Torno a estar amb en Conrat, i sembla com si res, com una seda, però sé que és una percepció no real, la meva fugida deambulant sense nord després de la mort de la Filomena, i la seva venjança marxant cap a Ses Illes han fet que no tinguem la mateixa confiança l´un amb l´altre. Ens va bé estar junts. Ens donem companyia, ell llueix dona jove i maca. I no és per donar-me coba però tot i tenir dies depressius, també sóc força divertida. No sé si és el meu caràcter, o que em surt la faceta artística i em poso a fer el paper de divertida. I a mi ell em dóna estabilitat, i una despreocupació monetària.
Ara dorm. Demà anem a Madrid a veure una parella amiga seva, i de passada variarem d´ambient. Hem decidit en anar en cotxe.
En Conrat al final no va venir a Bèlgica amb mi. La Miriam va ser la raó. Estava una mica farta del marit, bé tonteries, però va decidir agafar els nens i portar-los cap a Brussel.les a veure el tiet Quim. Li anava de meravella que anés jo a ajudar-la. Així que va ser un viatge diferent, un viatge amb els seus nens. A part, vam fer de tot. Vam llogar un cotxe i vam anar amunt i avall. Fins i tot vam anar al Parc d´Asterix que està a uns 300 quilòmetres. I també vam portar els nens a Amsterdam, clar que no és una ciutat del tot infantil. Hagués estat bé passar una nit de marxa per allà sense nens. Però bé, els canals els van encantar, i passeig en barqueta. I a Bruixes també vam anar en barca. Visca la navegació! I en Quim ens va fer passar a visitar el Parlament Europeu. Clar que estava mig a les fosques per estalvi energètic. Molta gent era de vacances. I també hi havia obres. Igualment ens vam poder fer foto a l´hemicicle dels diputats. Ja és gros allò ja. En Quim em va dir que estudiés maltès i tenia feina assegurada allà. Clar que amb la fresca que feia aquests dies d´agost, quin horror al desembre! Molts dies va fer núvol. I la pluja ens va pescar una mica el dia del Parlament quan volíem veure el Meilboom. Una desfilada que fan pel centre de Brussel.les i planten un arbre. Hi ha gegants. I la gent es posa branques de l?arbre al cap. I després davant del Museu del Còmic hi havia xiringuitos on la gent bevia, i ballava al ritme de les cançons interpretades per les orquestres de les desfilades. La pluja ens va fer marxar. Clar que després va parar, i qui sap si seguirien amb els balls. Però nosaltres volíem veure la Jeaneken Pis, la versió femenina del nen que fa pipi. Que per cert, està ben amagada en un carreró que dóna a un carrer ple de restaurants, on tothom vol que entris a sopar. Especialment moules avec frites. I la Miriam deia que nosaltres de Barcelona, i que sopàvem més tard. Ais, quins bonics records. A part, quan vas amb nens, i veus la seva cara de bocabadats, crec que encara gaudeixes més de les coses. Quan dissabte a la Grande Place, van veure la gran catifa de begonies que la cobria, estàven emocionats. Vam tenir sort, perquè dura quatre dies, i la posen cada dos anys.
I em passaria hores parlant de les aventures del viatge, però hauria d´anar a dormir. El que és cert, és que aquest viatge ha despertat els meus instints maternals. I ara no sé si m´he obsessionat amb això, o potser degut a la meva fugida, o al viatge però la regla no està fina. Fa més d´un mes que hauria d´haver arribat, i no ve. Hauria d´anar al ginecòleg suposo. No crec que tingui una menopausia avançada. Seria massa jove, però recordo a una amiga de la Miriam que a la seva família els marxava aviat. A la mare d´aquesta amiga als 34, i a una tieta als 33.
Una altra remota possibilitat seria que estés prenyada. Però dic remota perquè en Conrat té una vasectomia. I jo no he estat amb cap més home. De vegades hi ha errors de vasectomies, però pel que he vist per internet és al principi quan poden haver aquests errors. Són casos que no han tallat bé, o que els conductes s´han reunit. Però al Conrat si fa temps que li van fer, i a part ja té una edat? Si li comento a ells aquests retards, encara es malfiarà de mi. Jo estic tranquil.la. Si estés prenyada les proves d´ADN dirien que el fill o filla és seu. Ais, li estic donant masses voltes. Sé que en el fons tinc una lleugera esperança d´un error de la ciència, però si sóc realista, veig que no hi ha possibilitats. Podria anar a una farmàcia i fer-me el Predictor. I si em veu el Conrat pensaria que estic boja. Es creuria que el fill és seu? A partir de quan es poden fer les proves d´ADN? Buff, quins mals de cap. Espero que em vingui d´una vegada. Em noto com inflada fa dies. I a Brussel.les vaig tenir algun mareig, però seria del cansament. Sóc una imbècil. Hauria d´anar al ginecòleg i deixar-me de xorrades. Quan torni de Madrid ho faré. Ara a gaudir de la felicitat amb en Conrat. A veure si recuperem la il.lusió perduda.
Per si de cas... felicitats futura mami. Pensa que ara hauràs de menjar per dos, comprar robeta, començar a acumular bolquers i llet infantil i potitos bledine (per si arriba una guerra) pintar un dormitori de color rosa i un altre de color blau (encara desconeixes si serà nen o nena), ensinistrar un/a cangur... Se't gira feina noia.
