No sé si encara tinc dret a entrar, fa tant temps que no escric. I suposo que en passaria tant fins que tornés a fer-ho, que el millor seria dir adéu.
En altres blogs s'acomiaden, i expliquen els motius perquè marxen. Potser no són certs, potser és una justificació, potser ho entenem, i normalment sap greu, perquè si aquella persona ha anat acompanyant-te amb els seus posts, no t'agrada haver de deixar de gaudir d'aquells textos... Però bé, no estic dient que deixar d'escriure al meu blog hagi pogut provocar tot això, tampoc sóc tan vanitosa, però crec que hauria de dir que estic bé. I que malgrat no he tornat a saber mai més de l'Igor segueixo feliç al costat del meu sindicalista I que segueixo sent la Ninotchka, però potser em treuria el vodka. Sí que segueixo sent una artista desconeguda. No actuo en teatres, i només canto en cercles íntims (entre amics vaja, però dir-ho així és més graciós).
Hauria de rellegir tot el meu blog per saber fins on vaig explicar. Llegir-lo em faria recordar emocions que segur que he oblidat, però en pocs dies de vacances... no hi ha gaire temps. I m'espanta recordar segons què. La meva ment ha bloquejat certs episodis, però han quedat flotant a la blogsfera.
Una bona notícia que crec que haig de donar,és que en Quim ha tornat a Barcelona. Va demanar un trasl.lat i treballa aquí. M'alegra tenir-lo més a la vora.
I en Roger es va casar ràpidament, i ja és pare d'un nen clavadet a ell jeje. Si algun dia tinc una filla no sé si la deixaré jugar amb ell. Potser es podria repetir una història d'amor obsessionat. Me'n alegro que en Roger sigui feliç, i sembla que el passat, passat està :)
La vida segueix tot i que tanqui quasi definitivament aquest blog. I què passarà amb la meva vena d'aprenent d'escriptora? Doncs, quan torni a tenir temps, o més bé ganes, o tingui noves inquietuds a explicar, reprendré aquest blog, o potser n'obriré un altre, o intentaré escriure una novel.la, o potser per començar un relat curt, i li faré llegir i donar opinió al meu sindicalista i a en Quim.
Podria gravar-me cantant L'hora dels adéus, penjar-ho al youtube i fer un link, però no és massa bona idea. Encara algú comentaria que sóc desconeguda però no artista ;)
