Sembla que el meu son ha acabat. Ja quasi torno a ser una dona seca. Ja em començo a sentir atractiva i alegre. Sembla que no estic tan aixafada. I a part, no tinc quist!! No hi és. Divendres ,com seguien les pèrdues malgrat la medicació, vam decidir anar al ginecòleg. De fet va ser en Conrat qui va insistir en portar-me. Em va deixar i va dir que anava a aparcar. I no pujava, no venia. Em van fer esperar. I ell no venia. Jo estava feta un flam. Desitjava que estés al meu costat i m´agafés la mà. Només amb això hagués estat més tranquil.la. No venia i vaig trucar-lo al mòbil. Estava apagat. Estaria a un aparcament sense cobertura? Em van fer entrar. Vaig trucar un moment. Me´l va agafar. Li vaig dir que ja em tocava entrar. I no va venir. Em van fer l´ecografia. La bona notícia era que el quist ja no hi era. Però em van canviar la medicació. Tres dies prenent una pastilla dos cops al dia, i desrpés acabar la caixa. L´antiga medicació fora, i en principi havia de parar de sagnar en breu, i en acabar la caixa, en dos dies, nou cicle. Vaig sortir contenta del ginecòleg per les notícies, però trista perquè en Conrat no havia arribat a temps. I no havia arribat perquè havia decidit fer voltes amb el cotxe fins que acabés per no pagar aparcament- Això és de ranci! Com si no tingués calés. Era una excusa per no veure metges ni aparells. I d´acord, té aquesta fòbia, però i jo? No sóc la seva parella? No sóc la seva dona? Bé, casats no, però ja portem mesos de convivència. Ais, potser hauria de fer el que em va dir l´Ester. Hauria de casar-m´hi que així almenys quan es cansi, tindré dret a una mica de diners. Quedar-me prenyada no puc, perquè es va haver de fer la vasectomia. Ais, parlo com la típica tia que només li importen els diners, però m´està fent tornar així. La culpa és seva per no atendre´m. Jo estic enamorada d´ell, estava boja per ell. He dit ESTAVA, el subconscient em traeix. Em dóna moltes coses, però després em surt amb aquests estirabots. Estic angoixada amb els quistos, i ell es desentèn. Bé, del tot no es desentèn, però no s´implica. Bufff, sort que sembla que tot ja ha passat. Dissabte amb la pluja, tot era força desanimós, però ahir i avui el temps torna a ser millor.
Em sap greu perquè són les festes de la Mercè, i no he vist res de res. M´ he quedat aillada a la casa d´en Conrat. Aillada perquè ell va deambulant per una banda i jo per l´altra. No sé què està passant. DEc ser jo que estic apàtica pensant només en els meus mals?
Penso que avui podríem anar al piromusical, o sortir a sopar, o fer un passeig vora el mar. I després podríem anar a algun hotel a fer l´amor. Fugir del llit de sempre, variar l´escenari de les dependències de la seva casa, buscar originalitat. Vaig a la banyera, em vull relaxar, estrenaré un conjunt de roba interior nou, amb el quist i tota la història no havia trobat moment per estrenar-lo. I tornar a seduïr en Conrat... I si no, pitjor per ell. Que no oblidi que sóc la Ninotchka, i si vull sóc imparable
