Tot ha acabat amb el professor. Em fa mal parlar-ne, i intento pensar que no ha passat res, i que ell vindrà a veure´m com sempre, però és mentida, ell no vindrà, ell no podrà perdonar-me la meva infidelitat. I va ser tot tan fred. No sabia com explicar-li el que havia passat, i pensava que cara a cara podria tenir alguna oportunitat, però en començar a preparar el tema per telèfon, sobre que li comentaria una cosa, ell ràpid em va tallar fent-me la pregunta clau "Has anat amb algun altre home?" Aquella frase va ser com una galleda d'aigua freda. Només es podia respondre amb un sí o amb un no. El meu silenci va ser trencat pel professor "Ja veig que sí. Totes les dones sou unes putes. El meu pare no és tan boig com sembla. Hem acabat per sempre" I em va penjar, no vaig poder dir ni una paraula més. Vaig anar provant de trucar-lo durant tota la tarda, però ell no responia. Era a casa meva, amb l´ampolla de vodka oberta, plorava i plorava. No volia mirar-me al mirall i veure més les marques de la meva desgràcia. Si hagués tingut en Roger al davant l´ hagués apallissat, tot i que era prou conscient que la culpa era meva i només meva. No estic feta per a una vida feliç i estable, i no em vull capficar més. Es el meu destí. La nit ha estat plena de malsons, suors, i m´he llevat fatal. He intentat parlar amb el professor, però he de començar a pensar en seguir la meva vida sense el professor. No em puc enfonsar. No vull fer-ho de nou. De fet, ell era un home estrany, que em portava masses anys, tenia un pare boig, el veia poc, no sé. Tot i que em feia sentir feliç, estable. Però molta gent pot fer-te sentir feliç i estable. Però a part, jo estava enamorada d'ell, i això ja costa més. L´ únic consol que tinc ara mateix és l´arribada d´ en Quim avui, tot i que el motiu no és tampoc massa agradable. Ve per l'operació de la Miriam. Jo haig d'animar-me perquè no tinc problemes de salut, i això és un bon motiu. I a part tindré en Quim per Barcelona fins diumenge. Això em dóna una mica d´ ànims, i potser també, no sé per què, però penso que potser finalment el professor respondrà a les meves trucades Aiss, havia de passar-me això ara que necessitaria concentració i temps per perfeccionar el meu català. I l´operació de la Miriam. Tot arriba en el pitjor moment. I avui , abans de l´operació de sa germana, no puc deixar-li anar tot el rotllo a en Quim. I tampoc vull explicar-ho a la Filomena. Dirà que si ha tallat tan ràpid per telèfon és perquè no tenia gaire interès. Puc imaginar les seves paraules. I quan li expliqui que va dir que totes les dones érem unes putes, i que el seu pare no era tan boig..... Puc imaginar l'expressió de la seva cara. No penso explicar-li, però tot plegat em crema per dins. Tampoc puc explicar-li a en Roger perquè encara acabaria culpabilitzant-lo, i suposo que ell ja porta la seva càrrega, i a part, el veig canviant-li la cara i pensant en com em tornarà a atacar de nou. Esperaré, intentaré mantenir una espurna d?esperança, potser tinc dret a una mica de felicitat, qui sap si el professor acceptarà tornar-me a veure, almenys que em deixi explicar-me. Clar que segons el que em digui, no sé si podré suportar-ho, però m´agradaria veure´l de nou. Almenys una última vegada. Torna al meu cap la cançó ´Dir-te adéu, amor és com morir una mica. Dir-te adéu per mi amor, és maleir una mica el destí ferotge, que no vol aturar el temps del rellotge quan te´n has d´ anar......
