El dia sembla amb una mica més de llum. Quan m´he despertat ho he vist tot tan gris que he decidit tornar a dormir. Les meves intencions ahir eren anar a mirar tendes, però quin pal anar-hi amb pluja. M´estic emmandrint. Ara aniré a dinar amb en Roger. Sort que em ve a buscar. Fa una mica tard. Però tampoc em queixaré. Està bé que algú et recordi, vulgui veure´t sovint, et faci sentir important. Ara que sembla que marxa cada dia em fa més pena, i valoro més les qualitats d´en Roger, i passo per alts numerets que m´ha fet, que ronqui o... Espero que no tardi, tinc gana avui. I això que ho estic passant fatal amb el queixal que m´han de posar la funda. Com està llimat està tan sensible! Em molesta el fred, el calor, menjo per una banda, estic perdent glamour. Sort que dimarts em faran la prova de la funda, i la propera setmana ja me la posaran
