# A veure avui si l´Adrià estarà bé. Divendres sí que va venir a conèixer en Quim, però dissabte nit va dir que preferia quedar-se a casa tranquil a descansar. Tampoc es va acomiadar d´ell. Vam portar-lo a l´aeroport diumenge al migdia la Miriam i jo. Ahir quan el vaig trucar estava apàtic, no sé, molt misteriós. No va voler venir a veure Els miserables amb els Davids i amb mi. A mi em feia gràcia anar, a ell no podia obligar-lo, però podria haver dit de quedar després i sopar, o dormir junts, o no sé... Semblava amb ganes de desconnectar de mi. Això pot ser bo o dolent (clar, o una o l´altra) El que vull dir que no sé com prendre-m´ho. Com he estat distreta amb en Quim, i ahir amb els Davids vam sopar i es va fer tard, no m´he capficat gaire. Aquest matí he estat de xerrera amb la Filomena, i tampoc he pensat en ell. Es curiós, però no estic preocupada. Suposo que avui em trucarà i ens veurem i ja està. I ara he decidit que vaig a dinar i a cantar Els miserables. Llàstima no saber-me les lletres en català. Potser les podia haver demanat. Em sento Eponine ara mateix. Tot i que acaba ben malament pobra noia
