I el professor em va trucar ahir per la tarda. No va haver-hi disculpes, ni jo vaig fer-li preguntes. Va ser una breu conversa tan simple com preguntar-me si volia que em vingués a veure. En obrir la porta i veure´l allà, una sensació d´alegria i satisfacció va envair-me. Vaig fer-lo entrar, i em vaig llençar als seus braços. Necessitava acariciar-lo, resseguir tot el seu cos amb les meves mans com si volgués recordar el tacte oblidat. Ajuntar els meus llavis amb els seus com si volgués fondre el seu esperit en el meu. El mirava entre carícies per no oblidar la seva cara en la propera separació i poder-lo tenir sempre gravat a la meva ment. Notava el batec del meu cor precipitat després de l´ànsia dels dies passats lluny d´ell. Fins que vaig notar com unes llàgrimes anaven relliscant lentament per les meves galtes. Ell també va adonar-se, i acariciant-me va preguntar-me què em passava, i em van sortir de l´ànima les següents paraules ´Acabo d´adonar-me que t´estimo´ Fins i tot a mi em van sorprendre. Ell va mantenir la mateixa cara, tot i que em va semblar que la seva mirada s´ endolcia. Un somriure va sorgir dels seus llavis, i les seves carícies em van semblar més tendres que mai. Però ell no va dir res. Només em mirava acariciant-me. Va tornar a acostar els seus llavis als meus, i vam estar força estona només petonejant-nos, amb carícies. Érem hores lluny d´aquest món, a un lloc on només existíem tots dos. Després va proposar-me un bany. Vaig omplir la banyera, i allà les carícies van perdre la seva innocència per donar pas al desig, a la passió, necessitàvem fer l´amor bojament, sense parar, el meu cos s´estremia en el joc del sexe, la respiració se m´accelerava, volia més i més, els meus gemecs cada cop eren més forts, i el professor em va portar a una muntanya russa d´orgasmes que quasi em van fer perdre els sentits. No vam sopar. Vam anar al llit per seguir amb una altra estona de carícies i petons. M´agradava tant besar-lo. Al meu cap tornaven les paraules ´T´estimo´ Tenia por de pronunciar-les i novament no trobar cap resposta oral. Però elles seguien com martells repicant dins el meu cap ´T ´estimo, t´estimo, t´estimo?.´ Havia de dir-li. Era el moment. El tenia al meu davant. Volia que ell sabés que l´estimava, que el necessitava per seguir vivint, que no m´importava que el seu pare fos boig, ni no saber res de sa mare, ni el mal averany de la Filomena, ni les precaucions que em deia en Quim que tingués. I li vaig dir ´T´estimo¨. Ell va somriure de nou una altra vegada, però ràpid va abraçar-me perquè els seus ulls desapareguessin de la meva visió. Em va abraçar molt fort, però crec que ell va captar el meu desencant després de l´esforç que m´ havia suposat la meva confessió. Suposo que com si volgués canviar de tema, va besar-me d´una manera més voluptuosa mentre els seus dits s´escurrien pel meu entrecuix. Els seus hàbils dits jugaven amb el meu clítoris tot fent-me notar la duresa del seu membre preparat per a noves batalles. Voldria que m´hagués dit ni que fos un breu ¨jo també¨ No m´haguessin calgut les paraules màgiques ¨T ´estimo¨. Tot i això preferia que no ho digués per dir o només per fer-me contenta. Vaig decidir que sabria esperar. Els seus moviments no em deixaven pensar gaire, ell seguia excitant-me passejant la seva llengua mullada entre les meves cames, els seus dits tampoc paraven, i em va fer evadir-me de nou dels pensaments sobre els nostres diferents ritmes d´estima. De moment en tenia prou sentint-lo de nou dins meu, era l´únic lligam que tenia assegurat. Em sentia desitjada. Però tot va deixar de preocupar-me en aquells moments. Ell intentava moment a moment dur-me cap a una situació més desenfrenada. Vaig prendre una actitud més activa, vaig omplir-me la boca de la seva virilitat mentres notava la humitat del meu desig . Vaig oblidar que ell encara no m´estimava. Volia només gaudir del sexe, provar diferents posicions, i allargar el plaer el màxim possible. Vam dormir d´una tirada, i poques paraules hem creuat aquest matí. Jo m´he llevat força tard. No sé com ha aguantat ell donant classes. M´ha trucat aquest migdia dient-me que si de cas demà podíem veure´ns, que avui descansaria. I m´ha dit si demà volia sortir a sopar, o anar al cinema, que podíem buscar-nos alguna activitat diferent tot i que ahir havia estat una vetllada inoblidable. Qui també ha trucat al migdia era la Miriam. Volia que l´acompanyés a Ikea. I quina frustració! Era tancat i barrat. Es veu que és la festa major de Badalona. Quina mala sort! Li he dit d´anar al d´Hospitalet, però ja ens ha fet mandra, i ella volia no tornar tard pels nens. Després he anat a veure a la Filomena. Volia explicar-li que havia passat uns moments molt agradables amb el professor. El tema de ´T´estimo¨ he decidit obviar-lo. Segurament ell no va dir res perquè prefereix estar més segur, anar amb calma, no precipitar-se. No vol fer-me mal. Estic jo, però també té al cap el tema del seu pare. I segur que en té altres maldecaps. Quan un és mestre sempre té preocupacions. Es una feina estressant. Quants mestres agafen depressió. La Filomena m´ha dit que se´n alegrava de veure´m tan feliç, però que vigilés, i que sobretot no anés mai a sopar a casa seva per si de cas. Li he dit que no comprenia. I llavors m´ha dit que en un restaurant no hi havia perill, però que si preparava ell el menjar, podia afegir-hi alguna cosa. Li he somrigut. I li he dit que no es capfiqués més. No he volgut ser desagradable amb ella. Crec que torna a estar en baixa forma. No ha superat que la deixés el sevillano. I d´alguna manera ha de distreure´s. Millor que inventi històries de suspens i misteri sobre el professor que una depressió. Però em té preocupada. Suposo que jo amb les meves paranoies no li estic fent massa cas. Hauré de mirar alguna manera d´animar-la perquè qualsevol dia coincideix per l´escala amb el professor i en fa alguna de grossa
