Fa dies que no escric. Suposo que és perquè les coses amb en Conrat anaven bé. Al final, per sort o per desgràcia no vaig arribar-li a ser infidel, i ell va tornar al dia següent carregat de flors i dolçor. Em jurava amor etern, i em va fer sentir la reina del món, la més bonica, la més irresistible, la més estimada. Han estat uns dies ensucrats i meravellosos. Potser, el que va trencar una mica l´encant va ser el dia del Pilar, clar que per ell seria el dia de la Hispanitat o dia de la Raça. Per a mi és el sant de les Pilariques, però ell es va empassar aquella horrorosa desfilada militar. Qui mira aquestes coses? Sempre m´ho preguntava. Pensava que els familiars dels de l´exèrcit, però en Conrat també ho mira. Jo que ni sabia que sortia una cabra embolicada amb una bandera. Es el símbol dels legionaris ! em va dir amb un to que implicava que jo era una ignorant. Bahhh Però malgrat conèixer aquest detall escabrós d´en Conrat, vaig dinar amb ell, vam fer l´amor després de la migdiada i vam mirar junts la una peli abraçats.
Però van passant els dies, i la rutina torna a les nostres vides, el sucre es desfà en el dia a dia, la passió minva, i tornarem a ser on érem. No sé què ha passat. I avui havent dinat, en Conrat, diu que en broma, però m´ ha proposat fer un trio. Ha dit que millor algú no conegut, però que preferiria una tia, i que si fos negreta, encara millor. Davant de la meva cara inexpressiva, s´ha posat a riure. I jo rient li he dit que abans millor amb en ROger, que sabia que li agradaven aquestes coses. Ell ha rigut forçadament, i la conversa així ha acabat. No sé què pensar. I ara marxo a sopar
