Tarda ensopida,mirar Titanic per la tele, acabar plorant com una bleda i els ulls ben vermells. Ja és fosc. La tardor va avançant, i en Conrat sembla estar simpàtic de nou, però jo no aguanto aquesta variabilitat. Tot i això, segueixo a casa seva com si res, he acceptat les arrecades que m´ha regalat, dormo de nou al seu costat i... no sé fins quan.
M'agradaria sortir amb alguna altra gent, tenir més vida social, però em fan por les seves reaccions. M´agradaria que tot tornés a ser com abans, però sembla que enlloc de tornar-hi, cada vegada les coses es posen pitjor.
I segueixo aquí com una covard. Sola no sóc capaç de res.
Suposo que sortirem a sopar. Això espero, perquè sino penso marxar sola. I tant. Jo no em quedo a casa. Em posaré ben guapa, i la nit és jove, jo també, i en Conrat no jeje.
Ara està a la banyera. A veure de quina manera surt.
Vaig a fer trucadetes de mentres. Almenys no perdré la meva vida social telefònica
Dilluns ens vam ensopir i ni piromusical ni sopar romàntic, però vam estar recollits a caseta abraçats al sofà. Dimarts sí que vam sortir a sopar i vaig arribar ben alegre sota els efectes del vi i del vodka. Reia i reia mentres intentava correr despullada per casa, i en Conrat jugava a atrapar-me. Però res pot ser perfecte. Ahir va portar-me de sorpresa a l´auditori. Feien festival Mozart, clar que també van tocar Stravinsky; i per començar la segona part un moment Mozart de Dieter Schnebel. No coneixia aquest compositor, i crec que molts de la sala tampoc, i la veritat, es van quedar amb nosaltres. Van tocar una peça de un minut o com a molt un minut i mig. Alguns van començar a aplaudir, mentres altres feien tsis tsis. En Conrat i jo per si de cas no vam fer res. Bé en Conrat ja estava picat, però tornant al Moment, entre els txis txis, el director amb el seu accent estranger va dir que era un momento, y que no era como los momentos de Shumann que duraban media hora. Va somriure, i va dir que el repetirien. La veritat és que ens van deixar...
I tornant a en Conrat. Es va picar perquè vam trobar en Roger. I perquè em va donar dos petons. Clar que a ell li va donar la mà. Voldria en Conrat petons d'en Roger?? I perquè segons m´ha dit avui, en Roger em mirava amb ulls lascius. Aquesta mateixa paraula ha fet servir, LASCIUS. I que a mi semblava no importar-me. i com a la sortida en Roger va proposar anar a prendre alguna coseta tots plegats i jo vaig acceptar, doncs mira, mentres jo era al lavabo em va abandonar. Això sí, vaig rebre un sms on em deia que marxava cap a casa, i que esperava poder passar per sota la porta. A que és d´imbècils? Clar que més imbècil vaig ser jo agafant un taxi i anant cap a casa. Vaig arribar i ell era a l´habitació, al llit, amb el llum encès. I quan vaig entrar ni em va mirar. I em va fer tanta ràbia que vaig tornar a sortir. No pensava dormir amb ell.
Aquest matí m´ he despertat i no hi era. Després ha aparegut amb uns croisants en senyal de pau, clar que no ha demanat perdó. I després ha començat a fer-me petonets intentant despertar el meu desig.Hem fet l´amor, però jo no podia acabar-me d´excitar. No diré que ho hagi passat malament, però el seu sms ahir, la seva actitud, tot em donava voltes pel cap mentres en Conrat entrava i sortia del meu ventre. Els seus dits volien ajudar a que jo arribés al clímax, però jo estava dolguda, jo no podia gaudir i pacient he esperat notar com vessava el seu líquid estèril. Ha sortit del meu interior, però la seva llengua volia recorrer el meu cos, els seus dits volien que jo vibrés, però l´he apartat. Ja no podia més. Havia de parlar-li d´ahir. I m´ha sortit amb els ulls lascius, i no gaire més. Ha sortit fent una portada.
Això és inaguantable. No sé si haig de sentir-me culpable d´aquest fracàs. Què ens ha passat? On està l´adorable Conrat que vaig conéixer? Quin és l´autèntic Conrat? Crec que hauria de donar-li una lliçó, hauria de deixar-lo plantat en la seva meravellosa casa, hauria de deixar-lo sol amb els seus fotuts diners. Que se´ls quedi, demostrar-li que a mi no em fan falta. Però alguna raó em lliga a ell.
M´agradaria fer-li banyes de veritat, així almenys podria acusar-me amb raó. Em sentiria culpable amb motius. Hauria de fer-ho, i així. potser em sentiria suficientment traïdora com per abandonar-lo, o potser em sentiria amb ganes de seguir-lo enganyant per venjar-me del mal que em fa, i de mentres a viure d´ell. Però no puc fer això, encara tinc uns principis, i no em cal caure tan baix. Em puc haver arrossegat per amor, però no per diners. Això no! En Conrat és un vell estúpid. En dos dies ni se li aixecarà, i en tres necessitarà taca taca i una infermera que li faci alguna palleta. I jo no penso ser la que li xupi la seva tita arrugada i li canvii els pixats. Abans l´estimava, i hagués fet el que hagués calgut, estava segura del nostre amor, disposada a tot, hagués estat l´artista desconeguda sacrificada pel seu amor... Però ara mateix no penso igual, i si segueixen aquestes tibantors jo marxo. No sé encara ni que faig aquí. Tinc el meu pis ocupat, però podria instal.lar-me a casa d´algú mentres els faig fora. Clar que a casa la tia un dia, i no tinc gaires diners, però... no sé, en Martí que viatja tant, potser no tindria inconvenient en tenir-me d´hoste. O podria fer ruta. Cada dia de la setmana a casa d´un amic diferent.
No sé si la nit em fa pensar tonteries. En tot cas, la realitat és que en Conrat s´està tornant un vell dèspota, i jo, jo sóc una covard. Ploraria, ploraria molt. No puc suportar aquests canvis fatals. No sé com actuar. A on vaig a dormir ara mateix? Al seu costat i intentar fer les paus? O passo i vaig a una altra habitació? O agafo la maleta i vaig a qualsevol hostal? Clar que com hi vaig? Amb el meu cotxe, que és seu? Bah, tot és ben complicat. I tampoc sé si ell actua així perquè marxi. Potser és una estratègia seva per canviar de noia. Potser li avorreixo i té alguna altra en llista d´espera. O potser ja la va provant. Espero que almenys prengui mesures. No m´agradaria que m´enganxés alguna cosa.
Ais, què faig ara? Vaig a dormir? No tinc son. Per adormir-me doncs o un got de llet o un bany . I si dormís per sempre i no despertés? Sé que no té sentit, però ara mateix seria una opció còmoda. Passada una estona seria una desgràcia. Una catàstrofe mundial. La desaparició de la meva gràcia, el meu talent innat jajaja. Haig de fer broma o no surto d´aquesta. Ara de moment a esperar a demà
Sembla que el meu son ha acabat. Ja quasi torno a ser una dona seca. Ja em començo a sentir atractiva i alegre. Sembla que no estic tan aixafada. I a part, no tinc quist!! No hi és. Divendres ,com seguien les pèrdues malgrat la medicació, vam decidir anar al ginecòleg. De fet va ser en Conrat qui va insistir en portar-me. Em va deixar i va dir que anava a aparcar. I no pujava, no venia. Em van fer esperar. I ell no venia. Jo estava feta un flam. Desitjava que estés al meu costat i m´agafés la mà. Només amb això hagués estat més tranquil.la. No venia i vaig trucar-lo al mòbil. Estava apagat. Estaria a un aparcament sense cobertura? Em van fer entrar. Vaig trucar un moment. Me´l va agafar. Li vaig dir que ja em tocava entrar. I no va venir. Em van fer l´ecografia. La bona notícia era que el quist ja no hi era. Però em van canviar la medicació. Tres dies prenent una pastilla dos cops al dia, i desrpés acabar la caixa. L´antiga medicació fora, i en principi havia de parar de sagnar en breu, i en acabar la caixa, en dos dies, nou cicle. Vaig sortir contenta del ginecòleg per les notícies, però trista perquè en Conrat no havia arribat a temps. I no havia arribat perquè havia decidit fer voltes amb el cotxe fins que acabés per no pagar aparcament- Això és de ranci! Com si no tingués calés. Era una excusa per no veure metges ni aparells. I d´acord, té aquesta fòbia, però i jo? No sóc la seva parella? No sóc la seva dona? Bé, casats no, però ja portem mesos de convivència. Ais, potser hauria de fer el que em va dir l´Ester. Hauria de casar-m´hi que així almenys quan es cansi, tindré dret a una mica de diners. Quedar-me prenyada no puc, perquè es va haver de fer la vasectomia. Ais, parlo com la típica tia que només li importen els diners, però m´està fent tornar així. La culpa és seva per no atendre´m. Jo estic enamorada d´ell, estava boja per ell. He dit ESTAVA, el subconscient em traeix. Em dóna moltes coses, però després em surt amb aquests estirabots. Estic angoixada amb els quistos, i ell es desentèn. Bé, del tot no es desentèn, però no s´implica. Bufff, sort que sembla que tot ja ha passat. Dissabte amb la pluja, tot era força desanimós, però ahir i avui el temps torna a ser millor.
Em sap greu perquè són les festes de la Mercè, i no he vist res de res. M´ he quedat aillada a la casa d´en Conrat. Aillada perquè ell va deambulant per una banda i jo per l´altra. No sé què està passant. DEc ser jo que estic apàtica pensant només en els meus mals?
Penso que avui podríem anar al piromusical, o sortir a sopar, o fer un passeig vora el mar. I després podríem anar a algun hotel a fer l´amor. Fugir del llit de sempre, variar l´escenari de les dependències de la seva casa, buscar originalitat. Vaig a la banyera, em vull relaxar, estrenaré un conjunt de roba interior nou, amb el quist i tota la història no havia trobat moment per estrenar-lo. I tornar a seduïr en Conrat... I si no, pitjor per ell. Que no oblidi que sóc la Ninotchka, i si vull sóc imparable
15 de setembre ara és el dia de la Verge dels Dolors. Ja sé que avui ja som a diumenge 17, però la nit de dijous a divendres em vaig llevar no sé quants cops , i sempre anava regalimant sang. No vull ser gore, però era una sensació molt desagradable, de poc servien els dos tampax superplus. Però bé, més val que em calli la resta d'explicacions, o encara feriré sensibilitats.
El cas és que em van fer una ecografia i el maleit quist segueix. Cabró de merda! I jo segueixo perdent sang. Em van donar Amchafibrin, que es per tallar hermorragies, i unes pastilles amb hormones per desfer quist i regular tot. De moment puc dir que han baixat les pèrdues, clar que ja estava en una situació extrema, però segueix sense parar. Això em debilitarà del tot.
En Conrat sembla una mica més preocupat per mi. Potser l´avorreixo, no estic de massa bon humor. Desitjaria tant que acabés tot ja d´una vegada. Almenys sembla que van parant les pluges,i el sol m´animarà. I pensaré en coses boniques. Paisatges bucòlics, cançons que m´agradin (les pensaré, perquè ara no són hores de cantar). En Conrat dorm davant la tele. Jo odio la tele en general. Admiro la gent que no en té, i jo faria el mateix. Fan programes on surt gent que fa autèntic fàstic. Ja sé que no es pot generalitzar, però no sé com es poden fer famoses persones que la seva única gràcia és treure draps bruts, venen les seves misèries... Algú podria dir que alguns bloggers també esbombem les nostres misèries, que podríem guardar-nos el nostre diari secret... però nosaltres no cobrem per a res; potser ho publiquem perquè ens sentim més recolzats sabent que altra gent ens pot llegir, o qui sap els motius de cadascú. El que està clar, és que la xarxa et dóna l´anonimat. Potser si per atzar algun conegut et llegeix et pot reconéixer, però hi ha tants blogs per la xarxa... I si canvies els noms és més difícil que et trobin... Clar que seria curiós que l´Igor trobés el meu blog. Què en pensaria? Ais, quin misteri d´home. Tants que he conegut, i aquest, realment em va marcar.
Vaig a despertar el meu partenaire, després de passar pel bany. Es tard!
Xàfec ve i xàfec va, i jo aquí tancada a casa. Estic fluixa. Aniré a veure un ginecòleg urgentment, això s´ha de parar. Avui perquè plovia, però demà encara que plogui penso anar-hi. En Conrat també ha insistit. Malgrat la seva fòbia cap els metges, hospitals i similars, diu que demà m´hi porta. Avui semblava una mica preocupat per mi. Una mica no, siguem justos, està bastant preocupat. Menys mal. I aquesta preocupació, el sentir-me estimada, fa que no vegi tan greu tota la pel.lícula gore que no para de projectar-se sobre les meves calcetes. Si fins i tot tinc ganes de broma. Com reaccionaria en Conrat si em troba un dia al llit vestida d´infermera sexy? Fugiria? Li donaria morbo? I si de mentres poso a la tele una peli porno d´infermeres? Curaria això les seves pors? jajaja. Ja veurem.
Avui en Conrat m´ha pujat els diaris aquests que regalen. Hi havia un article que parlava de l´amor. No era massa optimista al respecte. Deia que depenia molt de l´atzar, que la mateixa parella si s´hagués conegut dues setmanes abans potser no estarien junts, perquè un dia buscaven carinyo, i l´altre no. En això puc donar-li una mica la raó, potser un dia, un està més predisposat a conéixer gent o a parlar... Però clar, després seguia dient que l´amor només durava deu minuts, i que després la gent seguia per comoditat i seguretat. I això sí que no. Deia que en canvi l´amor pels diners sí que seguia, que veia les mirades d´amor en tancar un negoci... I jo penso que no, que l´amor pot existir i durar molt més. Potser jo segueixo amb en Conrat per diners i seguretat, però jo també l´estimo. O no?O anem enrera. L´Igor no tenia calés. Què em donava? Algú podria dir que la seguretat de carícies, paraules boniques, petons dolços, sexe ardent. Clar, tot es pot defendre, però jo crec que l´amor sí que existeix. Jo sí que he vist parelles que porten anys i panys i encara es miren amb desig, amb admiració. Els meus pares mateixos. Ells s´estimaven i encara deuen estimar-se allà on siguin. Ais... No vull parlar més del passat. Em posaré trista, i s´h a de viure el present, encara que el dia d´avui sigui igual a pluja, i el de demà serà igual a ginecòleg. A veure si em donen algun medicament per parar tot
La nit està serena. Sembla que avui no hi haurà llamps ni trons. Ahir aquella tempesta em feia sentir angoixa. Per sort, abraçar-me a en Conrat em tranquilitzava.
Aquesta tarda no plovia tot i haver-hi un cel estrany. Li he dit a en Conrat que anava a mirar roba. Ell està refredat, pobret. I he pujat al cotxe i no sé com he anat a parar al passeig marítim. Eren quasi les set de la tarda, i alguns es banyaven cap al principi. He deixat el cotxe a l'aparcament de l´hospital del Mar. Allà l´aigua estava menys remoguda del que esperava, tot i que la sorra era ben bruta plena de fustes i palles que la tempesta havia acostat. La bandera vermella advertia a tothom, mentres una parella banyava el seu petitet d´un any a les dutxes, algú passejava, i poquets seien al xiringuito. La temperatura era agradable. Hi havia algun núvol al cel, però no feien patir.
M´he quedat extasiada contemplant el mar, però sense baixar cap a la sorra. Em recolzava a la barana. La gent passava pel meu darrera. Tenia ganes de plorar, em sentia tan petita davant del mar. Ojalà tingués la força marina. Ojalà pugués sentir-me invencible com el mar. I en canvi sóc un mar de dubtes que es va desagnant.
La sang m´ha fet tornar a la realitat. Necessitava un lavabo. I he entrat a l´hospital. A l´entrada tendes varies per fer regals als malalts, però jo no en tenia cap. Gent fumant sota aquells grans vidres, fins i tot algun amb pijama de l´hospital. I he decidit agafar l´ascensor. He baixat a la mateixa planta que una parella ha baixat. Els he seguit. Em sentia malament mirant dins les habitacions que tenien la porta oberta. Era com entrar en les vides d´altres persones sense permís. M´he marejat i tot, i corrents he tornat a baixar cap a baix.
Podia anar cap a urgències. Ara era allà. A qualsevol hospital t´han d´atendre, i jo porto dies perdent i perdent sang, clar que tinc un quist a l´ovari, i llavors sembla que no és tan estrany.
Però he fugit lluny d´aquell edifici ple de sofriment. Podia notar tocant les parets els records de tots els que hi havien passat. Aquell edifici em feia sentir encara pitjor. Tampoc tenia ganes de mirar més el mar, i he marxat. He fugit de la negror, però no he pogut fugir de mi.
Vaig a dormir. Així puc fugir una mica dels meus pensaments. M´abraçaré a en Conrat. M´agrada veure´l dormir. I encara m´agrada més dormir amb ell. Ja sé que últimament té alguns comportaments no massa agradables, però sé que m´estima. Bé, m´ho sembla. Però no vull pensar més fins d´aquí unes hores. Clar que no sé si es pensa somiant
Sang i pluja. Seria un bon títol per una pel.lícula? Clar que em recorda Sang i fetge, tot o que la pluja li dóna un to refrescant segons l´òptica que es miri. Però a mi ara mateix em provoca una sensació de negror terrible. Es tot tan depriment i trist. Ja sé que no s'acaba aquí la vida, que un quist no és res, però crec que tanta pèrdua de sang m´està trastocant. Ara estic prenent ferro pels matins, però no sé si el meu cos l'absorbirà prou. Ahir semblava que les pèrdues minvaven, però han tornat ferotges de matinada. No m´estranya que ara en Conrat miri el futbol. He perdut atractiu sexual, i el pitjor, estic perdent la meva alegria natural. Bé, ja sé que alegre no sempre ho sóc; però quan sóc feliç sóc un cascabell. No m´enganyaré, amb els anys cada vegada sóc menys alegre. La culpa la té la vida. Es fàcil dir això, donar la culpa a altres. Clar que és millor que autoculpar-se. Si començo a culpar-me i culpar-me, acabaré destruint-me.
Intento no beure vodka. No crec que pugui ser massa bo donada la meva salut.
Canvio d´idea. El meu dia seria Pluja, sang i futbol jajaja. Així la sang queda dissimulada entre l´aigua que refresca i el futbol que enlaira l´ànima barcelonista. Crec que han fet dos gols.
Vaig al bany per variar, i miraré el final del futbol
Avui és la Diada, dia patriòtic, dia de penjar senyera. En Conrat no en té cap a casa. I m´ha dit que si volia me la fes jo. No sé, està un pèl desagradable. Em fa fins i tot vergonya explicar-ho. M´ha dit que la fes amb una samarreta groga que tinc. I quan jo li he demanat per les quatre barres, m´ha dit que jo mateixa. Es un imbècil, perquè no estic per bromes sobre les meves pèrdues. Després s´ha disculpat que era per animar-me, però penso que ha estat de mal gust. Ja porto tretze dies. Aquesta nit semblava que anava a menys, però no em vull fer il.lusions.... I res, en Conrat dorm. Sembla que a ell no li preocupi gaire. Diu que ho fa per no donar-li més importància del compte. A mi, tot plegat em fa por. Deu ser el quist que es desfà, però i si és una altra cosa??
Intentaré deixar de banda les meves obsessions. Vaig a concentrar-me en records bonics i aniré cap el llit. Faré com diu la Maria de "The sound of music", més coneguda com "Sonrisas y lágrimas", en una cançó, explica als nens de la família Trapp que si es té por, un ha de pensar en coses dolces i agradables. Ais per cert, les coses ja no són el que eren. Ara faran el musical als teatres de Londres, i per escollir a l´actriu que farà de Maria, han organitzat un programa de tele tipus OT o una cosa semblant. Una bona manera de fer propaganda abans de començar i de treure calés. Aquí està l´enllaç http://www.bbc.co.uk/maria/index.shtml Potser podria haver-m´hi presentat ais, però no, jo estic aquí rajant, i aguantant a casa del Conrat. No sé si aguanto per rutina, o perquè té molts diners. Es materialista dir això, però ara no m´estic de massatges, quiropràctics, perruqueria, estethiciennes, i el que calgui. Roba la que vulgui. M´he tornat en una capriciosa mantinguda. Ja no tinc aspiracions de res. I em deixo aguantar bromes cruels... Bufff, havia de fer de Froilan Maria. Havia de recordar moments agradables. Si miro el meu braç, veig la pulsera de Tanzània. Es una pulsera blava feta pels basmati (crec que era aquesta tribu, ara no n´estic segura). Porta uns arets penjant. M´agrada moure´ls i sentir el seu sorollet. Ara estic pensant en els paisatges i animals de les seves fotos. Clar que els animals tampoc donen tanta pau. Ara recordo el video de com el cocodril atacava al nyu... Millor canviar de país. Si recordo el viatge d´en Roger a Cuba, tampoc són coses maques. Ell va quedar sorprès de com vivia aquella gent. Anaven a la tenda pensant comprar pernil, però potser tornaven amb paper higiènic, perquè n´havien portat i qui sap quan en tornarien a portar. A Cuba la gent matina per anar a treballar, molts fan dit i no saben ben bé a quina hora arribaran. El seu sou... Buff, millor recordar els dies que vaig passar per Bèlgica. Quina alegria els nens de la Miriam al Parc d´Asterix!Quina ciutat tan bonica Bruixes. Sembla de conte. I aquelles tendes. Va ser tan bonic el passeig en barca. Ojalà hagués estat en Conrat... I amb ell també hi ha molts records bonics, com per exemple aquest hivern per la Costa Blava. Passejant de la mà per Saint Tropez o per San Remo, o fent una bona caminata per Marsella, des del port fins a dalt del santuari. O aquell capuccino tan bo que vam prendre a Milan, mentre feiem manetes per sota la taula... Aprofitaré per intentar dormir ara entre canals, capuccinos, el mar, el romanticisme... I oblidaré (no ho dic)
En Conrat vol mirar una película de por tot i saber que a mi no em van. Ja sé que pot fer el que li sembli, però trobo que cada dia està més independent, i jo amb el meu quiste necessito més atenció. Estic més bleda. Bé, potser ja no el tinc perquè segueixo perdent sang. Encara no fa una setmana però el curiós és que sembla que cada dia vagi a més. Però deixarem el tema, això no és un blog gore. I per sang, el que vol veure en Conrat.
En Conrat no sé què li passa. O potser sóc jo. O som tots dos. Des de la mort de la Filomena, tot s´ha enrarit. Sembla que em presti menys atenció, i a part no sempre és agradable. Després de sopar la setmana passada amb els Davids... bufff, vaig tenir una pallissa dos dies seguits d´en Conrat rient-se de les fotos d´animals i de tot. I amb la mort d´aquest home dels cocodrils per la picada d´un peix, vinga a fer més bromes desagradables. Potser es podrien mirar com gracioses, però no em sembla correcte. Ells no hi són presents. I que són els meus amics.
Ara, això sí, em va demanar que evités veure en Roger. O que en tot cas, no el veiés a soles. Però que ell preferia no veure´l, i més després de saber els shows que monta. Al Roger li vaig dir per telèfon que ja quedaríem un altre dia amb els Davids. Li he dit que en Conrat és un pèl gelós. I en Roger s´ha enfilat per les parets. A mi em sap greu tot plegat. Jo fa temps que sé que en Roger i jo com a molt podem ser amics, i no veure´ns massa, perquè acabem xocant. I sexualment tampoc m´inspira. I menys ara, ara que em sento un riu de sang. Res d´erotisme. Potser per això en Conrat veu pelis de por, és el més adequat a les circumstàncies jaja. Bé de fet tampoc fa tants dies. Ais, la vida sexual resentida. Buff, no sé si anar a fer-li alguns mimitos. Clar que després hi ha el que hi ha, però... Sempre serà millor que una peli de por
