Tarda ensopida,mirar Titanic per la tele, acabar plorant com una bleda i els ulls ben vermells. Ja és fosc. La tardor va avançant, i en Conrat sembla estar simpàtic de nou, però jo no aguanto aquesta variabilitat. Tot i això, segueixo a casa seva com si res, he acceptat les arrecades que m´ha regalat, dormo de nou al seu costat i... no sé fins quan.
M'agradaria sortir amb alguna altra gent, tenir més vida social, però em fan por les seves reaccions. M´agradaria que tot tornés a ser com abans, però sembla que enlloc de tornar-hi, cada vegada les coses es posen pitjor.
I segueixo aquí com una covard. Sola no sóc capaç de res.
Suposo que sortirem a sopar. Això espero, perquè sino penso marxar sola. I tant. Jo no em quedo a casa. Em posaré ben guapa, i la nit és jove, jo també, i en Conrat no jeje.
Ara està a la banyera. A veure de quina manera surt.
Vaig a fer trucadetes de mentres. Almenys no perdré la meva vida social telefònica
