Quan estic amb en Quim sóc una altra. Sembla que tots els meus problemes hagin desaparegut. Surt la Ninotchka alegre. I això que dissabte va ser duret anar-me a examinar del nivell C. Això va ser idea de l?Ester, perquè ens vam apuntar al febrer, i jo, no m?he esforçat gaire, i així estic, que l?examen em va anar més o menys bé, però tampoc tinc clar si he aprovat. L?Ester tampoc ho té gaire clar, perquè els exercicis van a on pots fallar. I suposo que és el normal. I suposo també que és una vergonya dir-me catalana i no preocupar-me per escriure de la manera més correcta possible la meva llengua. I per acabar-ho d´adobar, dedicar-me a penjar els meus escrits en barbarismes per internet, donant mal exemple en general. Aquests dies he descobert paraules noves, i que alguns pronoms i preposicions els faig servir molt a la meva manera, o sigui malament. Es ben trist tot plegat. Dissabte vaig decidir llegir força, i anar mirant les fitxes i apunts del nivell C per anar perfeccionant-me. De moment no he fet res, però hauria de fer-ho, i no deixar-ho. Aprovar no ha de ser-me suficient. A la sortida de l´examen, una noia comentava que la joventut que acaba Batxiller a Catalunya, i li donen el nivell C, segurament no passarien l´examen que vam fer nosaltres. I potser té raó, però això no és excusa perquè no intenten tots plegats fer servir la nostra llengua d´una manera adequada. Si nosaltres no la cuidem, qui ho farà? M´està sortint un discurs força patriòtic, però crec que és important. I que és més important la defensa del català que la reconciliació meva amb el professor. Perquè segueix sense agafar-me el telèfon. En Quim m´ha prohibit que truqui al professor, però aquesta tarda els dits no han volgut fer cas a les ordres del meu cervell. Al matí he anat a veure la Miriam. Avui s´ha vist prou animada com per fer una petita volteta. Ja no li tiben tant els punts, i ja pot aixecar més el braç, que els primers dies ni podia recollir-se el cabell pobreta. No vull pensar en el professor, però el trobo a faltar. Tinc un buit al cor. A veure si l´omplo ràpid. Sé d´un que vol omplir-lo. Ai, aquest Roger, però amb l? excusa de l? examen, en Quim a Barcelona, l?operació de la Miriam, l´he allunyat de mi uns dies. Ara, l´he tingut present, gràcies a les seves trucades i als seus lovemarkets (si que és una bonica paraula per parlar dels xuclets) I ara toca esperar. Esperar els resultats del casting, esperar els resultats del nivell C, esperar si el professor diu alguna cosa, tot és esperar. Esperar que arribi el casament de la Miriam, esperar que demà no sigui ennuvolat. Esperar és poc actiu i poc gratificant. Haig de quedar amb els Davids, a veure si el tema de donar algunes classes de cant tira endavant. Crec que els convidaré demà a sopar. Potser li puc dir a en Roger. Clar que ell qui sap si té funció o no. Li diré que es passi quan acabi. Així em veu, però no estem a soles. Això faré. Potser ara és tard per trucar. Demà trucaré. I a veure què els preparo
