Dissabte a la tarda vaig rebre trucada del professor. Em va dir si tenia algun plan per la nit. I va venir des de Tarragona per sopar amb mi. Tot semblava de conte un conte de fades ahir. Havia estat una mica xof divendres nit i tot el dissabte. En Roger em va proposar dissabte pel matí anar a la platja, però jo estava desanimada i no podia deixar de pensar en el professor. El trobava a faltar. Ja sé que tampoc fa tant que el conec, però sembla que és el meu únic punt d´estabilitat actualment. I ahir, quan em va trucar estava ja als núvols. Tot em semblava romàntic. Me l´imaginava a ell venint en cavall blanc a buscar-me. I jo sortia a la meva finestra de l´Eixample, llençava unes llargues trenes rosses, i ell s´enfilava cap el meu piset. Un cop a dalt em feia un dolç bes, i després agafant-me les mans em recitava un poema, fins acabar de genolls demanant-me si em volia casar amb ell. Va venir en cotxe, em va fer una perduda i em va portar a sopar. Igualment va ser romàntic. Ens donàvem la mà entre plat i plat, cada cop que bevíem brindàvem. Em sentia la seva princesa. No li vaig preguntar pel tiet, ni per com li anaven les classes, ni pels seus alumnes. No volíem parlar de problemes. Va venir a casa i vaig obrir el cava que havia deixat a la nevera. Vaig posar música suau. Em va treure a ballar mentre anava acariciant la meva esquena, els meus cabells. La seva mirada es menjava la meva, els seus llavis em feien pessigolles al coll. Va ser una nit meravellosa. Aisss. Però a la nit, enmig del silenci, em van despertar uns plors. Ell era agafat a la meva esquena, i no sabia si plorava despert o en somnis. No volia girar-me, tenia por de despertar-lo. Va semblar-me que parava i seguia el seu son. Tindria un somni trist. Em va costar agafar el son de nou. M´hagués agradat consolar-lo. Vaig acariciar la seva mà que m´envoltava. Aquest matí quan he despertat no estava al meu costat. Estava a la cuina fent cafè i torrades. Una dutxa en comú i un passeig a la llum del sol per la vila olímpica. M´ha portat a dinar arròs i peixet a la Barceloneta, en una plaça, a un petit restaurant on havia fet reserva. I llavors li he comentat que per la nit m´havia semblat sentir-lo plorar, que si havia tingut algun somni trist. I això li ha fet canviar la cara. M´ha demanat que no li preguntés res. Que era un somni sense importància. I des d´aquell moment ja s´ha comportat diferent. La veritat, no sé què amaga aquest home, però cada vegada estic més convençuda que alguna cosa en el passat li va fer molt de mal. Clar que potser només era trist per la salut del seu tiet. Al vespre m´ha deixat a casa, i jo per no pensar-hi més, he picat a la Filomena que ha acabat convidant-me a sopar. La veig prou animada després del disgust que li va donar l´imbècil aquell del sevillano. Ara torno a estar sola, sense el professor. Com m´agradaria viure en un conte, però la vida sempre acaba donant cops en un moment o altre
