig dir-li al professor que s´havia excedit I ell em va respondre que havia de deixar que em defensés, que ja m´havia dit que no suportava als homes que maltractaven a les dones ja fos físicament o psíquicament. Jo li vaig respondre que ho agraïa però que jo sabia com tractar les meves amistats. Ell em va dir que segur que en Roger m´havia fet plorar algun cop, i que ell això no ho podia consentir. Li vaig contestar que si seguia així el que em faria plorar seria ell. Ens vam quedar seriosos. Era potser el nostre primer enfrontament fortet. Ell em va acariciar, i vam destensar la situació entre petons, pessigolles, rialles, i la trobada de nou dels nostres cossos que semblen no tenir mai el desig satisfet. Em passaria el dia besant al professor. Només la humitat de la seva llengua en contacte amb la meva em fa volar la imaginació. Les seves carícies fan estremir el meu cos. La maduresa de la seva experiència fa que tots els porus de la meva pell el desitgin, i em fa perdre el control. Cadenes d´orgasmes s´entrellacen, mentre el meu cos sent descàrregues elècriques, i jo volo i volo i volo, com crec que no ho havia fet mai. Els orgasmes que em fa sentir el professor esborren tots els altres que he tingut en la vida. No sé si és perquè són els que tinc més presents, i la distància temporal fa oblidar antigues sensacions, però el que puc dir és que em fa sentir la mar de bé. Llàstima el petit incident amb el Roger. De fet el professor té raó. El Roger em maltracta psicològicament. No se´n adona, però encara que ell pateixi, jo també. No en sé res d´ell des de dissabte I ahir em vaig separar del professor al vespre snif. Em va portar cap a casa. Ell volia corregir unes coses. Jo em sentia tan feliç. Recordava feliç tots els moments d´aquest meravellós cap de setmana. Avui ha trucat en Martí per quedar però com estava amb la Filomena no he pogut fer-li gaire cas. Li he dit que en tot cas demà podíem dinar junts. Per la tarda espero poder quedar amb el meu professor. Potser per una vegada la meva vida canviarà. Potser aquest cop he trobat l´home adequat. Aquesta sobreprotecció potser fins i tot m´afalaga, tot i que a l´hora em fa por que el professor pugui tornar-se en algú massa gelós i possessiu. Però potser no. Potser només em protegeix perquè m´estima. De moment tampoc ha intentat engabiar-me. Suposo que sap que jo sóc molt lliure, tot i que ara sento la necessitat de dependre d´algú, necessito que em cuidi, necessito sentir que sóc important per a ell, però a l´hora necessito que ell també depengui de mi. Sóc massa complicada. L´únic que espero és que el professor no es cansi de mi
