Des de que treballo regularment els diumenges tenen un gust diferent. Esmorzar una xocolata calenteta amb melindros o baixar al forn a comprar uns croisants de xocolata, o agafar pa, sucar-hi tomàquet, fer una truieta francesa i menjar-se un bon entrepa. I després passejar al sol d'hivern i seure a una terrassa a prendre el vermout amb olivetes, o una clara amb unes braves.
I segueixo així em posaran una denúncia els de Salut, els de "Eres lo que comes" i la lliga anticolesterol. Ais quin món! Es fan croades contra les noves plagues (el tabac, els greixos, el sexe no segur... sembla que el sexe en parella estable segueix sent saludable).
La visió agradable d´un bon menjar en societat te la degraden amb una dona amb una càmara oculta a la nevera bevent cola a morro, menjant fuet directament a mossegades, i xarrupant un iogurt per la base que es menja després de trencar una cantonada d´una mossegada. Només li faltava fer un gran rot.
Ais, és cert que si els meus diumenges ara agafen aquest gust, la resta de dies hauran d´agafar un color verd, no verd d' esperança ni verd d´ecològic,VERD de règim. Ja no és qüestió de voler lluir físic, és qüestió d'economia. Al sindicalista amb panxeta poden fer-li gràcia les meves noves corbes, però els hi faran gràcia als meus pantalons? I als meus tops? Tot és qüestió d´economia, si engreixo haig de renovar armari, i ara mateix no puc ni vull.
