El meu somni de la passada nit ha estat com de pel.lícula. Sí, sí, de fet era còpia d´una pel.lícula prou coneguda. De fet hi ha somnis que sorprenen. La pel.lícula era la famosa ´Sonrisas y lágrimas ´ , el que passa és que sortien diferents actors, perquè jo anava vestida de Froilan Maria, i cantava pels Alps com la mateixa Julie Andrews. Mentre que en Roger anava vestit de capità i tocava amb el violí Edelwais, Edelwais, mentre que la seva filla passejava amb un soldadet alemany. I després havia dos nens amb cara de Roger petit i quatre nenes amb la meva carona de petita. Aisss. La Mònica, l´ex d´en Roger feia de la baronessa que es vol lligar a en Roger Von Trapp. Ara que el que ha estat boníssim ha estat veure en David B. vestit de monja com si fos la Mare Superiora mentre cantava Climb every mountain. He hagut de trucar-lo per explicar-li aquest migdia. Quasi no podia de l´atac de riure que m´ha agafat. I ell al principi, com no m´entenia s´ha mosquejat, ara després també reia. No sé quina mena de ment tinc per acabar somiant aquestes coses. Suposo que la culpa la té en Roger per intentar trasl.ladar-me a Alemanya,i tot això dels nens deu venir d´ahir a Diagonal Mar. Només pensar en tantes criatures m´he esgarrifat. Deu ser un avís? Qualsevol deixa de prendre mesures amb en Roger perquè encara em fa un embaràs quadruble, més la seva nena, ais, i encara em faltarien dues criatures més. Ara el somni era com còmic, sobretot pel vestuari. I a part que tothom tenia la seva cançó. I jo fins i tot tocava la guitarra. Tot ha estat molt molt graciós. I després d´aquest somni, vaig a Alemanya? La Filomena deia que com a mi m´agraden tant els musicals, aquest somni és d´allò més significatiu. Però a ella no li faig cas en el tema Roger perquè està encegada en què és el meu noi ideal
