L´Adrià comença demà a treballar i sembla que això ho espatlli tot. No parlàvem del tema, però avui havent dinat tot ha estat diferent. Semblava que me l´haguessin canviat. Jo m´he posat carinyosa, bé no només carinyosa, estava calenta. No sé com funcionaran la resta de les dones, però jo hi ha dies que estic molt més predisposada a tot de seguida, i no és perquè ells facin res especial, hi ha dies que m´excito quasi instantàniament, i començo a produir orgasmes a un ritme vertiginós. Altres dies m´ho passo bé, però no sento tot tan intensament. I avui era un dia que la meva predisposició sexual era forta. Al matí hem anat a la platja, feia un sol esplèndid. Hem dinat a casa seva, i jo volia jugar. Ell primer s´ha fet el ronso, però quan ha entrat en el tema, ha anat ràpid com mai. Quasi no he sentit res. De fet m´he sentit ben buïda. I per rematar-ho tot, ell m´ha dit si li podia deixar la resta del dia per a ell. M´ha dit que el disculpés però que necessitava preparar-se per tornar al treball. M´ha acariciat, és cert. M´ha fet algun petonet, però en la seva mirada havia el desig que marxés ràpid. I jo no sabia com reaccionar. M´he quedat parada. No sabia si insistir, si plorar o què fer. Per què avançava la nostra separació després de tants dies d´unió? He anat a l´habitació a recollir la roba. M´he sentit rebutjada. Intento pensar que és un mal tràngol el retorn al treball, i que potser es posa de mal humor i per això prefereix estar sol, però crec que no podré dormir sola al meu llit. Aquesta nit serà dura. Tants dies dormint al seu costat. I tot plegat no sé què significa. No hem quedat en res. No sé si demà voldrà quedar o no el veuré fins divendres. No m´atreveixo a trucar-lo tot i que em moro de ganes. No vull deprimir-me per una petita tonteria, però ara mateix tot ho veig negre. Voldria que em truqués i em digués que tornés. Voldria que em digués d´una vegada d´instal.lar-nos tots dos a la mateixa casa. Ja sé que és millor esperar un temps, és el més aconsellable, però així podríem veure´ns moltes més hores. Suposo que és normal que encara que tinguis parella busquis també el teu propi espai, però les relacions són una planta que ha de regar-se, tampoc pots descuidar-te de l´altre. Aiss parlo com si a partir d´ara només ens poguéssim veure un dia a la setmana, i potser podem anar-nos veient una mica cada dia, i passar junts tot el cap de setmana. Bufff, el problema és que no hem parlat de tot això, perquè tot va anar tan ràpid. I clar, ara tot de dubtes i pors m´ataquen, però prou. Haig d´intentar ser forta. Aniré a donar una volta. Si em quedo a casa sóc capaç de trucar-lo, i seria com trencar el que m´ha demanat. També em puc penjar al telèfon. Això també és força distret. El calor de la gent et fa desviar el pensament. Ara mateix només penso què deu fer l´Adrià. Pensarà en mi? Com es prepararà per la feina de nou? Es capaç d´estar tan panxo al sofà mirant la tele. I jo aquí patint com una burra. No és tan greu tot plegat. Només m´ ha demanat una tarda de soledat.
