Ahir em vaig barallar amb la Filomena. Jo em sentia feliç, i vaig xerrar més del compte. No sé per què, en confiança se´m va acudir explicar-li que ell s´havia per fi confiat, que m´havia dit que era el pare qui tenia greu en un psiquiàtric. I llavors la Filomena em va sortir per on menys m´esperava. Va dir-me que la bogeria acostumava a ser hereditària, i que millor m´apartés d´ell, que potser amb els anys es xalava, i acabava matant-me. Que s´havien donat casos així. Li vaig dir que era una exagerada, i que no podia carregar-li al professor més desgràcia. Que la pena era que el seu pare no estigués bé del cap,i que només faltava atribuïr-li una possible bogeria. Ella va dir que tot el que deia era molt bonic, i que ho podia entendre perquè jo n´estava enamorada, però que havia de pensar que m´ho deia perquè m´estimava com una filla. I llavors va seguir dient que el professor era massa gran per a mi, i que a part, algunes de les rareses que li havia comentat podien ser indici d´una bogeria latent. Jo em vaig anar calentant. Per què havia d´espatllar-me el meu somni? Vaig arribar a la conclusió que estava gelosa que tot m´anés bé, mentre que a ella l´havien deixada, i amb l´inconvenient que per edat ella ho tenia pitjor. Tot i que per altra banda les seves paraules no em semblaven tan desencertades. Mentre ella parlava em venien imatges dels moments viscuts amb el professor. Era com un contrast. Ens veia a les platges de Mazarron passejant amb el sol fent brillar la mar, però llavors el veia fent-me fora de casa seva el dia que li vaig mirar les fotos. El veia fent-me l´amor entre carícies i dolçor, però es transformava en el professor violent que em va fer sentir agredida el dia del somni dels crits. I mentre aquestes imatges se succeïen, la Filomena m´anava repetint que vigilés, i que investigués més, que per què s´havia tornat boig. I que quan havia mort la mare. Que potser l´home era boig per haver-la perduda en accident, o un suïcidi de la mare. I ella seguia. Li vaig dir que callés, que no era ningú per anar fent mal a la gent. Que per què volia que la nostra relació acabés malament? Ella deia que volia el millor, i per això m´havia d´advertir, que jo era massa innocent, i sempre m´acabaven fent mal. I tenia raó, però em va fer ràbia que em digués allò, així que vaig sortir de casa seva fent una portada. I ara dubto si anar-la a veure, i disculpar-me per marxar així. Tot i que no tenia raó en dir-me tot allò. No sé. I el professor avui torna cap a no sé on a veure el seu pare. La veritat és que no tinc ni idea d´on serà aquest psiquiàtric, si allà està hospitalitzat, o com va. Em sap greu preguntar-li massa. Tot i que si fos a prop, potser podria acompanyar-lo jo un cap de setmana. I almenys tindrím el vespre i la nit per a nosaltres. Però de moment aquesta nit no el tindré. Tot i que aquesta sí que l´he tingut. Aiss, sol, llum i el meu professor. Tot és tan bonic!
