body comentado
Barcelona sunset
:::13.7.05:::

La Filomena diu que ella es pensaria molt bé la proposta d´en Roger. Diu que no trobaré ningú que m´estimi com ell, i que el tren de l´amor passa, i si no hi puges, qui sap quan vindrà el següent! Quan la gent parla amb aquests tòpics, acaba agobiant-me. Què vol dir ? el temps ho cura tot´ ? Aquests refranys porten a un altre que diu en castellà, però suposo que servirà també pels catalans ´Mal de muchos, consuelo de bobos? . Dic suposo que servirà perquè pels americans la mala sort és divendres 13 i aquí els dimarts. Si un català va als Estats Units arrossega la mala sort del dimarts 13, o la perd per acollir-se a la de divendres 13, o es queda amb les dos. Això ja seria molta mala sort. Però bé, en això massa supersticiosa no sóc. I per sort demà és 13 (de fet per l´hora ja és 13), però és dimecres.
Avui tinc un dia de pensar, però acabo divagant cap a les més diverses històries, m´invento les meves pel.lícules, on jo sóc sempre la protagonista, i els hi dono mil finals possibles. Són com aquells llibres que hi havia ´ Tria la teva aventura? que per cert m´agradaven molt. Tot i que em van agafar una mica gran. A la meva època infantil llegia i llegia. Vaig llegir-me els trenta-dos llibres de la família Hollister, també tots els de Santa Clara, Torres de Malory, molts de Puck, los Cinco, los Bobsey... Per no parlar dels tebeos de l´Esther. M´encantava. I també llegia el Superpop des de ben petita. Sobretot l´apartat aquell de ? Mi primera experiencia´. No sé si serien casos reals. Potser hauria d´haver enviat la meva. Quasi que no l´explico perquè ja vaig fer-ho per aquí, i a part encara desanimaré a les jovenetes, i trobo que totes les experiències poden estar bé. Com estaria una experiència alemanya? A mi és un país que no acaba d´inspirar-me per viure-hi. Vaig anar a Berlín dos dies i em va semblar una ciutat molt atraient, i hi tornaria, però de visita. Potser em va impressionar que no feia gaire que havien enderrocat el mur, i veure els carrers com amb pintura es resseguia per on era el mur, no sé, em feia tornar a uns anys enrera i imaginar el patiment de les gents que hi vivien. Però amb en Roger no aniríem a Berlín. Aniríem a una ciutat- poblet, faria fred, qui sap on viuríem. I mentre ell assagés em sentiria molt sola. Tot i que podria fer classes d´alemany i de cant. Però no podria picar a la Filomena, o fer un truc a algun conegut, ni anar a fer una volta pels carrers de l´Eixample, o pel meu Barri Gòtic, o acostar-me al Mediterrani. Tampoc podria evocar en companyia del vodka els meus records espaials amb l´Igor. Tot aquell pis alemany només em portaria records recents d´en Roger.
I parlant del mar. Avui he acabat sortint tard del dentista. Era una prova ràpida però tenir l´hora tard, i hi havia retards. Com estava el queixal sensible i havia de llimar, he hagut de suportar anestèsia que no m´ha deixat fins fa poc. Aquesta anestèsia em deixa la boca torta. Tot això m´ha fet recordar el professor, i de mentres els meus peus m´han dut fins a la platja del Poblenou. Com ha estat? Doncs no ho tinc clar, només pensant pensant. Potser inconscientment tenia ganes de trobar-me en Bernat per la popular Rambla, en tot cas no l´he trobat. Ni a ell ni a l´Ester. Però si he trobat una barreja de gent a la platja. Eren les nou del vespre. El cel era entre blau i grisós, amb algun nuvolet acomiadant el dia. La lluna petita brillava poquet donant presses al cel perquè enfosquís. I el gris del cel es barrejava amb el to grisós del mar, mentre per adornar la imatge al fons es veia un veler. Jo he segut en un dels bancs cara el mar com molta altra gent. Donava l´esquena al xiringuito de dalt, més conservador, a la molta gent que feia footing, i a la poca que passejava. Però podia veure l´aigua, meravellar-me de la seva immensitat. Recordar que l´horitzó mai s´apropa, sempre segueix allà lluny. Veure els últims banyistes dins el mar, i algun altre en banyador a la sorra, mentre al seu costat el xiringuito amb torxes i disc jockey acollia a la gent que feia la copeta. He estat temptada d´anar a estirar-me a una de les gandules junt la torxa, treure del bolso el meu llibre de Xaman, i deixar que la brisa marina refresqués el meu cos o la meva ment. Però he continuat la meu banc. Al banc del costat una parelleta no parava de besar-se i reconeixeré que sentia una mica d´enveja. Els veia feliços, s´estimaven sense preocupacions. No sé, potser era benestar de portada, però a mi sempre em surten entrebancs, o potser me´ls poso jo mateixa per pensar que no sé ensortir-me´n i sentir-me dèbil i desgraciada. Bé no vull estendre´m perquè salto d´un tema a un altre, i de mentre el Roger deu anar fent maletes i acomiadant-se de records.


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL