En Conrat dorm com si res, i jo no em puc adormir. Avui he anat a la ginecòloga. Per ella tot era ben normal. Tinc un quist a l´ovari dret, però no haig de preocupar-me, no és operable, amb tractament desapareixerà.
Ja em van extreure un quist fa uns anys, va ser amb laparoscòpia, i la recuperació va ser prou ràpida. Vaig tenir sort que no vaig perdre ni un quart d´ovari. Tot va anar molt bé. Però tot i això preferiria no haver de tornar a trepitjar un quiròfan. Encara que qui és realment aprensiu a tot això, és en Conrat. No m´ha acompanyat. S´ha quedat dormint. I jo m´he sentit molt sola. M´hagués agradat que hagués vingut amb mi, encara que després s´hagués quedat a la saleta. Però no, no ha vingut. Pôtser tenia por de sentir alguna mala notícia, com per exemple que estava embaraçada. Aisss, potser estic així perquè en el fons tenia una esperança inútil.
La ginecòloga deia que no hi havia res impossible, però que hagués estat estrany que la vasectomia fallés.
No tinc massa confiança en ella. Abans anava a una que un dia va decidir opinar sobre la meva vida sexual. No em va agrafar. Ella era només una ginecòloga. L´anterior se´m va insinuar. I vaig decidir que no em tocaria ni amb guants. Ja sé que m´han tocat molts homes, però perquè ho he consentit. Ja ja ja, ara em surt la vena revolucionària i reivindicativa. Millor això que caure en llàgimes. No cal plorar. No és tan greu. Tinc un quist a l´ovari, i un cop em faci l´analítica, i es vegi si hi ha hormones alterades o no, em donaran una medicació que farà desaparèixer el malït quist. I ja està!
El que m´ha molestat és l´actitud d´en Conrat en saber el resultat. M´ha escoltat però no li ha donat massa importància. No es podia adonar que aquestes coses a les dones no ens agraden? I el comentari que ja sabia que era impossible que estés prenyada, ja m´ha molestat del tot. De bon gust li hagués esclafat la figureta del davant pel cap, o li hagués tirat per sobre l´aigua del gerro de flors, però he somrigut el més convincentment possible.
I ara al llit tot eren abraçades i gràcies. I li he dit que no em trobava massa bé. I llavors ha decidit dormir-se. A veure demà com es despertarà. Espero que sigui més comprensiu i delicat. Potser sóc una exagerada. Es cert que no passa res. No em moriré d´això. No pot derivar a cap càncer. No perdré fertilitat. No m´hauran d´operar. Però m´agradaria una mica de consol. Potser segueixo sent una nena mimada malgrat la meva edat, i com no tinc pares que ho facin, i ara he perdut la Filomena, vaig saltant d´home en home. I ara que m´he aturat amb en Conrat, no acaba de donar-me tot el que esperava.
Haig de tenir paciència. Si a ell li fan cosa hospitals, enterraments... hauria d´entendre-ho. Tothom té alguna raresa o altra. Altres homes obliden aniversaris, sants... Altres els dóna pel futbol, i si hi ha partit, no comptis amb ells... Ja sé que no és comparable, però vull dir que tothom és com és. I jo necessito consol. Però bé, he trucat en Quim, i ell sí que ha sabut animar-me. Llàstima que visqui tan lluny. I demà penso trucar la Miriam. I crec que també trucaré a la Rosa. I potser als Davids. O quasi que truqui a un per dia, així em vaig animant.
Demà tinc hora amb el metge de capçalera. En Conrat em deia que em pagava l´analítica a qualsevol privada. Però passo. Prefereixo fer-ho així per si la cosa es complica. I a part, jo no vull els seus diners pagant-me anàlisis. Jo voldria la seva companyia i el seu suport.
Deixem-ho. Intentaré dormir. Em posaré al llit i m´abraçarà. No és mal home, però últimament tot està canviant, i em fa por. Em fa por fer un pas enrera, però de vegades cal rectificar. M´hauré tornat a equivocar? Per què mai puc ser feliç del tot?
Em beuria un vodka. Ara que sé del cert que dins meu no duc cap vida... no passa res. Potser el vodka va desfent el quist, i m´ajudarà a dormir. Clar que en Conrat notarà el meu alè amb el regust del vodka, i si em quedo al sofà ho trobarà estrany. Però tot podria ser. En un dia d´emocions fortes, tampoc seria estrany dormir-se davant de la tele o mirant algun dvd.
Hauria de dormir, demà vaig al metge. Però estic massa nerviosa, no sé què em passa. La nit és calurosa a Barcelona. 26 graus. No corre l´aire. Una nit per baixar fins a la platja a prendre un bany. Si desperto a en Conrat i li dic que m´hi acompanyi em prendrà per boja. Hi haurà pescadors? L´Ester m´explicava que va anar a la platja de Badalona a la tarda, i a partir de les 7 h els pescadors quasi t´expulsaven. Anaven foradant la sorra amb les seves canyes, omplien els buids dels banyistes que anaven marxant, i al final, ella envaida per la selva de canyes i fils va decidir abandonar. Pobreta ! Clar que per la Vila Olímpica, amb els xiringuitos, a la sorra pocs pescadors es posen. Els recordo a les roques, això sí. En tot cas deixarem la platja. Un bany a la banyera o un xupito vodka? Potser també serviria un got de llet calenta, com el que em donava ma mare cada nit de petita. Llet calenta amb sucre. A l´Agata li posava Cola cao, perquè sino no se la bevia.
Paro amb els records. Un somriure em va els llavis quan penso en la meva infantesa, però a l´hora l´amargor de les pèrdues m´omple els ulls de llàgrimes. Això és passat. El present és un quist a l´ovari. El futur és fer-lo desaparèixer
