La Filomena i jo vam marxar dissabte pel matí lluny de Barcelona, i hem tornat aquesta tarda. Tot es complicava massa. Divendres vaig trucar a en Roger per disculpar-me sobre el seu aniversari. No li va donar importància, i de fet es va posar força content. Però ja va insistir en veure´m, i que per què no anava amb ell i la nena a passejar per l´ambient florit barceloní dissabte. Li vaig haver de dir que no, que marxava a fora. I ell deia que no ho entenia, deia que no tenia sentit deixar Barcelona per Sant Jordi. Després va insistir en comprar-me una entrada barata per la funció del Liceu de divendres. Li vaig dir que no podia deixar a la Filomena sola, però al final vaig decidir que hi aniríem les dues. Feien El somni d´una nit d´estiu, de Britten. Van fer un muntatge alegre de colors d´escena i vestuari, i la Filomena estava encantada d´haver-hi anat. Vam esperar a en Roger a la sortida. Havia de marxar a recollir la nena a casa els avis, però va insistir en anar a fer una copeta a casa seva. Li vam dir que teníem que anar a dormir d´hora o no ens llevaríem al dia següent. I dissabte pel matí va arribar com sempre la rosa d´en Quim a casa. Sort que la van portar d´hora. I llavors no sabia si deixar la seva rosa i la del professor a casa, o endur-me-les cap a Palamós. Finalment les vaig deixar, i per sort avui encara eren vives. Tot i que de bon gust llençaria a les escombraries la rosa del professor. Es un rancorós. Ahir al vespre em va trucar per saber si podia venir a veure´m. Quan li vaig dir que era fora de Barcelona, li va canviar el to de veu. No va dir res, però el notava diferent. Potser estava decebut perquè esperava trobar-me o potser estava enfadat. Em va preguntar per Sant Jordi, si havia rebut moltes roses? però era com amb un punt de gel.los. No ho sé. El cas és que avui m´ha dit que no li anava bé quedar. I m´ha semblat que era per tornar-me-la, i això no m´agrada. Tot i que en el fons em moro per tornar-lo a veure. Espero que demà ens veiem, de fet ho desitjo molt. Sóc una tonta, però em té ben agafada. He pensat tants cops en ell aquest cap de setmana. Hi ha hagut moments en que m´ha sabut greu pels altres, però jo era absent en els meus pensaments. Tot i que ahir sí que vam riure. Vam beure força vi sopant i no vam parar d´explicar anècdotes gracioses, i menys mal, necessitava apartar de la meva ment el maleït professor. Dissabte, tot i ser fora de Barcelona, no érem fora Catalunya, i per tant era inevitable no pensar en ell. Vam estar per Palamós, i per Palafrugell, i els carrers principals també eren plens de gent tafanejant llibres, parelletes amb la rosa a la mà, senyeres a les finestres. Sant Jordi és un dia de festa, és un dia maco, però fa reflexionar sobre moltes coses. Al Tom i a l´Andy els encanta Sant Jordi, i jo no podia espatllar-los aquell dia. I a part, havia de fer bona cara per la Filomena. Dissabte a la nit quan anàvem a posar-nos al llit, pobreta, va ser tan maca. Se´m va acostar i em va abraçar ben fort. Va dir-me que era un encant. Que li sabia greu que donar-me la llauna, i que em sacrifiqués fent companyia a una vella com ella. Jo li vaig dir que no era cap sacrifici, i que estava molt a gust amb ella. Ella va seguir insistint que tampoc era normal que passés Sant Jordi amb tres que podrien ser els meus pares, i que ? bé,es va posar a plorar. I jo li deia que pels amics no havia edat, i que ells també m´estaven ajudant a no deprimir-me, el cas és que vam acabar les dues plorant com dues magdalenes. I ara estic aquí mirant i remirant la rosa del professor. La d´en Quim està en un altre gerro. No puc obsessionar-me més amb el professor. Li dono massa voltes a les coses, i esperar i esperar em mata. Desitjaria ser feliç al seu costat però em venen pressentiments negres al cap. Si al principi de la relació ja estem així, com pot arribar a ser passats uns mesos? Això suposant que durem. Vull recordar els bons moments, però em ve al cap l´esceneta per mirar les fotos, o el dia aquell que va tenir el malson, aquella manera violenta de fer l´amor. No el conec prou bé, però malgrat tot necessito estar al seu costat. Per què? El desitjo a ell perquè és especial? O només busco algú que em faci companyia? De vegades no tinc clar que desitjo ni que vull. De fet sembla que no tingui al.licients. Vaig passant dies sense fer res d´important en aquesta vida. La importància de les coses és la que un mateix vulgui donar-li, és cert. Però què és important per a mi? Hi ha gent que concentra la seva vida en inquietuds professionals o artístiques. Però jo sóc una fracassada. M´espanta intentar fer res. Podria proposar-m´ho suposo, però prefereixo la comoditat de no haver de tenir obligacions. I a part l´angoixa de no ser prou bona, de ser una mediocritat artística. Els somnis de joveneta de ser un àngel dalt de l´escenari els veig tan llunyans. Aquella il-lusió que tenia, aquella força l´he perduda... Altra gent concentra la vida en la família. Però jo no en tinc. I tampoc crec que sigui capaç de formar-ne cap. Tampoc m´omple coquetejar amb homes ni tenir una gran llista d´amants. No tinc clar el meu concepte de felicitat i per això no puc assolir-la. No sóc constant en res. Vaig per impulsos. I ara hauria de parar d´autoanalitzar-me o em deprimiré. Sóc incapaç de veure res positiu ara mateix
