Al final no l´he trucat ni ell ha donat senyals de vida. Jo potser m´ho estic prenent com quelcom personal, i ell ni hi pensa. O potser vol fer-me patir, i ho està aconseguint. Suposo que la solució fàcil és trucar-lo quan calculi que plegui. O ara mateix. No sé. Segueixo amb mal de cap. He pogut dormir sense pastilles, però encara tinc mal de cap. En tinc menys això sí, tot i que la Filomena no col.labora. No em sento lliure per explicar-li el que em passa amb el professor, perquè a la que pot aprofita per criticar-lo. Que si al principi no em cuida que d´aquí temps no em mimarà gens. Que si on vaig a parar amb un home que em porta tants anys, que jo podria emportar-me al que volgués i ser tractada com una princesa. Que vigili molt, perquè això del pare boig feia mala espina. Quan ha insistit en que li donés el mòbil i l´adreça del professor per si havia de localitzar-me algun dia, ja m´ha semblat massa. Li he hagut de parar els peus. Li he dit que veia masses pel.lícules. Sé que pateix, però massa imaginació. S´imagina al professor torturant-me fins matar-me, i tot perquè el seu pare està a un psiquiàtric. No es pot jutjar a la gent de bones a primeres. Ais. I ell sense trucar. Truco al Roger de mentres? Què voldria?
