body comentado
Barcelona sunset
:::24.10.06:::



Porto uns dies que he deixat una mica de banda els meus problemes, la meva egopatia, per estar al costat de la Miriam i el seu petit. Tot va començar dijous. Ja fa uns dies. Aquella nit en Conrat em va portar al Liceu. Feien la Clemenza de Tito de Mozart, i la veritat que va estar molt bé. El que no sé, és si en Conrat va comprar les entrades per fer-me una sorpresa o per provocar una trobada amb en Roger. No sé si és perquè li dóna morbo la meva invenció dels trios amb en Roger. Clar que en Conrat no acceptaria trio amb dos homes. Ell és tan "machito". I encara qui l'altre home no el toqués ni un pèl, no el veig a ell home de compartir dona. Per tant, no sé per què volia anar al Liceu. Potser volia aprofitar per trucar a alguna i proposar canvi de parelles, o no sé, potser simplement pènsava que així em podria muntar alguna esceneta de gelosia, i aconsegueix que marxi de casa seva pel meu propi peu. No sé què pensar. A part, els meus llogaters m´han avisat que deixaran el meu pis. D´aquí poc podré marxar de casa del Conrat sense demanar favors a amics, ni necessitar fer ús dels seus diners. Adéu als capricis i la bona vida, però Hola llibertat.

Però deixaré de parlar de mi. Ara en Conrat i el que l´envolta ha passat a segon terme. Dijous, només sortir del Liceu vaig veure que tenia varies trucades de la Miriam. Vaig trucar-la i tot eren plors. Tenia el petit a l´hospital (prefereixo no dir quin, a la UCI. Bronquitis i un virus. Estava incomunicat. Només podien entrar dues persones poca estoneta en hores concretes. Ella estava a casa desesperada, i en Conrat va portar-m´hi.Estava amb el seu marit, que no és el pare de la criatura. Ell estava també enfonsat, encara que menys.Estaven esperant poder trucar a les sis del matí per saber com havia anat la nit i entrar a la primera visita del dia. No sabia com animar-los.

He anat cada dia a fer costat a la Miriam. He dinat amb ella, hem sopat. El seu marit ha seguit treballant, i sempre que ha pogut ha vingut. El cap de setmana va venir en Quim d'urgència. El nen segueix a la UCI però ara ja sembla que millor. Se senten tants drames quan vas a un hospital. I més a pediatria. Hi ha varis que entren però no surten. Es esgarrifós! Millor no explicar aquestes històries. Realment m´han impressionat, però crec que haig de guardar discreció i no puc explicar-les.

En Conrat no ha vingut cap dia a l'hospital. La seva fòbia! Clar que demà diu que vindrà a dinar amb nosaltres. Jo tampoc he insistit. Tinc els meus motius. Tot i l´angoixa dels moments viscuts, no he pogut resistir-me a les paraules del sindicalista. Bé, no ha passat res, eh? Però he conegut a un amic de la Miriam molt interessant. Li dic el sindicalista per evitar emprar noms. Sempre em fa por equivocar-me i deixar escapar el nom real. El sindicalista no treballa per a cap sindicat, ni tampoc es un alliberat. Ell és membre del comitè de la seva empresa. I els seus ideals, la seva manera de parlar, la seva energia defenent a tota mena de treballador... m´han deixat. No coneixia aquest món, i m´agrada que em vagi explicant tot. I les seves paraules acompanyades de la seva mirada verdosa darrera aquelles increïbles pestanyes m´han impressionat. Ja sé que amb el nen ingressat no és moment de ligoteo, i de fet, mai hem estat a soles ell i jo. De fet el vaig conéixer diumenge, i avui ell ha vingut al migdia, i com sempre, entre visites hem anat a dinar. La pobreta Miriam plora tant. Clar que avui ja està millor

Avui he vingut més d´hora a casa. Em sento més tranquil.la pel nen. En Conrat no m´ha fet gaire cas. Clar, el meu tema de conversa li fa yu-yu. I jo, o li parlo del nen o dels nens veïns o... podria parlar-li del sindicalista. Però no ho veig adequat jeje

Pobreta Miriam! Tinc ganes que acabi tot això del nen. A veure si passa ràpid a planta. Per sort, li han donat la baixa. Es veu que segons l´Estatut dels treballadors, per ingrés a l´hospital d´un familiar de fins a segon grau, només tens dret a dos dies de permís retribuït. Algun conveni pot ampliar el permís algun dia més . I desprès què? (com es noten les xerrades amb el sindicalista)Realment, el món laboral està fet una pena. Però res, millor vaig cap al llit. En Conrat em fa senyals. Podríem qualificar-los de senyals lascius. Jaja, aquesta parauleta la va fer servir ell. En Roger em mirava amb ulls lascius.I ara a ell li escau d´allò més jeje


:::14.10.06:::



Fa dies que no escric. Suposo que és perquè les coses amb en Conrat anaven bé. Al final, per sort o per desgràcia no vaig arribar-li a ser infidel, i ell va tornar al dia següent carregat de flors i dolçor. Em jurava amor etern, i em va fer sentir la reina del món, la més bonica, la més irresistible, la més estimada. Han estat uns dies ensucrats i meravellosos. Potser, el que va trencar una mica l´encant va ser el dia del Pilar, clar que per ell seria el dia de la Hispanitat o dia de la Raça. Per a mi és el sant de les Pilariques, però ell es va empassar aquella horrorosa desfilada militar. Qui mira aquestes coses? Sempre m´ho preguntava. Pensava que els familiars dels de l´exèrcit, però en Conrat també ho mira. Jo que ni sabia que sortia una cabra embolicada amb una bandera. Es el símbol dels legionaris ! em va dir amb un to que implicava que jo era una ignorant. Bahhh Però malgrat conèixer aquest detall escabrós d´en Conrat, vaig dinar amb ell, vam fer l´amor després de la migdiada i vam mirar junts la una peli abraçats.

Però van passant els dies, i la rutina torna a les nostres vides, el sucre es desfà en el dia a dia, la passió minva, i tornarem a ser on érem. No sé què ha passat. I avui havent dinat, en Conrat, diu que en broma, però m´ ha proposat fer un trio. Ha dit que millor algú no conegut, però que preferiria una tia, i que si fos negreta, encara millor. Davant de la meva cara inexpressiva, s´ha posat a riure. I jo rient li he dit que abans millor amb en ROger, que sabia que li agradaven aquestes coses. Ell ha rigut forçadament, i la conversa així ha acabat. No sé què pensar. I ara marxo a sopar


:::5.10.06:::



No sé què passarà amb en Conrat. Aquesta tarda ha marxat. M´ha dit que necessitava aire fresc, que volia passejar. Si hagués passejat de veritat s´hagués mullat, però ha marxat en cotxe, i qui sap on. Ara acaba de trucar-me. Diu que ha agafat el cotxe i no sap com ha anat a parar a Saragossa. Diu que el cotxe li anava sol mentres ell pensava. No sé què pensaria, perquè si ell tingués problemes... Però sembla que té la vida solucionada, salut de ferro. Potser el seu únic problema sóc jo. O potser m´enganya, però llavors no seria més sincer dir-m´ho? Per què m´aguanta? Tan irresistible puc arribar a ser al llit quan no estic desagnant-me pels quistes? A mi no em deu res. Bé, mentres estem junts em deuria fidelitat, però no sé. He vist que ha entrat al pornotube des del meu ordinador. A l´historial no apareix, però si quan et recorda les últimes webs. No em pensava que fos capaç d´entrar a internet. Si ell no hi entèn d´ordinadors. Bé, mira, si vol fer-se palles davant l´ordinador, doncs endavant, però que no me´l taqui. I a part, que em demani permís per entrar. Igualment el fotré. Penso bloquejar-lo. No m´interessa que miri a on em connecto. Clar que potser ja ho ha fet. Tot i que jo si que tinc precaució d'esborrar historial, cookies i altres. Però no m´agrada que remeni el meu ordinador. El molt sapastre és capaç d´espatllar-lo. I a part, entrar a l´ordinador d´un altre sense permís, és com llegir un diari aliè. O no?

Estic començant a estar farta d´en Conrat. Em feia posar molt trista el veure que la nostra relació anava apagant-se, però crec que desitjo acabar-la cada dia més. Suposo que segueixo aquí només per comoditat. Estaria bé que demà tornés i no em trobés... Però ara estic molt valenta. Ara seria capaç de tot, però si hi penso seriosament, el cor s´encongeix, noto una presió terrible dins del pit. Voldria plorar. No sé si és per tornar-me a sentir sola, perquè em veig una desgraciada eterna en els temes amorosos o perquè realment estimo en Conrat.

Trucaria en Quim però és massa tard. Ell em consolaria. Trucaria en Roger, però aquest ve aquí a consolar-me i a en Conrat li dóna un telele si és que realment torna demà al matí. Trucaria en Martí a veure on para. Si fos a Barcelona aniria al seu pis perquè em consolés. Em deixaria consolar, i acaronar, i besar, i fer el que calgués. Estic cansada de ser una nena bona. En Conrat deu estar tirant-se a qualsevol. Doncs jo no penso ser menys. I si realment està dormint a un hotel de Saragossa, que li aprofiti. Vaig a provar sort. En Martí pensarà que estic sonada, però com ell també ho està. És l´opció més interessant pel moment. I si no, ja veurem


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL