Avui i ahir tot em sembla estrany.I a part estic com indecisa i estranya. No sé, serà cosa del temps. El gran plà d´ahir amb el professor va ser acompanyar-lo pel centre a comprar-se una camisa. I a sobre es va acabar comprant dues i massa serioses, i no em va fer massa cas. A mi m´és igual, però llavors no sé per què em va fer que l´acompanyés. I llavors es va posar de cop i volta melancòlic, i em va dir d´anar a prendre una beguda a dalt la terrassa del Corte Inglès. Els ulls li van brillar quan em va dir que allà el portava la seva mare de petit. I em vaig atrevir a preguntar-li per ella, i només va dir-me que un accident se l´havia emportat quan ell tenia nou anys. M´hagués agradat sentir més detalls, però no em va semblar apropiat seguir preguntant, clar que imagino a la Filomena i al Roger fent-li el tercer grau. Un dia es ponen una mitja a la cara,el segresten, el lliguen, li tapen els ulls, i distorsionant la veu furguen sobre tot el seu passat, li escanegen totes les fotografies, les cartes personals, li prenen les còpies de seguretat de l´ordinador, amb els seus escrits,etc, etc. Ais, se me´n va la bola més que a ells. Doncs a la terrassa del Corte Inglès, majoritàriament hi havia iaies. Algun estranger despistat també, però quasi tot eren àvies ben vestides amb les seves joies de bisuteria, petant la xerrada. La veritat és que la vista era magnífica. Es veia tot Montjuic, des de que toca al mar fins al MNAC. I a part moltes teulades i edificis de la ciutat. Jo feia tants anys que no hi pujava. El sol anava marxant, però encara anava directe als meus ulls, i jo havia oblidat les ulleres de sol. Va sonar el mòbil. No sabia qui em trucava. I era una cosina d´en Quim i la Miriam. Em va explicar que ella, sa germana i algunes de la feina havien improvisat un comiat de soltera sorpresa per a la Miriam, i que aquesta nit es feia. Sentia avisar-me tan tard, però es veu que fins ahir no van poder saber el meu mòbil, i que els va costar fer-ho. Van haver de prendre-li el mòbil una estona i mirar-li l´agenda. I clar, vaig dir que sí que hi aniria. A part de la Miriam no en conec a cap, però suposo que haig d´anar-hi. Fan un sopar per l´Eixample, i després es vol anar a ballar. Em va dir que seria un comiat discret. Moltes ganes no és que en tingui, però serà una distracció mentre el meu professor cuida del seu pare boig. Ell era al meu costat mentre parlava, i em va dir que a veure què feiem al comiat. Ja li vaig dir que tranquil, que no hi havia strep-tease segurament. Semblava que ho deia en broma, però em va semblar que una mica gelós estava. I bé, em va dir que diumenge per la tarda tornaria i que tindríem d´extra tot el dilluns per nosaltres. Jo no tenia ni idea que dilluns és festiu a tota Catalunya. Em va dir que avui abans de marxar compraria quelcom especial per tenir diumenge un sopar de celebració. O sigui que diumenge aniré a casa seva. Estic contenta, perquè això significa que ja no està molest pel tema de les fotos. Jo no penso moure´m del seu costat, i evidentment no obriré cap porta del seu bany. Es capaç de fer que caigui alguna cosa només obrir-lo només per descubrir-me. Això ara em recorda la història d´en Barba Blava. Anava matant a totes les seves dones per ser curioses oi? Clar que elles descobrien a les altres mortes o empresonades, ara no ho recordo bé jeje. Però bé, jo no miraré res i ja està. A part, al professor no me l´imagino fent mal a ningú, pobret. Tan sacrificat cada cap de setmana per fer costat al seu pare. Ais. Clar que en Roger m´ha donat com aquell que no vol, una possible versió sobre el que fa el professor els caps de setmana. M´ha dit que no m´estranyés gens que els divendres marxés a veure la dona i als fills. Jo li he dit que algun cap de setmana no havia marxat. I llavors en Roger ha dit que era perquè s´havien separat i estaven reconciliant-se. I ha rigut, dient que era broma. Però ja ho ha dit. Jo l´he trucat per comentar-li que entre el comiat avui i que diumenge vespre aniria cap a casa el professor, era una tonteria marxar. I ell ha insistit que ni que fos a prop, i que fins i tot podríem anar per la zona de Tarragona, i trucar al professor i fer-li una sorpresa. Li he dit que res de res, que demà quan em llevi ja el trucaria per si volia anar a dinar amb mi. En Roger no m´ha semblat molt conforme, però ha semblat resignar-se. No sé, últimament es controla bastant el temperament, no fa tantes escenetes. Ara, això pot ser pitjor perquè qualsevol dia li surt tot de cop. I res, ara fins diumenge res de professor. Ahir va ser una nit més aviat tranquileta amb ell. Estava potser un pèl trist, o això em va semblar. No vam passar-ho malament, ni tampoc que ho féssim sense ganes, però vam fer l´amor a mig gas. Però clar, no tots els dies són iguals. I potser també hi va col.laborar la meva situació hormonal.
