Gris, tot és gris i fosc. Plou. Això a Barcelona. A Londres tot és un caos. Ahir la ciutat estava eufòrica per ser olímpics, avui, alguns terroristes han hagut d´esborrar aquella alegria de la pitjor de les maneres. Quan pararà la sang? Perquè sembla ja habitual que cada dia matin gent a l´Iraq, però tots aquests morts tenen una família, tenien projectes, il.lusions... com tothom. O quants països que no sabem ben bé on situar segueixen tenint guerres? La vida és el més preciós que tenim, i alguna gent no li té gens de respecte. I no em refereixo només als terroristes, hi ha molts còmplices encoberts de moltes morts i que no es volen tacar amb sang. És vergonyós! Tot això m´indigna. Potser avui escric això perquè Londres és una ciutat que sempre m´ha agradat i la sento propera. I em fa ràbia que vulguin fer por a la gent. Tots tenim prous pors i problemes perquè ens en creïn més. Tot segueix gris. Res de platja. Res de passejar. Ahir vaig passejar pel Poblenou. En el fons buscava parlar amb en Bernat o l´Ester per saber com anava tot? Vaig trobar-los, i fins i tot em van proposar fer un trio. Però no vull sexe amb mentiders. Segueix plovent
