Demà em fan l´analítica, i en Conrat tampoc m´acompanyarà. Suposo que hauria d´acceptar la seva fòbia cap a metges i similars, però per altra banda penso si no serà una excusa. Jo crec que per molt pànic que em fes, aniria amb ell, però ell no pot diu. Hauré d´anar amb màniga llarga perquè no vegi el cotonet amb esparadrap que et posen? Ais homes. O millor dit, ais aquest Conrat. I una altra l´enviaria a la merda, però és que per altra banda em mima tot el dia. No sé què pensar de tot plegat.
I jo tinc com insomni. L´única sort és que ahir em va venir la regla, i potser arrossega el quiste cap avall, a veure. I demà total només serà una punxada de res.
Avui m´ha trucat en Roger. Diu que ja en té prou d´Alemanya i volia quedar inmediatament amb mi. Li he contestat que si es queda, hi ha molts dies per quedar. Igualment li he suggerit que vingui demà a casa dels Davids. En Conrat i jo anirem per veure les fotos de Tanzània. Sembla que en Roger s´ha conformat. Prefereixo no estar gaire a soles amb ell, no sé mai amb quina em sortirà. El nostre no va funcionar, i a part jo ara estic amb en Conrat, tot i que no m´acompanyi a treure´m sang...
En Roger diu que al juliol va anar a Cuba amb un altre amic. Li va agradar, tot i que va quedar impressionat per com viu la gent, i que malgrat tot, són ben feliços. Volia explicar-me més coses, però en Conrat em feia gestos per marxar. No sé si sabia que era en Roger i estava gelós, o que realment volia marxar.
A la nit m´ha portat a sopar a un vietnamita que està prop la Sagrada Família. Es veu que un conegut seu s´ha casat amb una noia vietnamita, i li ha dit que dels tres que restaurants vietnamites que hi ha a Barcelona, aquest és el millor. Jo mai havia anat a un vietnamita, i la veritat que m´ha agradat. No és oliós com els xinesos. M´ha agradat provar el rotllets vietnamites embolicats amb menta i enciam, i uns canalons d´allà. Les salses per acompanyar fines. També eren curiosos els raviolis. I el pollastre molt bo. Vaja, sembla que hi tingui comissió jeje. La decoració estil xinès, això sí, però el menjar molt millor. I els propietaris molt agradables.
Vaig a intentar dormir. Demà hauré de llevar-me d´hora, però bé, sempre hi ha la possibilitat de migdiada, i així m´asseguro no badallar a casa els Davids.
