15 de setembre ara és el dia de la Verge dels Dolors. Ja sé que avui ja som a diumenge 17, però la nit de dijous a divendres em vaig llevar no sé quants cops , i sempre anava regalimant sang. No vull ser gore, però era una sensació molt desagradable, de poc servien els dos tampax superplus. Però bé, més val que em calli la resta d'explicacions, o encara feriré sensibilitats.
El cas és que em van fer una ecografia i el maleit quist segueix. Cabró de merda! I jo segueixo perdent sang. Em van donar Amchafibrin, que es per tallar hermorragies, i unes pastilles amb hormones per desfer quist i regular tot. De moment puc dir que han baixat les pèrdues, clar que ja estava en una situació extrema, però segueix sense parar. Això em debilitarà del tot.
En Conrat sembla una mica més preocupat per mi. Potser l´avorreixo, no estic de massa bon humor. Desitjaria tant que acabés tot ja d´una vegada. Almenys sembla que van parant les pluges,i el sol m´animarà. I pensaré en coses boniques. Paisatges bucòlics, cançons que m´agradin (les pensaré, perquè ara no són hores de cantar). En Conrat dorm davant la tele. Jo odio la tele en general. Admiro la gent que no en té, i jo faria el mateix. Fan programes on surt gent que fa autèntic fàstic. Ja sé que no es pot generalitzar, però no sé com es poden fer famoses persones que la seva única gràcia és treure draps bruts, venen les seves misèries... Algú podria dir que alguns bloggers també esbombem les nostres misèries, que podríem guardar-nos el nostre diari secret... però nosaltres no cobrem per a res; potser ho publiquem perquè ens sentim més recolzats sabent que altra gent ens pot llegir, o qui sap els motius de cadascú. El que està clar, és que la xarxa et dóna l´anonimat. Potser si per atzar algun conegut et llegeix et pot reconéixer, però hi ha tants blogs per la xarxa... I si canvies els noms és més difícil que et trobin... Clar que seria curiós que l´Igor trobés el meu blog. Què en pensaria? Ais, quin misteri d´home. Tants que he conegut, i aquest, realment em va marcar.
Vaig a despertar el meu partenaire, després de passar pel bany. Es tard!
