body comentado
Barcelona sunset
:::10.5.05:::

Divendres volia fer les paus amb la Filomena, però vaig rebre una inesperada sorpresa. En Quim va venir a Barcelona. Venia en part per animar a sa germana. Pobreta Miriam, això de l´operació la parteix. Com per sort no és greu, doncs ara està en situació d´apta per operar-se, i algun dijous l´operaran, però l´avisaran la setmana d´abans. L´operaran quan hi hagi algun forat entre les pobres que tenen bultos cancerígens als pits. En teoria al maig, però clar ella es casa al juny. I diu que si li coincideix passa de tot, i que s´endarrereixi l´operació. Un bon embolic tot plegat.
Així que el cap de setmana no tenia professor, però he estat ben distreta amb en Quim. Tenia ganes de veure´l i xerrar i xerrar? I el professor no sé què li passa. Dissabte va trucar-me i li vaig comentar que estava amb en Quim, i no sé si es va posar gelós o què, perquè ahir em va escriure un missatge dient que arribaria tard, i avui com sabia que tenia classes, l´he escrit un missatge proposant-li trobar-nos, però no ha respirat. Després volia trucar-lo, però com jo tenia una tarda estranya, fins les deu i algo de la nit no l´he trucat, i tenia el mòbil apagat. Potser dormia, qui sap. Deuria estar cansat del cap de setmana. O no sé la veritat. I la veritat he arribat a casa amb ganes de parlar-li, de veure´l. Suposo que haurà tingut un dur cap de setmana. Ben diferent del meu anant amunt i avall amb en Quim. I la Filomena que m´omple el cap. Avui l´he picada. Li he dit que la convidava a dinar. Primer estava una mica esquerpa la veritat, però després tot ha tornat a la normalitat fins que ha tornat a sortir el tema del professor. No ha dit gaire. Només que havia de vigilar. I ja m´ha fet ballar el cap. Les pors, la meva inseguretat. I com m´he vist ja amb el punt negatiu, he sortit a fer un vol per la tarda. Mirar algunes botigues, tot i que no volia comprar res. I després passejar pensant, sense fixar-me en res. Caminar per caminar. Finalment he entrat a un bar i m´ha vingut de gust un entrepà de truita de patates amb ceba. Estava sola a una taula. He agafat el diari. Deien que ja hi havia futur hereu. I a mi què m´importa he pensat. Passava els fulls intentant llegir alguna cosa i que em quedés al cap, però si ara algú em pregunta no seria capaç de recordar res. Desitjava que el professor em truqués o m´escrivís. Seria una prova que li importava. Clar que no haver rebut resposta tampoc vol dir res. Potser ell esperava que el truqués jo, qui sap. Quan he sortit al carrer plovia lleugerament. Em rebenta mullar-me. Queda el cabell fatal. La roba plena de gotes de pluja, i si plou més, ara amb la roba d´estiu acaba arrapant-se al cos. Per sort no plovia massa. Volia agafar un taxi, però evidentment estaven plens. Volia caminar ràpida però les meves sabates blanques rellisquen amb la pluja. Quina gràcia! Ja em veia pel terra com una estúpida. Caminava intentant adherir-me al terra. Suposo que no oferia una visió gaire glamourosa, tot i que la gent anava a la seva. Era hora de tornar a casa i plovia. Per què havien de mirar-me a mi? No sabia si caminar per sota els balcons. De vegades em ve la mania al cap que em caurà un tros de façana. No és el primer cas a Barcelona. I avui tot ho veig de canto. He decidit pujar al metro. He segut, i al cap de pocs segons una desagradable olor a llufa ha penetrat el meu nas. Qui havia estat? He observat a tots els que m´envoltaven. Al meu costat una dona de prop cinquanta llegia un petit llibre en català com si no sentís cap mena d´olor. Era un seien d´aquells de tres. Al seu costat un noi amb xandall es feia el dormit. No el podia mirar gaire bé. L´olor semblava venir d´aprop, però podia ser dels tres de l´altra banda. Hi ha gent que emet olors de llarga distància. Hi ha havia un moro amb túnica blanca, pantalons blancs, babutxes amb pedretes de colors i barret en blanc i pedreria. Semblava massa mudat per ser l´autor d´aquell pet. Al costat una noia desgrenyada, amb metxes rosses de mesos, amb un cert aspecte de bruta. Seria ella? Qui sap? Clar que al costat de la noia, l´home d´uns quaranta, grassonet, amb pocs cabells que feia burilles semblava el candidat ideal. Només m´ha faltat veure que obria les cames i que portava els pantalons gastats a l´entrecuix, si no vigilava petaven en un no res. La cosa semblava calmada. L´olor havia marxat. I de nou una altra vegada. He decidit aixecar-me i canviar la situació. Sort que baixava en res. Almenys les olors m´ han fet distreure el pensament.
Després he arribat a casa, i l´he trucat. Però ja no hi era. I ara a esperar a demà. Esperaré que em digui alguna cosa, però a l´hora de dinar si no diu res el trucaré. Tinc ganes de veure´l ja, però voldria que ell també tingués ganes de veure´m a mi No està bé dir-ho, però desitjaria que acabessin aquests viatgets a Tarragona


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL