El professor ha vingut quan ha plegat però ja m´ha avisat que marxaria d´hora cap a casa perquè tenia coses a fer, i que demà seria una altra història. Per una banda m´ha fet il.lusió pensar que ho ha combinat tot per estar amb mi, però per altra banda, m´ha vingut al cap si de fet estava donant excuses per veure´m el just. Així ha vingut, molt llit, poc parlar, a sobre ha sopat a casa meva, i ja amb la feina feta a les nou i algo ha marxat. No vull donar-li voltes a tot, així que ho deixo estar. Aprofitaré ara que la Filomena no em fa entrar pors, i intentaré no buscar-me´n jo d´una altra mena. Estem a un bon moment crec. Llàstima que ell no tingui lliures els caps de setmana, però la vida mai ve rodada. I el dilluns em va deixar anar a casa seva. Tot i que si malpenso em fixaria en que no em va deixar dormir I la Miriam ja l´operen pobreta la propera setmana. Però menys mal, perquè si haguessin trigat més en donar-li hora, hagués hagut d´endarrerir-ho pel casament o jo que sé. Està nerviosa, però potser menys que abans perquè ja té un tema concret. A part hem estat parlant també sobre el pianista aquest aparegut del no res. Sembla de pel.lícula. D´on deu ser aquest noi mut que no parla però és un portent del piano? Quan vaig llegir-ho, per un moment vaig pensar en si seria l´Igor. Però clar, que jo sàpiga l´Igor no tocava el piano. I en aquest any i mesos que va desapareixer de la meva vida és impossible que s´hagi convertit en un virtuós del piano. Igualment, la foto no és la seva. Sembla mentida que l´Igor encara estigui en el meu pensament, i a sobre vagi apareixent en els somnis. En tot cas, ell per la cavalcada de reis va fugir de mi. Ara els records s´enterboleixen, i dubto si realment era ell o no. Però en tot cas haig de pensar que ell no forma part de la meva vida ja. Així ho va voler. O qui sap, potser va haver de fugir obligat. M´agradaria pensar que li vaig agradar, i que encara somia en mi de tant en quant. Però això és donar ales a una irrealitat. Ara tinc el meu professor, encara que no el tingui del tot. I amb ell, més o menys puc viure sense patir. I a part, tinc alguns projectes. Els Davids m´han animat a donar alguna classe de cant a alumnes que els ho han demanat. I ho faré. I això no és tot. No sé si dir-ho per si dóna mala sort. De fet és només una prova. Esperaré a dilluns. I el 28 tinc un altre dia important. Ja quasi no ho recordava, però faré país. Em sento amb ànims per a fer coses
