body comentado
Barcelona sunset
:::25.9.06:::



Sembla que el meu son ha acabat. Ja quasi torno a ser una dona seca. Ja em començo a sentir atractiva i alegre. Sembla que no estic tan aixafada. I a part, no tinc quist!! No hi és. Divendres ,com seguien les pèrdues malgrat la medicació, vam decidir anar al ginecòleg. De fet va ser en Conrat qui va insistir en portar-me. Em va deixar i va dir que anava a aparcar. I no pujava, no venia. Em van fer esperar. I ell no venia. Jo estava feta un flam. Desitjava que estés al meu costat i m´agafés la mà. Només amb això hagués estat més tranquil.la. No venia i vaig trucar-lo al mòbil. Estava apagat. Estaria a un aparcament sense cobertura? Em van fer entrar. Vaig trucar un moment. Me´l va agafar. Li vaig dir que ja em tocava entrar. I no va venir. Em van fer l´ecografia. La bona notícia era que el quist ja no hi era. Però em van canviar la medicació. Tres dies prenent una pastilla dos cops al dia, i desrpés acabar la caixa. L´antiga medicació fora, i en principi havia de parar de sagnar en breu, i en acabar la caixa, en dos dies, nou cicle. Vaig sortir contenta del ginecòleg per les notícies, però trista perquè en Conrat no havia arribat a temps. I no havia arribat perquè havia decidit fer voltes amb el cotxe fins que acabés per no pagar aparcament- Això és de ranci! Com si no tingués calés. Era una excusa per no veure metges ni aparells. I d´acord, té aquesta fòbia, però i jo? No sóc la seva parella? No sóc la seva dona? Bé, casats no, però ja portem mesos de convivència. Ais, potser hauria de fer el que em va dir l´Ester. Hauria de casar-m´hi que així almenys quan es cansi, tindré dret a una mica de diners. Quedar-me prenyada no puc, perquè es va haver de fer la vasectomia. Ais, parlo com la típica tia que només li importen els diners, però m´està fent tornar així. La culpa és seva per no atendre´m. Jo estic enamorada d´ell, estava boja per ell. He dit ESTAVA, el subconscient em traeix. Em dóna moltes coses, però després em surt amb aquests estirabots. Estic angoixada amb els quistos, i ell es desentèn. Bé, del tot no es desentèn, però no s´implica. Bufff, sort que sembla que tot ja ha passat. Dissabte amb la pluja, tot era força desanimós, però ahir i avui el temps torna a ser millor.

Em sap greu perquè són les festes de la Mercè, i no he vist res de res. M´ he quedat aillada a la casa d´en Conrat. Aillada perquè ell va deambulant per una banda i jo per l´altra. No sé què està passant. DEc ser jo que estic apàtica pensant només en els meus mals?

Penso que avui podríem anar al piromusical, o sortir a sopar, o fer un passeig vora el mar. I després podríem anar a algun hotel a fer l´amor. Fugir del llit de sempre, variar l´escenari de les dependències de la seva casa, buscar originalitat. Vaig a la banyera, em vull relaxar, estrenaré un conjunt de roba interior nou, amb el quist i tota la història no havia trobat moment per estrenar-lo. I tornar a seduïr en Conrat... I si no, pitjor per ell. Que no oblidi que sóc la Ninotchka, i si vull sóc imparable


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL