Ja he tornat de Lisboa. Tot ha estat molt bonic sí, sí, sí. Llàstima que al final no anés amb en Martí. Feina. Això em va dir el dia abans de marxar, de fet m´ho va dir quan vaig anar al seu pis amb la maleta. Però que no em preocupés, no volia espatllar.me les vacances, i aniria amb la seva germana, la Júlia, que ja la coneixia de la nit aquella després de Hedwig a La Paloma, de fet el dia que vaig conèixer al Martí. Em vaig emprenyar una mica, la veritat, li vaig dir que em podria haver consultat. Però ell va dir que no es podien perdre els diners del viatge, i que li havia semblat la millor solució. En aquell moment va ser com un gerro d´aigua freda. Volia marxar a casa meva, però va dir-me que no podia deixar a la Júlia penjada ara. I que ell ens portaria a l´aeroport . Ell volia jugar, però jo em vaig dedicar a beure´m el vodka del seu moble bar. Ell insistia en anar cap el llit, i es posava carinyós, però jo em vaig mostrar la mar d´interessada en el que feien per la tele, mentre bevia per calmar-me. Finalment em vaig dormir al sofà. El Martí em va deixar allà, i em va despertar a les 4.30 perquè em dutxés. Com havia dormit poc i degut el vodka, tenia el cap poc clar . En Martí estava seriós en el cotxe, li havia fallat al llit aquella nit, suposo, però ell m´havia fallat en el viatge. Va posar la ràdio i vam anar a recollir la Júlia. Ella estava tota animada, parlant de Lisboa, s´havia comprat una guia corrents?Jo intentava seguir-li la conversa en un to emocionat, i crec que va quedar força convincent. En Martí seguia mut, i un cop a l´aeroport, va parar a la terminal i ni va baixar a treure les maletes. Jo em vaig acomiadar amb un Adéu , no treballis gaire, i un ràpid petó a la galta. La seva mirada va ser de mala llet, i em vaig alegrar de que no vingués amb mi. I la Júlia i jo vam anar a facturar. L´espera a l´aeroport va ser llarga, davant d´un cafè, i la Júlia parlant i parlant. Un cop a l´avió, la son em va vencer, i ni vaig provar aquell panet amb pernil i formatge que ens va posar la TAP. La Júlia seguia llegint la guia, i sort que vaig dormir una mica perquè tenia em va preparar un dia força mogudet de ruta. Lisboa és una bonica ciutat, té un encant dins l´aire decadent, però aquells terres de rajoletes, i les constants pujades i baixades em van fer arribar a la nit feta pols.
Ara vinc de casa dels Davids. M´han convidat a sopar ansiosos per saber com m´havia anat per Lisboa. Per sort, en Roger tenia nena i no ha vingut, tot i que ja em va trucar ahir per la tarda, i va semblar força content en saber que havia anat amb la germana del Martí finalment. Segueix obsessionat amb mi, i això és perillós. Ara mateix estic esgotada. M´haig de fer el llit. Han tornat els dies de pluja. No podré anar a la platja. Espero no desanimar-me.
El que havia de ser un cap de setmana tranquilet, ha estat mogudet. Jo em veia al poblet de vida familiar, amb els nens i els gossos de la Rosa i el John. Divendres ja va ser això, però em tenien preparada una sorpresa. Dissabte va aparéixer de bon matí el germà de la Rosa. Quina casualitat! La veritat és que el noi no estava gens malament, i només dos anys més gran que jo. Era alt, castany i d´ ulls verds. A mi em va semblar que la Rosa i el Jonh volien fer de Celestinos. I així dissabte pel matí, tots d´excursió, ells dos, els nens, el germà i jo. Van dir que era una excursió facileta, perquè jo em vaig veure esbufegant al mig la muntanya, mentre els nens corrien amunt i avall, i el germà de la Rosa, l´Albert reia de mi. Per sort vaig superar l´excursió sense drames, tot i que vaig agafar agulletes, que encara tinc per cert. L´Albert anava amb el Jonh durant l´excursió, i vigilaven els nens. La Rosa i jo anàvem més endarrerides xerrant. La Rosa em deia que estava orgullosa de la seva família, però que m´envejava, perquè ella tant dedicar-se a la família, havia perdut molt la seva identitat. Jo li vaig dir que jo també la perdia i a sobre sense tenir el recolzament d´una família. Es veu que el paisatge ens inspirava temes trascendentals. Després la Rosa també em va parlar del seu germà, l´Albert, que no havia tingut gaire sort a la vida. Però els nens van interrompre aquesta bonica conversa. Vam menjar uns entrepans. L´Albert quasi no em parlava, no es dirigia a mi, parlava en general, sense gosar mirar.me els ulls. Jo tampoc li vaig fer gaire cas. I per la nit, la Rosa va dir que en Jonh cuidaria els nens, i nosaltres tres marxavem a un poble a prop de Festa Major. Ho vam passar bé ballant i bevent. La Rosa com conduia no va beure gaire, però l´Albert i jo vam descubrir una coincidència fatal amb el vodka, dic fatal perquè semblava que li havia pujat però no tant pel que va passar després. Vam ballar bastant, perquè la Rosa deia que com mai sortia, i a mesura que bevíem més vodka, jo notava com l´Albert cada cop m´agafava més a la mínima oportunitat. Cap a les 6 h crec que acabava el ball. De tornada en el cotxe, ells anaven davant, però la mà de l´Albert anava cap endarrera per tocar-me les cuixes. Jo em vaig apartar. No sé si la Rosa pretenia que entre l´Albert i jo neixés una bonica història d´amor, però no sé què pensaria d´una nit de sexe a casa seva, amb els nens dormint prop nostre. I jo no volia embolics, que ja tinc prou aventures. I en aquells moments entre l´excursió del matí, els bots que ens feia pegar la Rosa i el vodka estava extenuada., i només somiava en estirar-me en un llit i dormir. L´Albert va dir que marxaria d´hora pel matí, perquè volia anar als castells de Gràcia. A mi em va semblar que era com una rabieta perquè havia apartat la cama, però no li vaig fer cas. En canvi la Rosa es va preocupar com a bona germana, dient-li que sense dormir i begut com anava, no era plan de marxar cap a Barcelona d´hora. Quan vam baixar del cotxe, vaig comprovar que realment l´Albert anava fi. No sé si va ser per l´efecte del cotxe però caminava d´u na banda a l´altre. Jo vaig anar ràpid cap al llit. Sentia l´Albert a la dutxa. Ja estava quasi dormint quan em van picar a l´habitació. Vaig pensar que era l´Albert, tot i que seguia sentint l´aigua de la dutxa correr. Era la Rosa, que em demanava que l´ajudés. Es veu que plovia al menjador. Bé el cas era que vessava aigua del bany, i hi havia unes goteres increibles al menjador. Em va demanar que baixés al pis de sota a recollir l´aigua mentre ella intentava que l´Albert li obrís la porta del bany. La Rosa tenia por que el John es despertés. Al menjador realment plovia. I es sentien a dalt els crits de la Rosa i l´Albert, que no la deixava entrar. I clar, si no s´aturava l´aigua a dalt, malament. Finalment es va despertar el John, i em va trobar entre aquelles cascades d´aigua. Esverat va pujar cap a dalt. Els crits van ser molt pitjors. I segons em va explicar la Rosa, el Jonh va forçar la porta, i es va trobar la pica del lavabo trencada, i de mentres la banyera regalimant aigua, i com l´Albert el feia marxar histèric, el John va donar dos cops de puny a l´Albert. Finalment la Rosa va aconseguir posar-lo a dormir, i va anar parant aquella pluja del menjador. En John un cop recullida l´aigua va anar cap al llit sense quasi dir- me res. La Rosa va baixar plorant.
Diumenge em vaig llevar tard. La porta de l´habitació de l´Albert era tancada. Vaig trobar a la Rosa preparant el dinar, la vaig ajudar i vam anar cap a la piscina on eren el John i els nens. La Rosa intentava disculpar al seu germà , jo ja li vaig dir que tranquila. Quan vam tornar de la piscina l´Albert ja no hi era. Suposo que va marxar avergonyit. La resta del cap de setmana va ser tranquil d´activitats, tot i que es notava una tensió entre el matrimoni de la casa. Avui he tornat, i al migdia trucada dels Davids, que havíem d´anar a les festes de Sants. Era d´imaginar que apareixeria el Roger, com a bon veí. Hem passejat pels carrers, tot i que avui tampoc no estava animadíssim. També hem jugat a un bingo de carrer, però no ens ha tocat res. A les 2 h que tancaven les orquestres, el Roger ha insistit en anar a prendre una copeta a casa seva. Com estaven els altres, per sort, no ha fet de les seves. I a part, la cara que ha posat quan s´ha enterat que me´n anava a Lisboa amb un amic. El David Baix sempre ho vol saber tot. I s´ha fet tard, i demà haig d´acabar de preparar la maleta, i aniré cap a casa del Martí, perquè dimecres marxem en un vol a les 7.45. Hem d´estar a l´aeroport a les 5.45. Dormir poc dormirem, però aprofitar el dia sí
Aquesta nit hauria d´estar a Viena, però aquí estic, a Barcelona, i amb una calor espantosa per cert. El viatge cap a Croàcia va ser una il.lusió de poques hores. Cap a les 5.30 del matí,vaig rebre un missatge de l´Esther, que per cert em va despertar que deia ?Canvis de plans. Anularé la reserva del viatge. Truca´m quan et despertis? . A les 9 h del matí rebia un altre ?Els de lastminute no han posat cap pega per l´anulació. Tranquila pels diners. Truca´m?. I la vaig trucar amb una veu ben rogallosa. Es veu que l´avi de la seva parella s´havia posat fatal, i estava a les últimes, i que li sabia greu marxar, tot i que l´home era molt gran, i a part, deia que no quedava massa bé de cara a la família d´ell. Li vaig dir que tranquila, i vaig seguir dormint. Què havia de fer? Em vaig llevar sense ganes d´explicar-ho a ningú. Especialment al Roger, no el volia tenir enganxat de nou. Vaig decidir dinar una mica i llegir. Estic llegint un que em va deixar la Miriam ?Solsticio de invierno? de la Rosamunde Pilcher. Molt tendre tot plegat. Havia d´anar al super, perquè com pensava marxar de nou, la nevera feia pena.Un nou missatge suggerent del Martí quan era a la cua del super. I vaig contestar-li ?Vine a sopar a casa meva a les 21.30? . Vaig deixar la cua, i vaig agafar algunes cosetes per preparar alguns canapés, i per fer una amanida més complerta. Vaig preparar-ho ben ràpidament, i em vaig posar matadora. En Martí els últims cops que ens havíem vist anava per feina, però vaig decidir que el faria esperar una mica Sé que ell no buscava parella ni compromís, però bé podíem xerrar com amics. En Martí va arribar a casa tot somrient, i el seu petó d´arribada va ser bastant fogós, però el vaig aturar i el vaig conduir cap a la taula. Mentre sopàvem li vaig preguntar per Madrid, pels seus projectes, i no callava. Finalment em va dir que li agradava parlar amb mi, i que l´escoltés, però que em tocava parlar a mi. Llavors li vaig explicar una mica com m´havia anat per Segovia, i el meu frustat viatge per Croàcia. I se li van il.luminar els ulls. Em va proposar de fer una escapadeta la propera setmana, que ell s´encarregava de tot. Aquest matí m´ha trucat. Anirem a Lisboa. Vam seure al sofà, ell es va posar carinyós, però el vaig aturar de seguida, i li vaig dir que primer cafè i copeta. Pobret, s´estava posant a cent. Jo també, però valia la pena fer-lo esperar una miqueta. Vaig fer el cafè, i vaig treure una crema d´orujo molt dolceta que vaig trobar al Mercadona. Deliciosa amb gel, estil Baylis. I ja no vaig poder-lo aturar més, li haguéssin rebentat els pantalons. Va estar una nit deliciosa. Em Martí és molt interessant. I ara marxarem uns dies junts. Però no em vull fer cap mena d´il.lusió. Més val viure al moment.
Avui m´ha trucat la Rosa, la noia aquella que viu al poble, i demà pel matí marxo en tren cap allà. En Jonh vindrà a recollir-me. Un cap de setmana tranquilet m´anirà bé. També ha trucat en Roger per acomiadar-se, i llavors li he explicat el canvi de plans. No li he dit amb qui marxava a Lisboa, no el vull ferir. I ara vaig a dormir, o encara perdré el tren
Avui no he anat a la platja, tenia ganes d´anar, però amb les cames vermelles m´ ha fet por. Això m´ha frustat . El meu esperit emprenador derrotat per una al.lèrgia al sol. Els Davids m´han dit d´anar a sopar fora per parlar una miqueta. M´han dit que vindria en Roger també. O sigui que al final l´he vist. Ell m´ha trucat al migdia, ja volia que ens veiéssim a la tarda, però li he dit que no podia. M´ha semblat que se m´estava enganxant de nou, m´he agobiat. I després per la tarda ha trucat l´Esther, la noia que em va arreglar l´ordinador. M´ha dit si m´animava a marxar o què. Que ella i un amic seu volien marxar cap a l´Est. Que no havia vols barats cap a Zagreb (Croàcia), però que hi havia una oferteta per Viena, i que anaven a reservar per marxar dijous. M´he atabalat, no sabia què dir. Era decidir-me ja. M´ha estranyat que la seva parella no vingués, però tampoc tenia confiança per preguntar-li. Eren 287 euros el bitllet, i després l´aventura. He pensat llavors en el Roger perseguint-me, en el record del Carles, que si anava a Brussel.les en Quim treballaria, i que necessito noves experiències, així que li he dit que sí, que marxo amb ells. I cada vegada en tinc més ganes. I a part, anar una mica més a prop d´on va néixer l´Igor em crida, qui sap si està per allà. Tan lluny no arribarem, bé, no està clar res de res en aquest viatge, però això li dóna encara més emoció
He anat a sopar amb els Davids i el Roger. Els Davids ho han passat bé, i els ha agradat veure els monuments, tot i que tenien un guia fatal, i a part han vingut amb la impressió que tothom volia calés, i una mica enganyar al turista, que et volien demanar ells el taxi i cobrar-te, volien portar-te al seu restaurant, que entraves a un monument, t´ensenyaven un lloc bonic per fer una foto, i paraven la mà...Deien que es van sentir molt agobiats. I que això no els havia passat ni a Tunísia ni a Turquia per exemple. Ara, els ha agradat molt fer el creuer, i el paisatge que es veia del Nil. Han passat força calor pobrets, i el David Alt va tenir algun problema estomacal, però el Fortasec el va ajudar.Per cert, m´han portat una capseta-joieret que era de nacar molt bonica.
Quan han parat de parlar del viatge, els he dit que marxava dijous cap als païssos de l´Est. La cara del Roger ha canviat. Crec que ell es veia la resta d´agost quedant amb mi cada dia, i ha començat a posar pegues de que si quasi no coneixia aquella noia, que com podiem anar tant a l´aventura, que encara acabariem dormint al carrer... I al final m´he enfadat, li he dit que prou, que era pitjor que una àvia. El David Alt deia que li feia patir una mica, però que segur que ho passariem genial, i que aprofités.
Jo li he preguntat al Roger si no tenia la nena, i m´ha dit que al final la tindria a partir de la propera setmana, i que potser la portaria a algun lloc. De fet la meva pregunta era perquè se´n adonés que estaria ocupat. I llavors he preguntar si anirien amb la Mònica. M´ha mirat amb cara matadora, i ha dit que no em posés on no em demanàvem. Han estat uns moments una mica violents. En Roger ha anat al lavabo, i quan ha tornat, per sort, ha semblat la mar d´interessat en les històries dels companys del creuer que explicava el David Baix.
Estàvem a una pizzeria del carrer Casp, els Davids estaven cansats, i en Roger m´ha dit de quedar-nos nosaltres prenent una copeta en algun lloc, però he dit que havia de llevar-me d´hora per preparar la maleta. Llavors ens ha portat a casa a tots, i quan el lògic era que em deixés primer a mi, ha tirat cap avall cap a la Vila Olímpica per deixar-los a ells, i després hem pujat cap a casa meva. Un cop parats al carrer m´ha dit que no tenia son. I jo li he dit que jo sí. M´ha dit que si podia pujar a casa, i li he dit que no, que no podia ser. Ha insistit dient que només volia xerrar, que no em violaria, tot i que es moria de ganes. I a mi se´m feia tot molt violent. Avui no li he donat peu a res, anava vestida bastant discreta, tampoc de monja, però no portava faldilleta curta, ni cap escot exagerat, ni res que transparentés... I llavors ha començat a plorar, dient que em trobaria molt a faltar, que no podia viure sense mí... I què havia de fer? Si el deixava pujar malament, si el consolava seguiria plorant, així que he obert la porta, i li he dit que ho sentia molt, i he marxat. Es una mica fred, però de vegades un ha de pensar en sí mateix, i a part, tampoc és ser egoista, perquè seria pitjor donar-li falses esperances. Sort que me´n vaig
Un nou matí de platja. De fet he anat a l´hora de dinar, perquè he pensat que hi hauria menys gent, i n´hi havia, i era tranquileta, però cap a les quatre han començat a arribar famílies amb nens que han tingut la idea de posar-se prop meu. Hi havia una nena especialment xisclona que s´enfadava perquè no li inflaven la barca, i crec que els meus possibles instints maternals han desaparegut avui mateix, tenir una criatura així cada dia, no sé si ho resistiria. Jo era força bona nena, hauria de buscar un pare que hagués estat un infant exemplar, tot i que els nens massa quiets preocupen també, o si son massa bons i repelents fan ràbia. Molt complicat el tema de la maternitat. En tot cas seguiré deixant córrer el rellotge biològic de moment. Potser jo tampoc seria una mare gaire exemplar? Em miro i em veig una mica morena, tot i que potser no ho sembli, però jo em noto el canvi de color. Tot i que també m´estan sortint uns vermellets a les cames. Es com una mena d´al.lèrgia solar de la meva blanca pell. Ja em va passar l´estiu passat. Si demà segueix, no podré anar a la platja. Una petita motivació que trobo, i s´ha d´espatllar. Potser sembla una tonteria, però anar a la platja em relaxa (si no topo amb nenes xisclones). No penso gaire, m´estiro i estic mig dormida, notant els càlids rajos de sol penentrant la meva pell. I després vaig a l´aigua, i és una sensació tan renovadora. M´agrada estar-me dins l´aigua, nedar una mica fer el mort, contemplar el sol reflexat en el mar, i jo dins d´aquella inmensitat. Tot i que un dia sortiré i veuré que m´han fotut la bossa, i ja l´haurem liada, perquè la Filomena té una còpia de les meves claus, però no hi és. Potser li hauria de donar un joc als Davids, ara que han tornat. Estaven molt cansats m´han dit, però tornaven encantats.
Jo al final he quedat amb en Roger, però demà no ho faré. Em fa por que pensi que pot tornar a sorgir alguna cosa entre nosaltres a part de l´amistat. La gent pot malinterpretar les coses, i més quan està enamorada, veuen el que volen, i això és molt perillós. M´ha trucat dient-me que al carrer Bailen, per les festes de Gràcia feien La verbena de la Paloma, i que li feia gràcia anar perquè coneixia a algun músic, que per cert, finalment no ha saludat. Hi havia molta gent, molta gent gran, però ell ha trobat alguns coneguts del Liceu, i fins i tot he descobert algun actor famoset de TV3; igual que ahir al Teatre Grec, que estaven uns quants davant taquilla esperant la seva invitació, o el que passa en aquests casos,que els deixen entrar al final, i els fan seure per on es pot. Ja ho he vist alguna altra vegada. Jo mai he estat una actriu prou famosa per fer-ho, tot i que no sé si ho faria això, de com ets actor demanes de no pagar. Clar que de fet es podria mirar com la gent que treballa en el metro, que ni ells ni la seva família paguen; o si treballes a Fecsa, que no pagues llum, o si treballes a Iberia tens uns quants viatges gratis o a molt reduït preu... En tot cas, diumenge nosaltres portavem la nostra entrada, pagada pel Roger per cert. I avui era gratuït evidentment. Com hem arribat justets, no teniem gaire bona posició, I l´hem vista de lluny, i tot i anar sonoritzats, costava d´entredre a algun cantant. I a sobre,he enxampat en algun moment a en Roger més atent a la meva cara que a l´escenari. Jo semblava que la mirés, però estar a Gràcia sentint sarsuela, m´ha fet recordar la pobra tieta Maria, i m´ha entristit una mica. Pensar en els morts no és agradable, no per ells clar, és per mi mateixa, que els trobo a faltar a tots. Acabat el primer quadre, no he pogut evitar anar a buscar un vodka al bar, amb l´excusa que feia calor, i he deixat a en Roger vigilant les cadires. Havia d´animar-me. Me l´he pres ràpidament, perquè no em veiés, com una nena petita, i m´he posat un xiclet a la boca, i m´he sentit millor, pensant que ell no sospitaria res. Per dissimular he agafat una Coca-cola light i per ell una cervesa. Així he aguantat millor la resta. Quan ha acabat la sarsuela, ell es moria de gana, i hem marxat corrents a una terrassa propera a fer un mos. Així m´he evitat la peregrinació que cada any acabo fent pels carrers de Gràcia. Molts anys m´ha passat, i ara semblarà que tingui mania a aquestes festes, quan sé que són molt importants per a molta gent, però jo, acabo sembla voltant sense parar entre la gent i la calor, sense aconseguir romandre massa temps seguit en algun carrer en concret, i normalment acabant el passeig sense haver passat pel carrer del primer premi. Mala sort? Desorganització? Una mica de tot. Ara em queixo, però segur que hi tornaré per anar veient com han guarnit els carrers. I si no marxo, després aniré a les de Sants, i al setembre a les de Poblenou. Cada any igual, però en el fons m´agrada aquest ambient de festa major de carrer, preparades amb la il.lusió dels veïns, m´agrada més que la Mercè, on no hi ha aquest caire familiar i entranyable que tenen les festes majors de barri, on veus que la gent es coneix. Botiguers i veïns organitzen orgullosos els actes, i conviden a tota la ciutat a anar-hi. Veig que al final m´ha animat això de les Festes de Gràcia mira. A part, també hem tingut la sort de trobar uns amics del Roger, que han acabat seient amb nosaltres. Eren divertits, i han evitat que en Roger fes cap mena d´aproximació perillosa. El noi m´ha fet riure amb les seves ocurrències la veritat. I com no viuen gaire lluny meu, hem tornat tot passejant per l´Eixample. Jo li he dit al Roger que no calia que donés voltes per mi, i que anés cap a Sants, i la parelleta ha dit que i tant, que passaven per davant de casa meva. Crec que aquest detall final li ha espatllat els plans. Però no és culpa meva que ell tingui amics que viuen prop meu, no?
Avui he decidit que havia d´anar a la platja. Estic una mica morena de braços després de passejar aquests dies per Castella amb en Quim. Ai en Quim! L´he trucat, volia saber com li anava amb en Jean. M´ha respost que tot bé. No és una resposta gaire àmplia, oi? Suposo que no tenia ganes de parlar del tema. M´ ha dit que em trobava a faltar, i és normal, després de tants dies junts com abans? M´agradaria que tornés a viure a Barcelona, tot i que sé que sempre puc comptar amb ell, però està tan lluny. I tampoc podem focalitzar la vida un en l´altre, perquè no pot ser. Ara em poso tendre, i això que tinc un dia força animat. Ah, el Quim m´ha dit que la camisa que li vaig regalar li encanta a en Jean. Espero que no li deixi. Ara li estic agafant mania a en Jean. No vull que faci patir a en Quim amb més dubtes. Però deixaré de pensar en ells. Avui el dia ha estat animat perquè havia a la platja gent més blanca que jo. A part ha trucat en Roger, i hem quedat, i s´ha comportat força. M´ha dit que presentia que havia tornat a Barcelona, m´ha fet força gràcia. M´ha dit si em venia de gust anar al teatre. Es veu que amb la Mònica no li va gens bé, vaja que els va fatal, i que havia comprat unes entrades pel Grec, per La Orestiada, però com havien discutit? Així que he sortit guanyant jo, perquè no m´ha deixat pagar-li l´entrada. Després hem anat a sopar, i he pagat jo. Com era tard, hem acabat a un estrany xinès per Entença/Paral.lel. Totes les taules eren plenes de xinesos. Nosaltres erem els únics catalans. Tot i que m´h a sobtat que havia un nen xinet que m´ ha dit que es deia Lluís. Curiós, oi? Doncs jo volia xerrar amb en Roger, i explicar-li una mica tot el del viatge, però em feia por portar-lo a casa. El restaurant ha estat un lloc neutral, tot i que ell no ha tingut gaire sort amb els plats que ha demanat, perquè no era el típic restaurant xinès que estem acostumats. Ha demanat de primer una amanida d´algues que picava. De segon unes empanadilles xineses que encara, però de tercer, les verduretes a la planxa feien plorar, perquè era com enciam bullit. I no havien diferents varietats de verdures. No era agradable ni a la vista ni al gust. Pobret. Sort que li feia anar menjant del que em portaven a mí. Jo de primer he demanat una sopa de tallarines, que estava prou bona, a part de ser enorme. Tenia el caldet com gust a bledes. De segon arròs estil no sé com, yanzoo, o alguna cosa així. Em quedo amb el típic arròs tres delícies. I de tercer les costelles agridolces que estaven boníssimes, amb gust com a caramel.En Roger ha tingut sort de la meva elecció.Per postres, sense preguntar ens han aparegut amb un plat de síndria. Cap a les tres hem marxat, i el lloc seguia ple de xinesos, perquè han anat entrant més i més. En Roger m´ha portat a casa, i no ha intentat res, tot i que ja volia quedar demà,però li he dit que no sabia què faria. Igualment demà tornen els Davids, o sigui que segur que faran alguna trobada aviat. I d´en Carles segueixo sense saber-ne res, i millor, només em donava disgustos.Aquesta frase m´ha quedat molt de vella, em faig gran. Però bé, fins febrer no és el meu aniversari.Espero que en el 2005 sigui millor que aquest any
He tornat, de fet vaig arribar a Barcelona dijous vespre, però fins avui no he tingut llest l´ordinador. Han estat uns bons dies, he variat del tot la meva vida. Ara enyoro molt en Quim, tot i que vam tenir una petita baralleta, o millor dit un fort malentès, just pel seu aniversari, bé el dia després,però tot ha acabat bé. I ell ja està amb el seu Jean, que és on ha d´estar,i jo aquí clar, era millor no anar a Brussel.les. No sé per on començar, i la veritat estic cansada. S´ha fet tan tard. Sort que l´Esther m´ha netejat l´ordinador de virus. I m´ha agradar conèixer aquesta noia. Divendres després del viatge, rentadores, posar ordre a la casa, vaig decidir que havia d´arreglar l´ordinador, però no sabia per on començar ni què fer. Els Davids tornen el proper dilluns, ells podien saber d´algú, però un divendres d´agost, a qui truques? No tenia ganes de trucar en Roger ni al Martí, i la Miriam, la germana del Quim va ser la meva salvació. Em va donar el telèfon de l´Esther, la informàtica de la seva escola, i ella ha vingut avui a salvar-me. Com ha estat complicat, l´he convidada a sopar, i ens hem quedat xerrant fins ara. Es una noia força animada, té un any més que jo, i hem congeniat la veritat. Pensava anar algun dia de la propera setmana a veure la Rosa i en John, la parelleta que em va ajudar en la meva fugida del Carles, però em fa por creuar-me amb ell, qui sap si es deixa caure pel poble. Però ara, després de conèixer l´Esther, potser me´n vaig de vacances amb ella i algú més. Ella vol anar a Croacia, m´ha ensenyat per internet algunes fotos, i ho desconeixia, però és un país preciós, però esperem, ja veurem. Estic engrescada en tornar a marxar, després d´aquests dies fora amb en Quim. Ho hem passat molt bé. En Quim em va dir dilluns que anàvem cap a Segovia. Jo li vaig dir que què se´ns havia perdut allà, que ens moririem de calor, però en Quim venia amb la idea al cap, i llavors no hi ha qui l´aturi. Em va dir que havíem de conèixer les Españes, que el centre no era només Madrid, i cap allà em va dur, en el cotxe que ens va deixar el seu pare.(la Miriam va oferir el seu vell Seat ibiza, però en Quim va pensar que moririem ofegats sense aire acondicionat, i a part corriem el perill que ens deixés tirats). I cap a Segovia falta gent. I la ciutat em va agradar molt la veritat. Tenen l´Aquaducte just al mig. Jo, ignorant de mi, pensava que quedava a les afores, però no, ben al mig. I la ciutat és plena d´esglésies, monestirs, té molt encant. Dimarts vam anar a visitar L´Alcazar, i explico això perquè crec que es podria fer algun forum d´internet del turista ?gorron?, perquè els dimarts s´entra de franc a l´Alcazar de Segovia. I dimecres vam anar a La Granja de San Ildefonso, i els dimecres l´entrada allà és gratuïta. I aquest dimecres passat vam estar al Palau d´Aranjuez, i els dimecres no es pagava. I a Madrid no vam tenir la sort, però el Palau Reial pots entrar gratis els dimecres. Com valia nou euros, i no se´ns havia perdut res allà, no vam entrar, algú dirà que era perquè som uns garrepes, però també es podria dir que ho vam fer perquè som republicans, tot i que vam visitar altres palaus, però no ens va fer gràcia pagar, total el pati per on van desfilar tota aquella gent el dia del casament de la Leti fins l´Almudena, ja el veiem des de darrera les reixes. Així que no vam entrar. Però tornant a la web del ?turista gorron?, es podria fer una, explicant els dies que no es paga per entrar a visitar alguns llocs. Vam arribar a la conclusió que els dimecres no es pagava als Reales Sitios que diuen ells, o sigui al Palau de La Granja, o el Palau Reial de Madrid o el Palau d´Aranjuez. En tot cas, és una idea que llenço a l´aire.
Doncs Segovia em va agradar molt. A part per la nit s´estava fresquet. I aquesta setmana, amb aquesta onada de fred i pluja, jo anava amb la meva jaqueta. Hem fet vida d´anar a dormir a una hora decent, llevar-nos més o menys d´hora, menjar potser massa, no ens hem estat de res. El vodka només el vaig tastar la nit de l´aniversari del Quim, i com va acabar tot. No només per culpa del vodka, va ser també perquè ell té aquesta mania de vegades de callar-se el que li passa, i quan ho explica, jo ja he fotut la pota. I bé, amb la bona setmana que havíem tingut a Segovia, Avila, Salamanca,El Escorial Toledo (que per cert em va meravellar, tot i que allà sí que feia una calor asfixiant).També ens vam escapar una nit a veure Cats a Madrid. Hi havia molts covers, suposo que ja és normal al mes d´agost. Vam seure a primera fila. Va ser una sorpresa d´en Roger. Va trucar al Corte Inglés, i va comprar entrades a la fila 3, ell no sabia que era com primera fila, perquè havien readaptat l´escenari, però va ser divertit que ens sortíssin els gats de sota els peus com aquell qui diu. Vam passar una bona estona, tot i que hi havia algun cantant desafortunat, però força digne, clar que em va agradar més a Londres, però va ser una nit maca. Va ser l´altra sortida una mica nocturna. Després aquesta setmana, el 10 d´agost, el dia del seu aniversari erem a Madrid. Vam anar a sopar de tapeo, i vam beure bastant vi, i després de copes, i un cop a l´hostal, va passar el que no havia passat en tots aquells dies, ens vam deixar portar pel desig o no sé. Vaig començar a fer-li pessigolles crec, i diria que va ser ell qui em va besar, però potser vaig ser jo. Per un moment vaig pensar en el Jean, i per això aquests dies havíem estat com germans, però jo tenia moltes ganes d´estar amb en Quim, i no volia que s´aturés, desitjava tornar a sentir els seus llavis recorrent tot el meu cos, i jo recorrer el seu, em moria per tornar a sentir les seves carícies, i aquella nit més que mai, volia fondre´m dins seu, i suposo que ell també em desitjava fortament perquè tot i l´alcohol que portavem a sobre tenia el seu membre vigorós, i cada vegada amb més força a mesura que xuclava els meus mugrons, i em tocava i jo era un regalim d´humitat càlida esperant-lo a ell. Va ser una nit fantàstica. Em va despertar una trucada al mòbil d´en Quim, ell va anar al bany, però no el podia sentir bé.Va tornar dient que ens havíem passat, i que no estava bé fer-li allò al Jean, que l´havíem traicionat, i que no hauria d´haver-lo temptat. I jo no sabia què dir clar, perquè era cert, però no era jo l´única culpable. I llavors va començar a parlar, i ho vaig entendre tot. Ell havia vingut amb mi de vacances per fer-me companyia, però també per allunyar-se d´en Jean, que li demanava una setmana per replantejar-se la seva relació, tenia dubtes. A mi ja em va estranyar que no es truquessin, però com només penso en mi, no vaig trobar-ho estrany.I passada la setmana, el dilluns, en Jean el va trucar, estava penedit, però en Quim li va dir que ara era ell qui s´ho estava pensant. Es veu que es van discutir. I jo que era provant-me uns pirates a una tenda no em vaig enterar. I dimarts, en Jean el va trucar per l´aniversari, i en Quim diu que es va portar una mica borde amb ell. En Quim estava resentit, i volia fer patir a en Jean. Llavors jo em vaig enfadar, i li vaig dir que no em passés les seves culpes, que si ell s´havia enrotllat amb mi per venjança, tot era cosa seva, i que a part, em podria haver explicat tot el primer dia. I ell va dir que ho va fer per no espatllar-me les vacances, i que a part, jo només tenia espai al meu cap per pensar en totes les meves penalitats amoroses que jo em buscava, perquè si acabava liada amb tios ximples, era perquè jo em deixava. I vinga a treure draps bruts. I en Quim va anar cap a la dutxa i em va deixar amb la paraula a la boca. Quan va sortir ell, jo m´hi vaig ficar i no ens vam creuar cap paraula. En sortir, hi havia una noteta sobre el llit. Estic al bar de davant esmorzant, en mitja hora marxo cap Aranjuez com havíem quedat. No sabia què fer, era per deixar-lo marxar sol, però jo m´estimo tant en Quim, i no volia acabar malament. Vaig anar al bar. Era a la barra. Vaig seure al seu costat, i ell com si res llegint el diari. Jo tampoc vaig dir res, sabia que era millor esperar. Un cop vaig haver acabat, va tenir el detall de pujar la mirada i dir-me si marxavem o volia arribar a l´hora de dinar com sempre. Vaig pagar i em vaig aixecar, i ell em va seguir. Vam pujar al cotxe, i va posar la ràdio. M´hagués agradat poder llegir el llibre que portava, però em marejo. I els dos callats, amb una tensió a l´ambient molt violenta. Un cop a Aranjuez, es va dirigir cap a Informació i Turisme. Jo callada. Era gratuit visitar el Palau, però a la Casita del Labrador ja no podiem entrar, perquè només podien entrar petits grups, i es veu que els dimecres de seguida quedava tot el dia ple, justament perquè no es pagava. En Quim va comprar dues entrades pel tren que et passeja cinquanta minuts pels jardins i la ciutat. Ni em va consultar si volia pujar. Jo en aquells moments l´odiava. Es cert que potser penso massa en mi, i no li pregunto pels seus problemes, bé que li pregunto però no massa, però ell també podria parlar. Jo no sóc adivina, no? Faltava mitja horeta pel tren, i ell es va posar a llegir el diari. I llavors va aparèixer una família catalana que vam conèixer a La Granja. Anaven un matrimoni, amb les filles ja grans, i una àvia grandeta però animada. A La Granja portaven l´àvia amb una cadira de rodes que deixen per a gent gran o impedida. La mare era una dona molt xerraire, que a La Granja,l´altra setmana, ens va informar que ens havíem afegit al grup guiat sense pagar. Ells també. Jo ja vaig veure que alguna gent portava unes enganxines verdes, però no sabia què era. Li vaig dir a en Quim, però ell va dir que no fes cas. Després vam veure com la mare de la família parlava amb una conserje, i en Quim li va preguntar què passava. I ella ens va dir que li havien dit que l´entrada era gratuïta a La Granja, però si volies guia s´havia de pagar. Que ells tampoc ho sabien, però que li havia dit la conserje que no es preocupés que havia més gent sense enganxina que amb. Acabada la visita en Quim i el pare d´aquesta família van voler donar propina al guia, però va dir que ho tenien prohibit. Però seguim amb el dia d´Aranjuez. En trobar-nos, a la família els va fer molta gràcia. En Quim els va saludar amb el cap, i es va posar a llegir el diari. I jo vaig estar parlant amb les dones sobre el que havien visitat ells. Va arribar el tren, i vam seure amb ells clar. I llavors en Quim la mar de simpàtic, i parlant de mi com si jo fos la seva dona o la seva parella. No entenia res. Fins i tot va intentar agafar-me la mà, i jo la vaig apartar. Per sort, anaven dient per megafonia explicacions, i una de les filles feia callar a la mare des del seient del davant. Acabat el passeig ens vam acomiadar de l´agradable família, dient allò que es diu de a veure si ens veiem per Barcelona. I llavors, eren les dues. Jo volia visitar el Palau, però en Quim em va fer pujar al cotxe per anar a dinar. Jo seguia enfadada per una banda, però per altra desitjava arreglar-ho tot perquè al dia següent tornavem cap Barcelona, i després ell cap Brussel.les, i en Quim és l´única persona del món en qui puc confiar plenament. I vaig decidir començar a fer jo les paus. I vaig començar dient-li ?Quim, t´estimo? I després crec que més o menys vaig dir « T´estimo, no saps fins a quin punt, i vull que siguis feliç amb en Jean o amb qui tu vulguis. Vull el millor per a tu. Perdona´m si de vegades no t´escolto prou? I ell em va tapar la boca i em va acariciar el cap ?jo també t´estimo molt tonta i vull que paris de trobar imbècils que et fan mal? I em va fer un petonet als llavis. Jo li vaig dir que el sexe entre nosaltres, es podia considerar una extensió de la nostra amistat, però que era cert que si estavem aparellats, no estava bé per respecte a les nostres parelles. Ell va fer que sí amb el cap. I em vaig posar a plorar. Ell em consolava dins del cotxe. ?Per què plores?? Jo li vaig preguntar si realment em desitjava o per què anava al llit amb mi sent gay. Ell va dir que jo era especial, que no tot és tan quadrat. Jo li vaig dir què sentia tocant els meus pits acostumat com estava a tocar pectorals plans. I ell va dir que podia semblar estrany però que li encantaven els meus pits, i me´ls va tocar descaradament. Jo li vaig apartar les mans. I ell va dir, m´agraden perquè són teus. Jo li vaig dir que si no fos homosexual li demanaria de casar-nos. Ell va riure, i fariem la millor parella de l´any, però hem de seguir com sempre, com amics, com germans, amb aquesta relació tan nostre, i que ningú més pot entendre. Li vaig preguntar si tornaria amb en Jean. I em va dir que sí, però que no sabia fins quant. I em va dir ?Puc tenir moltes relacions, però tu sempre hi seràs carinyo? I va sortir a la conversa el fantasma del Michel. I vam acabar plorant tots dos. En Michel i jo hem estat els grans amors del Quim a la vida, de diferent manera és clar. I es van fer les tres, i nosaltres al cotxe, sense dinar, i sense veure el Palau. Vam decidir anar a menjar alguna coseta. Vam tornar a trobar la família catalana dinant. Ja li vaig dir al Quim que encara serien del meu barri, i després on els diria que estava el meu maridet. Ell va somriure, dient ?viatges de negocis, amb això sempre quedes bé?. Em va suggerir que els escandalitzés dient-los que de fet era el meu amic gay de feia anys, però que de tant en tant ens aparallàvem. I jo vaig dir, com si fóssin rucs oi? I li vaig tirar el tovelló a la cara. I ell em va treure la xancleta per sota la taula, i la va aixecar a l´aire, amb la mala sort que el cambrer venia per darrera, i se la va trovar a la cara. Jo em petava, i ell després de la vergonya que va passar també. Deia que el podia haver avisat, però com reiem. Les aigües havien tornat al seu curs, i per la tarda vam passejar romànticament agafadets de la mà pel Palau d´Aranjuez mentre sentiem les explicacions del guia. En el nostre grup, per variar tornaven a estar la família catalana amb l´àvia a la cadira de nou. Estava encantanda mirant les làmpares. La veritat és que les sales són precioses. Una que era la sala de fumar del rei, era tota imitació de l´Alhambra. I una altra era tota plena de porcel..lanes a les parets. Molt carregat i llampant tot. Sostres pintats estil neoclàssic o rococos, un impacte visual de riquesa i color, però jo em sentia bé de nou amb el meu Quim. Era el nostre últim dia de vacances, perquè dijous havíem de tornar, i era dia de quilòmetres i de comiat. La nit de dimecres vam fer un sopar tranquil, i ens vam adormir abraçats, res de sexe, per respecte a en Jean, tot i que reconec que hagués desitjat que hagués passat alguna cosa. No sé si en Quim també, però en tot cas havíem de descansar pel viatge, així que em vaig esforçar per dormir-me, tot i que em vaig despertar cansada després d´una nit de somnis eròtics amb en Quim. Somiava que ell començava a besar-me i jo l´apartava. Després era jo qui el besava i muntava sobre seu, però ell m´apartava. I jo em girava d´esquena, i llavors ell m´atacava pel darrera i jo m´apartava. Em vaig llevar suada i humida, amb la sensació de no haver descansat, i de fet no estic segura si amb tant somni alguna cosa va passar, perquè ell també es va aixecar xop de suor, i procurant no despertar-me, tot i que jo ja estava desperta, va fugir cap el bany, com per acabar el que no havia passat aquella nit. Vaig estar temptada d´aixecar-me, obrir la porta i ajudar-lo, però em vaig masturbar al llit mentre ell ho feia al bany. Ell pensaria amb en Jean?, en mi?, un mascle imaginari musculós? Estic segura que ell em va sentir , però com si res va obrir l´aigua de la dutxa, i va sortir al cap d´una estona ja afaitat. Em va fer el petonet de bon dia, i em va dir que em preparés. Em dutxava i plorava com una bleda. Em vaig vestir i agafa la M-30, l´A2, i a fer carretera. Vaig obrir el meu mòbil, que havia tingut apagat tots aquest dies. Missatges d´en Roger, al final preocupat per si estava bé, i missatges eròtics d´en Martí. Poc variat. Vaig escriure al Roger dient.li que tot anava molt bé, i que em perdonés per haver-me desconectat tant. I vam arribar a Barcelona, i en Quim va tornar cap a Bèlgica. Em va dir que anés a visitar-los, i li vaig prometre que ho faria, però em fa pal veure´l amb el Jean, almenys fins que no passin uns dies. Així que no sé què faré.
Divendres em va agafar l´obsessió per marxar que encara tinc. Vaig anar a una agència de viatges, però hi havia tanta gent, que no vaig poder suportar-ho. Tinc uns dies estranys. No vull veure a ningú però necessito veure a algú. I ara a sobre l´ordinador em fa el burro. De fet crec que dec tenir un virus. Ara he anat un moment a un cyber..Vinc de dinar amb els Davids. Han fet com un dinar de comiat. Volien agrair també, no ho han dit,però m´ho ha semblat, la nostra paciència. Així que ens han convidat al Roger i a mi. A la Mònica, la novia del Roger no, perquè estan una mica barallats. I també haig de dir que pot ser per culpa meva. No sé ben bé què m´he dedicat a fer aquests dies. Divendres paranoic, les agències de viatge plenes, volia agafar un vol per anar a Brussel.les, però l´ordinador tampoc em funcionava. Vaig rebre un missatget del Martí, i per alliberar.me de l´angoixa vaig anar cap a casa seva, i vaig deixar alliberar tot, vam passar una nit molt agradable, però ja està. Es això. Ell havia de fer coses, i a l´hora de dinar em tornava a trobar sola. Vaig trucar al Quim, dient-li que m´agafés ell el vol, que vull fugir, que no puc més, i bé, és un encant. En Jean ha de treballar la propera setmana, es veu que té forces reunions, i diu el Quim que com quasi no el podrà veure, i ell es podia agafar uns dies, doncs demà dilluns ve a Barcelona. Llogarem un cotxe i ens anirem. No sé on anirem però marxarem. Qui sap si cap Andalusia, Galícia, el País Basc, Castella?. Marxarem i ja veurem què passa. Serà una setmana per nosaltres. I després ? ja veurem. En Roger m´ha dit que fins la segona quinzena no té nena. Ell voldria venir amb nosaltres. Però no pot ser. Ja vaig fer-ho prou malament ahir dissabte. Em volia explicar tot el que li passava amb la Mònica, i vam acabar? No sé què em passa. No sé on tinc el cap, ni a què jugo, ni què vull. No seria perquè no estés servida de sexe després d´estar amb en Martí, però estic tova, i com jo en el fons m´estimo en Roger, però sé que com a parella no funcionem. Jo tinc clar que només podem ser amics. I hauria de tallar les seves aproximacions no tan amistoses, però ahir no el vaig saber aturar. Era com el comiat de les vacances. Crec que després dels dies rodant amb en Quim, marxaré amb ell a Brussel.les, necessito fer coses noves, diferents. Quan torni encarrilaré tot. Amb en Roger he parlat aquest matí, al llit. Potser no era el moment més encertat. Li he dit que havíem d´evitar que passés de nou, perquè ens fariem mal. Crec que m´ha entés. El que passa, que després havíem de veure´ns en aquest dinar a casa dels Davids. Ell estava molt trist. S´ha quedat mig adormit davant del sofà mirant la tele. Jo he marxat. Haig de preparar la bossa, i vull deixar la casa ben neta. Encara trobaré algun bitxet de tornada. Quin horror! I l´ordinador, doncs ja l´arreglaré. Em fa pena, perquè escriure aquí era una bona manera d´alliberar la meva ment, i potser l´única manera de no fer mal a ningú, perquè sense adonar-me´n , de vegades ho espatllo tot. Puc estar ben bé un mes sense tornar crec. Fins aquí em poden arribar els diners. Podria anar escrivint des de cybers, però no vull lligams, vull ser lliure, no pensar, res de rutines, encara que algú digui que jo tampoc tinc una vida de rutina, però és la meva pròpia rutina, i necessito trencar-la. Vull deixar de banda a tots. Suposo que estar allunyada em farà deixar de pensar en en Carles, que no diu res més. En Roger podrà oblidar-se de mi. Estaré apartada d´en Martí, que tampoc aporta res de nou a la meva vida. Es un bon amant i prou, però jo seria capaç d´encarinyar-me, i no em convé. No sé què em convé, però ara necessito una fugida. I llavors tornaré renovada, plena d´idees i de força. Potser canvio la meva vida, redecoro la meva casa, arreglaré l´ordinador, qui sap si coneixeré nova gent, potser trobaré el noi dels meus somnis, clar que aquest era l´Igor, bé, no vull pensar més. La Ninotchka marxa de vacances com tothom. Què poc original oi? Però no aniré a Lloret, ni a Eivissa. I tornaré en tres setmanes, un mes,qui sap. No gaire més, al setembre tornaré
