body comentado
Barcelona sunset
:::23.5.05:::

Els xuclets continuen on són. Potser amb menys força, però el maquillatge no els dissimula gaire. I jo no sé si alegrar-me que el professor ahir em digués que estava cansat per veure´m, i avui no hagi donat senyals de vida. Jo tampoc n´he donat per la por que em deixi davant l´evidència. Tot i que amb la indiferència que mostra potser ja està pensant en deixar-me. Pot ser que vagi agobiat amb les seves coses, i que no em faci gaire cas per tot el que porta a dins, però tampoc li deu compensar gaire la meva presència si no fa res. El problema serà quan vegi els xuclets. Jo no sé si hauria de fugir uns dies amb alguna excusa per no veure´l. O potser el més sincer seria confessar, dir la veritat i prou.
Dissabte vaig haver d´explicar-li tot a la Filomena. Em sentia tan abatuda. Ella em deia que potser era que realment m´agradava en Roger, i que els nens i borratxos actuen de cor, amb la veritat per davant, i no sé quines històries més. Del professor no va parlar malament, però ella repetia que tampoc podia amagar-me, que havia de mostrar-me tal com era, tot i que ell semblava que es comportava foscament. Però bé, la Filomena a part d´aquests comentaris, s´ha portat bé. Dissabte al vespre vam anar a veure La guerra de les galaxíes. A la noia de la farmàcia li sobraven dues, perquè amb la seva colla s´havien desorganitzat, la Filomena ho va sentir, i les va comprar per nosaltres dues. Vam passar una estona entretinguda, tot i que potser jo esperava més de la pel.lícula
I ahir pel matí vam anar a Sant Agustí. Era Santa Rita. En Roger m´havia enviat un missatge recordant-m´ho. Ell hi anava amb els pares i la nena. Jo vaig decidir anar amb la Filomena, i com no amb samarreta de coll alt, element que no deixo aquests dies. L´any passat en Roger em va portar una rosa beneïda perquè la guardés amb paper de plata esperant que es cumplís el meu desig. Jo vaig demanar trobar algú que m´estimés tant com jo el pugués estimar. Crec que al final vaig decidir això, i ara passat un any, la rosa segueix guardada, jo vaig a resar a santa Rita, però no sé si és el professor aquesta persona. O potser és en Roger i no he sabut adonar-me´n, i això em fa ballar el cap. Sempre dubtant. No fa gaire diria que estava tan enamorada del professor, però si divendres vaig ser capaç de perdre el cap, potser vol dir que no estic tan enamorada. O simplement el problema és que sóc un cap verd sense remei.
Ara tinc una altra rosa per demanar un nou desig. Potser que en demani un de més professional.
Avui era el casting. Però s´estaran una setmana o més veient a moltes altres que ho fan igual o millor que jo. Preferiran a algú amb qui hagin treballat altres cops suposo. No ho he fet malament, però els nervis se´m menjaven. En tot cas he estat capaç de fer-ho. Puc fer coses, i si no és actuant, haig de fer-me valer, i no passar per la vida sense deixar una mica d´emprenta. Ara vaig a seguir fent alguna cosa per poder-me valorar una miqueta més


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL