M´he passat el cap de setmana al pis del professor. Es podria dir que quasi no hem sortit de casa. Divendres em va venir a recullir. Jo portava la bossa tal com havíem quedat. Va portar-me a fer un sopar romàntic. Tot eren somriures, donar-nos la maneta. La veritat és que no em puc creure que tot vagi tan bé. Ens hem passat el cap de setmana recorrent tots els racons de la casa com si anéssim a rodar una peli porno ? eròtica, perquè hi ha hagut moments de tot. Hem mirat les fotos del viatge, i ell m´ha dit que vol una relació seriosa amb mi, que no li importa res del meu passat, que no vol saber-ne res. I que jo no li pregunti tampoc res, que oblidem la seva infància, la seva adolescència, la seva joventut. Seria com si tot comencés ara que ens hem conegut. Sembla una idea bastant romàntica. El que si m´ha insistit és en per què no torno als escenaris, perquè no torno a entrar en el món teatral. Aquí és on vam tenir una mica de tensió, perquè jo li vaig dir que això també era passat. I llavors em va dir que què és el que volia fer en el futur? A mi em va angoixar la conversa, perquè segons com es miri sóc una persona que no fa res de profit, que no tinc cap obligació, ni tinc cap afició fixa. Potser en l´únic que sóc una mica constant, és buidant els meus pensaments en aquest blog. Clar que això tampoc vull dir-li. Em faria por que pugués anar-me descubrint per aquí. Potser és un perill seguir escrivint. Diuen que la base de les relacions és la confiança, però com nosaltres hem acordat no parlar del passat. Ais, i el que no sé ben bé és quin dia ens veurem entre setmana. Jo tinc tot el temps del món, però ell sembla que no. Sembla ser que no vol tenir més problemes a la feina, i per això suposo que m´ha facturat cap a casa meva aquesta nit. En tot cas, no vull donar-li més voltes a tot. Vaig a estendre la roba i a dormir una mica. Estic cansada. Però tornaré a mirar el cd de les fotos del nostre viatge cap el Sud d´Espanya. Realment faig una cara fantàstica. El professor no surt tan afavorit, quan riu se li veuen arruguetes jeje, i jo a la que puc li dic que té sort d´estar amb una joveneta. Potser no hauria de fer-li tanta broma, no sigui que s´acomplexi. M´agrada la serenor del seu caràcter. Estava farta de les historietes napolitanes amb en Roger. I també estava cansada de patiments. El professor sembla una persona normal. Jo li he dit que també volia una relació amb futur amb ell. El temps ja dirà. Si no venen imprevistos, potser tot surt bé. I potser ell em dóna ànims per fer alguna cosa de profit a la vida, trobar alguna cosa més que em motivi a part d´ell. No sé. Una feina normal i corrent no sé si la suportaria. Fa temps algú em va proposar a fer classes de teatre per a joves. Potser podria fer-ho. O ensenyar el que sé sobre cant. Puc estar una mica rovellada, però la tècnica apresa no s´oblida. No sé com anirà amb el professor, però em dóna il.lusions. Tinc una trucada perduda d´en Roger. No sé què voldrà ara. Demà ja ho veurem. Cada vegada més crec que cal que l´aparti de la meva vida. Com amics no podem funcionar tampoc, perquè quan menys t´ ho esperes ell torna a intentar que sigui la seva parella. Ojalà trobés una noia de la que s´enamorés i el fes feliç. Sé que tornar amb la Mònica ha estat com una rabieta. Necessitaria una altra, però suposo que això ja no és assumpte meu
