Xàfec ve i xàfec va, i jo aquí tancada a casa. Estic fluixa. Aniré a veure un ginecòleg urgentment, això s´ha de parar. Avui perquè plovia, però demà encara que plogui penso anar-hi. En Conrat també ha insistit. Malgrat la seva fòbia cap els metges, hospitals i similars, diu que demà m´hi porta. Avui semblava una mica preocupat per mi. Una mica no, siguem justos, està bastant preocupat. Menys mal. I aquesta preocupació, el sentir-me estimada, fa que no vegi tan greu tota la pel.lícula gore que no para de projectar-se sobre les meves calcetes. Si fins i tot tinc ganes de broma. Com reaccionaria en Conrat si em troba un dia al llit vestida d´infermera sexy? Fugiria? Li donaria morbo? I si de mentres poso a la tele una peli porno d´infermeres? Curaria això les seves pors? jajaja. Ja veurem.
Avui en Conrat m´ha pujat els diaris aquests que regalen. Hi havia un article que parlava de l´amor. No era massa optimista al respecte. Deia que depenia molt de l´atzar, que la mateixa parella si s´hagués conegut dues setmanes abans potser no estarien junts, perquè un dia buscaven carinyo, i l´altre no. En això puc donar-li una mica la raó, potser un dia, un està més predisposat a conéixer gent o a parlar... Però clar, després seguia dient que l´amor només durava deu minuts, i que després la gent seguia per comoditat i seguretat. I això sí que no. Deia que en canvi l´amor pels diners sí que seguia, que veia les mirades d´amor en tancar un negoci... I jo penso que no, que l´amor pot existir i durar molt més. Potser jo segueixo amb en Conrat per diners i seguretat, però jo també l´estimo. O no?O anem enrera. L´Igor no tenia calés. Què em donava? Algú podria dir que la seguretat de carícies, paraules boniques, petons dolços, sexe ardent. Clar, tot es pot defendre, però jo crec que l´amor sí que existeix. Jo sí que he vist parelles que porten anys i panys i encara es miren amb desig, amb admiració. Els meus pares mateixos. Ells s´estimaven i encara deuen estimar-se allà on siguin. Ais... No vull parlar més del passat. Em posaré trista, i s´h a de viure el present, encara que el dia d´avui sigui igual a pluja, i el de demà serà igual a ginecòleg. A veure si em donen algun medicament per parar tot
