Vinc de celebrar el sant del Roger. He intentat estar el més animada possible, i he begut una mica massa. No estava de gaire humor per culpa del que vaig fer ahir. Vaig caure de quatre potes de nou. Ahir vaig anar amb els Davids a veure la sarsuela aquella de Poblenou. La sala estava de gom a gom, però ells tenien entrades perquè coneixien a una noia del cor, crec que una veïna o no sé, el cas és que va fallar una persona, i vaig aprofitar l´entrada. Va ser distret la veritat. Un bon nivell, i això que en principi el cor era gent amateur, però gent de totes les edats, entregada, forces assajos suposo. Decorat i vestuari molt maco. Entre els solistes hi havia barreja pel que em van dir, però realment per exemple la noia que feia de Dogaresa i la Rosina tenien unes veus treballades i dolces, amb expressivitat. No era gens fàcil cantar allò. Jo mateixa, amb la temporadeta que porto. No faig res de res a part de consumir-me entre amors i vodka.Em deixo portar pels sentiments i no faig res de profit. I ahir vaig tornar a fer-la. Tots els meus plantejaments d´abandonar en Bernat a la merda. Va ser una bona idea anar a la sarsuela perquè ho vaig passar bé, però la mala idea era anar al barri del meu estimat, perquè a la Rambla sempre es troba gent, em deia en Bernat. I clar, allà me´l vaig tornar. Sortia del teatre amb els Davids. Anavem a buscar el seu cotxe per anar cap a casa, i el vaig veure en la distància. Hi havia varies opcions. a)Fer recular als Davids.b.1) Passar pel seu davant com si no el veiés, b.2) passar pel seu davant i girar-li la cara; c.1) Passar pel davant, saludar i seguir; c.2) passar pel davant, saludar-lo i aturar-me. En pocs segons vaig pensar molt com veieu. Finalment vaig dir als Davids ´el Bernat de cara´ I ells van dir, tu com si res, anem al cotxe. Però vaig triar c) que era saludar. I ell em va somriure, i em va dir ´crec que ahir no vam tenir gaire bon dia´ I em va fer un petó als llavis. No vaig mirar als Davids, però puc imaginar la cara que feien, perquè em van dir ´Ninotchka reina que hem de marxar´ I els vaig dir ´aneu, aneu, ja aniré jo sola cap a casa´ Ells van marxar emprenyats com m´han dit avui, perquè els feia ràbia que aquell s´aprofités de mi. El cas és que no vaig anar cap a casa meva, sino cap a casa en Bernat. Em va començar a dir que havia pensat tant en mi, i a fer-me petonets i carícies, i jo que em deixava, i me´l vaig creure, tot i que sabia que era una actuació seva més, que ell em vol tenir segura per quan li interesso i prou. Però jo em vaig deixar portar per la humitat dels seus llavis, la dolçor de les seves carícies, el calor del seu cos. Potser necessitava una sessió més de sexe pel comiat definitiu. Ara que estic lluny d´ell penso que no em convé perquè ja em torno a obsessionar, però ahir, dormir el meu cos contra el seu, els seus braços rodejant-me em feien sentir feliç, com en un somni. I avui el despertar amb presses de nou, ha desfet el somni. S´ha acomiadat ràpid amb un ´ens veurem aviat oi princeseta?´ Això pot voler dir d´aquí a una setmana. He reconegut la seva mirada, de fins que en torni a tenir ganes. Ho he vist. Ara ja no em pot enganyar. I m´ he sentit tan estúpida. Ho he passat bé, però no em compensa el patiment dels propers dies.
I per complicar-ho més tot, el Martí que volia dinar amb mi, que necessita veure´m, que per què no ens escapàvem a Nova York pel pont a veure musicals. I jo només he tingut la brillant contesta de dir-li, que si, que com a Lisboa, que em trobaré després al seient del costat de l´avió a sa germana o qualsevol company de feina seu, o qui sap qui. M´ha dit que era cruel i injusta amb ell, que havia canviat i que volia demostrar-m´ho. I li he dit que ja no era el moment, que ho sentia, però que jo encara tenia el Bernat al cap, i l´havia tingut al llit aquella mateixa nit. I tot això per mòbil. No sé com he anat tant a sac amb ell. Ha pagat ell per tots, potser no m´he comportat, però ell tampoc ha estat un sant. I després de tot això aquesta tarda intentant trobar algun regalet pel Roger. Li he comprat un jersei. No tenia cap idea millor. I anar a sopar amb ell, la Mònica, que aquests van i venen segons sembla. També ha vingut l´Helena amb la seva novia actual, uns companys músics. Jo he segut amb els Davids,que a sobre m´han fotut bronca per anar ahir amb en Bernat, i el pijtor és que tenen raó. No ho podia suportar. I després prenent una copa en Roger un altre cop fent-me més cas a mi que a la Mònica.Estava d´un humor fatal per culpa meva, per què vaig haver de cedir amb en Bernat? I ara pots comptar quan tornaré a tenir notícies d´ell. Però ja no puc més. He trucat al Quim, a qui he despertat per cert, però per sort el tinc acostumat a certes excentricitats meves, però no sé què en deu pensar en Jean de la germana adoptiva d´en Quim. Li he dit si puc anar a Brussel.les, o si encara podria ser possible la idea d´anar a Londres. Haig de marxar. No puc més. Ja sé que fugint no soluciono problemes, però potser tornaré amb més ànims. Potser m´hauria de disculpar amb en Martí, més que res pel meu to de veu, però tampoc vull que pensi que és cap porta oberta. Els seus somnis de casament poden passar a ser somnis que jo sóc una psicòpata assassina i què? O pot somiar qualsevol altra cosa. No entenc com algú pot canviar tant de cop i volta. El cas és que avui al migdia ha sortit de dins meu la Ninotchka més desagradable que es pot imaginar. No vull convertir-me en un monstre per culpa d´en Bernat. Podria deixar la feina de protèsic d´una vegada, i marxar a l´Equador per un any o per sempre, quedar-se allà i casar-se amb una noia del país, i que sigui molt feliç allà. Com treure- me´l del cap? L´Igor tot i desaparéixer de la meva vida, em va costar oblidar-lo una mica. De fet, crec que si aparegués potser em llençaria de nou als seus braços sense explicacions. Sóc dèbil, molt dèbil. No em sé fer valer. En Quim sempre em diu que em valori, que em faci estimar, que no em deixi trepitjar, i jo com si sentís ploure. Buscant l´amor, la companyia . Potser hauré de tornar a la vida cràpula, anar de llit en llit com ells volen, abandonant els sentiments, deixant de banda el romanticisme, i buscar altres alicients a la vida. O qui sap si hauria d´emigrar d´aquesta ciutat. Avui a la festa un noi parlava d´un sorteig per obtenir la green card a Estats Units. No he parat gaire l´orella, qui sap. Clar que què faria jo allà? Treballar al McDonalds?
Porto uns dies de masses emocions per dir-ho d´alguna manera. Avui potser hauria d´estar alegre i alliberada, o estar trista i desconsolada, i no sé ben bé com em sento perquè l´he deixat, he deixat a en Bernat per sempre. No ha estat una cosa premeditada, però he tingut l´oportunitat. No sé d´on he tret les forces, però no penso deixar que em trepitgin. Em mereixo algú que m´estimi de veritat, i sino, doncs no em fa falta ningú. Ara el cap em dóna unes quantes voltes. Una mica massa de vodka.
El dinar amb els Davids ha anat bé. Els he explicat la declaració d´en Martí, perquè ha trucat a mig dinar. VOlia saber si havia pensat en ell, que no em precipités, però que volia recordar-me que m´estimava. No entenc a aquest noi. Sempre semblava ser una ànima solitària que tenia altres objectius a la vida diferents a l´amor, entregat a la seva feina, i que en tenia prou amb trobades de sexe ardent per satisfer el seu cos, però que el que realment omplia la seva vida era la seva feina, i ara aquest amor tan fort cap a mi. No l´entenc. Els Davids m´han dit que faci el que senti, però que no em fii, que no em volent veure patir. Ells han reconegut que els hagués agradat que funcionés la meva relació amb el ROger, perquè era el seu amic, però que ja es veia que no podia ser. M´han recordat que dilluns és el seu sant per cert. Ells avui anaven al cinema, però com m´ha trucat l´Esther a qui feia dies que no veia amb un plan més marxoset, han dit que res, que marxés amb ella, que ells estaven apalancadets. A part demà els torno a veure. El plan de l´Esther era sopar i anar més tard al Be good, un local de Poblenou que avui celebrava el dotzè aniversari. Jo no volia sopar per no passar-me, després del virus, i llavors ella ha dit que podia anar a casa seva. En arribar allà estava el novio i el suís. La taula era plena d´embutits i torrades de pa amb tomàquet, i això que havia de ser un sopar light. Hem passat una estona agradable, i després hem pres alguna copeta. Cap a les tres hem anat al Be good on ens han regalat un cd amb motiu dels dotze anys. L´Esther esperava trobar a allà a altres coneguts, però la que ha trobat primer a un conegut he estat jo. El local és petit i estava molt ple, però al costat de la barra: en Bernat. M´ha somrigut, i s´ha acostat per fer-me un petó als llavis, i li he girat la cara. Ell s´ha enfadat i m´ha cridat ´ah ja veig que ara prefereixes la companyia dels estrangers´Li he dit que no era això. Que si ell no era fora Barcelona. I m´ha dit que havia canviat d´opinió. I que jo si que era una mentidera dient que estava malalta, i aprofitant que ell era fora, quedar amb qualsevol tio. Tot això amb la música, la gent passant amunt i avall. Li he dit de sortir a fora a parlar, i en Bernat ha dit que no calia parlar res, que ja veia que li donava porta, i que tenia ganes d´estar amb altres nois. M´ha fet una ràbia. Li he dit que no era això, que si l´havia de deixar era perquè l´estimava massa. Però ell m´ha dit ´ja desapareixeré de la teva vida si és el que vols. Ara vaig cap al fons que m´esperen´I m´ha deixat amb la paraula a la boca. I què havia de fer, seguir-lo? No m´ha donat la gana. Sabia que allò era la fi de les meves il.lusions, però no valia la pena. M´he demanat un vodka, i he intentat fer la millor cara possible.´L´Esther volia que li expliqués què passava, `li he dit que s´havia acabat però que la festa seguia. El suís també volia saber què passava, però li he dit que no valia la pena parlar-ne. Hem estat ballant. Han vingut coneguts de l´Esther, i jo em sentia la reina de la pista. No veia en Bernat, potser ell si m´estava controlant, però m´era igual. Fora de la meva vida d´una vegada. Un problema menys. El novio de l´Esther estava cansat, i ells marxaven. El suís m´ha dit de quedar-nos més, però he passat de tot. L´he vist una mica llençat, i avui jo no tinc ganes de res. Així que tots cap a casa, cadascú la seva, i en Bernat suposo que s´ha quedat allà, però m´és igual. COmença la meva vida sense el Bernat. Una vida plena d´il.lusions. Prou patir per algú que no ho mereix. Tornaré a ser l´encantadora i alegre Ninotchka. S´ha acabat la Ninotchka trista pel Bernat. Potser torno a caure en la tristesa per algú altre, però per ell ja no. Forma part del passat. No m´ha costat tant com em semblava. Em sento prou animada per seguir endavant
Sembla que estic ja bé del virus estomacal aquest, o almenys ahir va aguantar perfectament les copes de cava que em vaig prendre. I ara vaig a dinar a casa dels Davids que em volen veure.
Avui estic per això comfosa. No sé què està passant. No entenc res. El Bernat ha tingut un detallet d´enviar-me un missatge ´com està la panxeta de la meva cuca? Petons dolços i humids. Potser demà ens podíem veure. Et desitjo molt´ I jo m´he quedat una mica freda, i això crec que és un bon pas per poder-lo deixar. Fer-lo fora de la meva vida. Si vull un amant, em buscaré un bon amant, no un esporàdic que va i ve quan a ell li convé. I a part, és que jo no volia a en Bernat només com a amant. I com amic tampoc em serveix. No es preocupa per mi. Només es preocupa d´ell.
Però el que em va sorprendre més ahir va ser en Martí. Es molt fort tot plegat. Em va portar al Foyer del Liceu on feien un concert de Rodgers. Fins aquí tot bé. En algun moment del concert em va agafar la mà, i reconec que em vaig deixar. Jo estava toveta i sentir la presència d´algú vora teu t´agrada. Però el que em va sorprendre va ser que ell, que sempre ha anat a la seva, i clarament ho expressava, em digués ahir que volia canviar la seva vida, que volia una estabilitat sentimental, i que jo era la noia amb qui volia aconseguir-la. Em va deixar sense paraules. No esperava allò. Ara per on sortia en Martí? Em va regalar unes arrecades precioses, i em va dir que ho pensés, que deixés en Bernat d´una vegada. Jo li vaig preguntar que des de quan havia tingut aquesta idea, i em va dir que havia estat durant el viatge, i que portava molts dies somiant que es casava, i que sempre jo era la núvia del somni, que apareixia maquíssima de blanc i somrient, i tenia una cara de felicitat com mai, i que ell es sentia sempre tan feliç de ser el nuvi. Jo, no sabia què dir-li. Sempre havia pensat que en Martí no voldria mai cap compromís amb cap noia, i no sé, el trobo atractiu, però crec que no estic enamorada d´ell, i tampoc sé si podria enamorar-m´hi. Li vaig dir que no compartia les seves intencions, almenys en el present. Ell va dir que no parlés gaire, que esperés. I ahir no va intentar dur-me al llit, només un petonet de comiat. No sé. Tot plegat molt estrany.
Marxo a dinar o no arribo
Diria que estic millor, per tant no he anat al metge. Em fa molt pal anar al metge en general.
Al migdia, sorpresa, sms del Bernat dient que si volia quedar aquest cap de setmana, que podíem anar a sopar. M´he quedat que no sabia què fer. Passar d´ell i no contestar fins demà, i quedar demà? Dir-li que sí al moment. Dir-li que no tenia ganes de quedar? Quants dubtes! I a part, i si quedàvem i tornava a trobar-me malament? Suposo que dels nervis, he tornat a sentir l´estòmac regirat. Al final li he contestat
´Hola carinyet,he estat uns dies malament de l´estòmac. Potser millor quedar demà, o si vols venir a casa a fer companyia a una malalta.Un petonet` També jo sóc una bleda, perquè amb ell de seguida em poso melosa, ni que sigui per missatgets. I fins les 17.30 no ha contestat ´Perdona, m´he adormit. Millor que et posis bona maca, i ja quedarem la propera setmana. Jo aprofitaré i marxaré demà amb uns cosins fora` Ja veieu, se li han passat les ganes. Potser té por que li passi el virus. També es poc cor no trucar o venir-me a veure, no? Doncs res. Realment si sóc pràctica, cada cop es veu més clar que no m´interessa una persona així. Ja sé que no he estat morint-me, però no sé. En Quim bé que ha trucat des de Brussel.les un parell de cops al dia per animar-me. I en Roger, quan es va enterar també volia venir-me a veure. El que passa, és que li vaig dir que preferia estar sola. I els Davids també han anat trucant. I això s´agraeix. I ell, que representa que és qui té més part del meu cor ocupada, passa de tot.
Per altra banda, ahir al xat, el Juli quasi ni em va contestar. I després em va dir que em millorés i que ja em trucaria. Segur que no truca. Però aquest no compta. Va ser un passavolant. Semblava una persona interessant, però suposo que és d´aquests xateros que va a caça de noia per setmana. I jo vaig ser una més. Però què hi farem
M´acaba de trucar en Martí. Diu que m´arregli que té una sorpresa per mi. Li he dit que no estava bona del tot, i ha dit que m´arreglés, i que si em trobava malament ja em cuidaria i em portaria a casa. No m´ha deixat opció. I després del paperot d´en Bernat, si em quedo a casa em desanimaré. A part, en Martí ha insistit tant. A veure on em vol portar
Porto uns dies amb l´estòmac poc fi. De fet ahir estava fatal. Ara sembla que començo a resurgir una mica, però estic ben dèbil. No tinc forces de res. Estic com una mica marejada, però almenys sembla que han parat les meves anades i vingudes al bany. Sento ser tan gràfica.
Doncs aquí estic tancada a la meva casa- presó, en especial al bany. Tot va començar dimarts. Potser vaig menjar masses pipes, però també m´ha dit la Filomena que corre un virus que està atacant a molta gent. DOncs dimarts voltant per Poblenou vaig començar a trobar-me malament. Vaig anar tranquilament des de casa. Em vaig posar l´abric, semblava que no tenia fred. Notava la frescor de l´aire a les galtes i m´agradava. I vaig passejar per la Rambla de Poblenou. Quin lloc tan encantador! M´agradaria viure allà. No pel Bernat, que em dóna bastants disgustos, però pensar que era el barri de ma mare, i que jo hi torno. Vaig passar per davant de la seva escola. Les monges del barri, a la mateixa Rambla. QUina gràcia! Però el que m´agrada és veure-la sempre animada, amb gent de totes les edats passejant, comprant, als bancs. A les rodones sempre hi ha algun grupet. D´altres segueixen el seu passeig tot saludant-se. Es com un poble dins la ciutat, i a mi m´agradaria formar-hi part. Alguna fulla dels plataners per terra, bicicletes pel carril-bici. El fred no espanta a les persones, tot i que les terrasses dels bars són recollides. Vaig veure un cartell. Una sarsuela, La Dogaresa. La fan aquest cap de setmana. Em va recordar la tia Maria. I vaig tenir ganes d´anar-hi. A en Bernat li agradaria venir? No sé per què penso sempre en ell abans de fer una cosa, segur que ell poc em té en els seus pensaments. Vaig estar per anar a comprar les entrades, però vaig notar com un mareig, i vaig haver d´entrar precipitadament a un bar directa cap al lavabo. Era un bar libanès crec. Els cambrers es van espantar de veurem tan blanca.
Ostres, em marejo de nou. Pararé una mica
Aiss. El Roger volia dinar amb mi. El Martí ja ha tornat, però li he dit que estava ocupada. El Juli com era d´esperar cap trucada. SI el trobo per internet, a veure quin paperot em farà. Però, i en Bernat? M´ha deixat per sempre?? Estic nerviosa, fumant de nou, tinc moltes ganes de fumar, i també d´evadir-me. M´he preparat ja un parell de vodkes. No sé què em passa. Crec que aniré a donar una volta o explotaré. Tinc un dia compulsiu, perquè pel matí m´he dedicat a menjar pipes sense parar tot mirant West side story. Cap al final plorant com una bleda, i pensant que la mort és un pas en el que no es pot tornar enrera, però si algú no t´estima, i passa de tu, també és difícil que canvii d´opinió. Bé, no és insalvable com la mort, però si en Bernat no em té en compte com a possible mitja taronja ara, d´aquí uns mesos menys, i si marxa a Equador pitjor. Potser l´hauria de trucar, quedar amb ell, i deixar-lo ja. Però no puc suportar aquesta idea. Crec que vaig a fer una volta per Poblenou, a veure si el trobo pel carrer, he obert la finestra i sembla que tampoc fa massa fred. Marxo o seguiré bevent o fumant o plorant o amb les pipes, o qui sap el que puc acabar fent
Ahir finalment com en Bernat va a la seva, vaig decidir quedar amb en Juli, i no em vaig negar a anar a prendre alguna cosa a casa seva, tot i que m´imaginava què passaria. Va ser una tarda intensa. Es un noi molt interessant. El que passa que ja torno a dubtar que en prengui com alguna cosa més que una peça a caçar. Es d´hora per precipitar-se, però em va sorprendre que a les 9 i algo, que ja estàvem més relaxats, em digués si volia que m´apropés a l´estació o a casa en cotxe. Jo li vaig dir que podíem sopar juntets. I ell va dir que llavors com tornaria. I jo vaig somriure dient que pensava dormir al seu costat. La cara em va semblar estranya, i llavors em vaig aixecar del llit disposada a posar-me la roba i marxar. Ell llavors va començar a dir ´pajarito, pajarito, no te vayas´ De vegades tenen cada sortida els nois. Em va fer un petonet, i va trucar al telepizza. Tenia la nevera buida. Una casa molt maca i decorada amb molt de gust, però la nevera buida. Em fa la impressió que en Juli només volia impressionar-me amb el cotxe, el restaurant, la casa, i portar-me al llit. Un cop sopats em vaig posar carinyosa, i vam tornar cap al llit. Ara, quan hi penso crec que potser vaig forçar les coses. Aquest matí quan ell s´ha llevat per anar a treballar jo també m´he despertat i m´ha deixat a l´estació del tren.
Ara, l´ he trobat pel xat, i m´ha parlat poquet, semblava que només per educació. I jo ja no puc més de disgustos. Hauré de prendre´m les cites com aventures i prou. Riure una estona, passar una estona agradable i ja està. Res d´encarinyar.me. Igualment, hauré de deixar de veure al Bernat. Em fa massa mal cada vegada que el veig. Amb el Juli, ja es veurà, perquè ha estat la il.lusió de pocs dies, i perquè suposo que inconscientment era una excusa per lograr abandonar el Bernat, de qui per cert no en sé res. Potser ha decidit acabar ell amb tot sense dir res. Em dol pensar això, però ja que jo no tinc el valor de dir prou, potser m´anirà bé que ell decideixi allunyar-se
Què complicada és la vida! Sempre pensant què pensaran els altres. No sé si actuem per intentar encertar el que volen els altres. Jo seguiré sent jo mateixa, i fent el que cregui, encara que no pari de pegar-me patacades. I quan no pugui més marxaré amb en Quim que em mimi uns dies. Crec que sí que vull anar a Londres amb ell. Ara no el puc trucar perquè dorm, però ho he decidit. Necessito uns dies fora, perquè aquí no me´n surto
Vaig mig borratxa jaja. Prefereixo riure que plorar. En Bernat ha espabilat tard aquesta vegada. S´haurà quedat sense plan i per això m´ha dit d´anar a dinar? Li he dit que no podia, que he quedat amb un amic. I què gelós s´ha posat, tu! Però potser era per fer dissimular. Jo sóc tonta per dir-li que només era un amic, tot i que l´he recordat que ell deia que erem lliures. I més li hauria d´ haver dit. Total ell vol marxar a Equador, i espera trobar la noia de la seva vida. No tinc dret jo a una mitja taronja?? Amb la meva vida monòtona, necessito aire, un canvi. Ja sé que ho centro tot massa en el tema homes. En el fons dec ser una vaga, perquè podria treballar d´alguna cosa, enlloc de no fer res. I si no és en el món artístic, tampoc sóc tan tonta. Podria fer moltes coses suposo, però no, em passo la vida compadint-me. El Juli ha estat molt simpàtic, i podria enamorar-me d´ell suposo, però crec que em tornaré a donar de morros, per variar. Ha intentat impressionar-me des del primer moment. El cotxe que portava era per caure de cul. M´ha portat a un restaurant caríssim, i jo a sobre em fumo una cigarreta i tiro la cendra al platet del pa pensant que era un cendrer. Ho he passat bé amb ell dinant, i després hem anat a passejar vora la platja. Tot molt romàntic. Li he dit que tenia pressa. De fet havia d´acompanyar a la Miriam a mirar unes coses a l´Ikea. El seu novio està liat amb coses de la feina aquest cap de setmana. Podia haver- ho canviat, però he pensat fer-me valer una mica amb en Juli. Ell m´ha explicat que des de que va trencar amb la seva parella, porta moltes relacions de sexe i prou. Potser jo dec ser una peça a caçar més. Ens intenta impressionar i cap al llit. De moment jo no hi he anat, però si demà quedem i em deixo seduir, a veure si torna a trucar. Avui només l´he deixat besar-me quan ens hem acomiadat. Té uns llavis dolços i apassionats. Ell anava fort, humitejant-me el coll, però he fugit. En el fons encara tinc el Bernat al cap. Potser si m´enrotllo amb el Juli seré capaç de deixar de quedar amb ell. No em convé en Bernat, ho sé. Jo no me´l puc prendre com un amant qualsevol que va i ve. A mi m´agrada molt, moltíssim
Em roda una mica al cap. L´Esther i el novio ens han animat a anar a una festa a la Miriam i a mi. No sé qui inaugurava un pis. No sé què pintàvem, però es veu que el de la casa està solter, i li volien presentar noies. El pis molt xulo, tot i que al marxar jo el terra ja era ple de taques d´alcohol, i això que ja era d´hora.He retrobat al Llorenç l´excursionista. Ha intentat perseguir-me de nou. Però jo ja tinc prous lios. El Bernat emprenyat, i el Juli ansiós de veurem demà. I jo que voldria algú enamorat de veritat, que no volgués només aconseguir-me i fugir de la meva vida. Em sento una mica tonta dins d´aquest món. M´he dedicat a beure en la festa, i en un moment donat m´he deixat salvar de l´alcohol i del Llorenç per la Miriam, i he marxat amb ella. Ara estic fent temps. Odio ficar-me al llit i que el cap rodi i rodi. No sé com he pogut beure tant en poc temps, perquè hem anat a la festa després del Barça. Que tots a mirar el Barça- Madrid. La Miriam i jo hem passat de tot, i després de les compres hem anat a sopar a un libanès, i prendre una mica de vinet. Vaig a intentar dormir. Demà rebré trucada del Juli. Ho sé. No sé si quedar o no. Després dels petons està clar que demà voldrà més. Si em truca abans el Bernat no quedo, i si no diu res, que sigui el que sigui. No em puc tancar a esperar a algú que no li importo prou
Ahir vaig anar al Liceu, de nou gràcies al Roger. ja sé que havia de veure´l menys, però necessitava canviar d´aires. L´òpera Gaudí no em va agradar gaire, de fet em va deixar inexpressiva. En acabar,en Roger i jo vam anar a prendre una copeta, i va anar tot bé, no vam discutir, ni va intentar res. L´únic que no va poder evitar, va ser preguntar-me per en Bernat, i li vaig dir que pse pse, i vaig canviar de tema.
En Bernat ahir em va enviar un sms dient que ja havia jugat a futbol, o petonets. Res més, cap proposta de quedar, ni res. No sé si demà trucar-lo a veure per on surt. Igualment demà tinc una cita jaja. Una cita a cegues. Bé, no és això, però demà aniré a dinar amb en Juli, el noi que vaig conèixer per xat. Ahir em vaig estar hores parlant amb ell després del Liceu. Avui deuria estar mort pobret. I avui em seguit al xat, i al final m´ ha trucat, i hem estat no sé quanta estona, i demà anirem a dinar junts. Em fa gràcia aquest noi, sembla simpàtic i agradable. Per anar a dinar, no faig mal a ningú. Total en Bernat sembla que passi de mi. Intento no pensar en ell, però de tant en tant em ve la imatge de la seva cara, i no puc evitar que els ulls s´humitegin. Com ara mateix. Necessito un vodka abans d´anar a dormir. Estic nerviosa aquests dies, aquests anars i venirs d´en Bernat em desconcentren. L´haig d´oblidar? Dir-li que prefereixo no seguir quedant amb ell? No tinc prou força per fer-ho. Sóc una covard. Pensar en no veure´l més em fa posar trista, saber que no m´abraçarà més, ni tindré els seus llavis per tot el meu cos, no veure el seu somriure, no notar la seva mirada clavant-se en la meva. Valor. No sé si he acceptat anar a dinar amb en Juli per tenir algun motiu més per deixar en Bernat. De fet deixar-lo és un dir, perquè no som parella segons ell, només amics,i que algun dia trobarem la seva mitja taronja. Va ser molt cruel de dir-me allò. I després que sembla que menteixi. No sé què faig amb ell. Hi ha millors nois al món, i jo em mereixo un d´aquests. I si no allò que diuen sola, millor que mal acompanyada
Aquest cop la trobada amb en Bernat no va ser tan genial com altres vegades. Va estar bé sí, però potser va ser la meva percepció de tot el que va distorsionar una bonica nit d´amor (per dir-li d´alguna manera, perquè potser ell la definiria com una nit d´amistat, feeling i sexe). Doncs qui sap si els meus resentiments envers ell no em van deixar gaudir de la nit d´ahir. Al final vaig anar a casa seva. Em va enviar un sms dient que se li feia tard, que anés a casa seva però tindríem la casa per nosaltres dos. Vaig arribar, vaig picar a l´interfon i vaig sentir la seva veu propera, ja el tenia per mi una altra vegada. Mentre pujava les escales, anava pensant si realment valia la pena veure´l per després patir tant lamentant la seva absència. Cada cop que el veig augmenta el meu carinyo, aquesta maleïda droga d´atracció fatal, i cada cop després de la nostra trobada ell s´allunya més de mi, o això em sembla, però després em torna a hipnotitzar amb les seves paraules. Tot és tan complicat. I ja era davant la seva porta oberta. Vaig entrar, i ell em va dir que anés cap a la cuina. Estava fent uns frankfurts. Petonet de rigor, i un somriure. Em va preguntar si volia sopar, i li vaig dir que sí, tot i que no tenia gaire gana. Li vaig preguntar pel seu company de pis, i em va dir que com sortia amb la noia aquella que jo vaig anar a l´aniversari, doncs que algunes nits l´abandonava. Quan li vaig preguntar si feia molt, va concentrar-se en els frankfurts dient que no gaire. Jo li vaig dir que me´n alegrava que la gent anés trobant la seva mitja taronja, tot i que no podia deixar de pensar en per què no m´havia dit abans això del seu company de pis. Tenia por que em colés al seu pis? Sortiria ja el company amb aquella noia quan estava malalt? A qui portaria al Bernat a casa quan estava sol? O potser no portava a ningú, simplement volia estar sol, sense la meva presència, volia allunyar-me perquè jo no pensés que es comprometia amb mi. Però li era còmode tenir sexe fàcil de tant en quant, i algú amb qui compartir alguns problemes. El que va ser flipant va ser la seva resposta quan li deia que me´ n alegrava que tothom anés trobant la seva mitja taronja, em va dir que algun dia també ens arribaria a nosaltres. Em va deixar sense paraules, i va seguir dient que no m´enfadés per les seves paraules, però que era la realitat, que ens esperava algú encantador, tot i que de mentres ens havíem trobat. I ja tenia llestos els entrepans. Vam seure al sofà i va posar la tele. Li vaig demanar que l´apagués, perquè preferia parlar. Va dir que si podia posar música, potser una mica contrariat, d´això no n´estic segura. Mentre sopàvem va treure el tema que intentaria anar aviat a Equador, que volia moure ja aquest tema, i més ara que veia que el seu company de pis no trigaria gaire a marxar amb la noia. Em va dir que ell no podria suportar el lloguer sol, però que li feia pal viure amb segons qui, que amb el seu company ja estaven acostumants l´un a l´altre. Va riure dient que menys al llit eren la parella ideal. Jo no parlava gaire, hagués desitjat que em demanés d´anar a viure amb ell, o que em proposés acompanyar-lo a Equador. Seria capaç de deixar-ho tot per anar amb ell. Clar que de fet tampoc deixaria tantes coses aquí a Barcelona, deixaria un pis solitari, i bé també algunes persones que m´estimen i es preocupen per mi: la Filomena, els Davids, la Miriam, i com no, en Roger que sempre em cuida, tot i que tenim aquest petit problema de diferent manera d´enfocar la nostra relació. Jo pensava en això tot bevent al cervesa, el meu frankfurt semblava que fos immens perquè no s´acabava, mentre en Bernat ja l´havia acabat, i anava pel segon bikini. Em va dir que em veia pensativa, massa pensativa, que si no em trobava bé.Li vaig dir que sí, i ell em va dir que ell no, tot i que feia bona cara. Va somriure dient que estava malalt de desig, i em va agafar la mà i la va posar sobre el seu membre vigorós enardit preparat per la guerra. Jo estava una mica freda, però ell va apartar les restes del meu frankfurt, i va començar a besar-me i acariciar-me. No estava massa receptiva però ell va aconseguir allunyar-me de les meves cabòries, i un cop més em vaig deixar endur pels seus encanteris sexuals. Vam anar cap el llit, i va portar-me a una cadena multiorgàsmica. Després no em podia adormir. Un cop va acabar ell, es va adormir-se en un instant sense donar-me més joc, ni conversa, ni carícies, es va girar cap a l´altra banda i va caure en el profund món dels somnis. Havia estat bé, no em podia queixar, però jo ja pensava en el comiat del dia següent. Quan tornaríem a veure´ns? Desitjava abraçar-lo pensant que potser aquell sí seria l´últim cop que el tindria al meu costat, però no vaig fer-lo per no despertar-lo. El despertar ha estat brusc. Es veu que ell ahir no va connectar l´alarma del mòbil, i feia tard a la feina. Estava nerviós. M´ha fet vestir amb presses i sortir de casa. M´ha donat un petó als llavis, i m´ha dit que anava tirant ràpid que feia tard, que ja ens trucaríem, i m´he quedat sola amb el fred húmid de Poblenou. Pel meu costat passaven les criatures que es dirigien a les escoles. Estava abatuda. He obert el mòbil. Un sms del noi del xat, en Juli, em deia que se´m trobava a faltar en el món virtual. Què maco! He agafat un bus. He intentat pensar en positiu. Per què havia de ser l´últim dia que veia en Bernat? El cel era blau des dels finestrals del bus. He vist l´edifici supositori o torre de les Aigües, després el teatre Nacional. Quantes coses es veien pel carrer Almogàvers. A l´altra banda Zeleste. La ciutat estava com sempre, amb cotxes, gent anant a treballar, no li importava la meva relació amb en Bernat, jo sóc un punt més dins del seus habitants, i tots tenen els seus problemes i il.lusions. El pont de Marina, el tranvia. Tot seguint el Passeig de Sant Joan amb el seu Arc de Triomf. Allà he baixat, i cap a casa. He contestat a en Juli, amb tot el passeig en bus me´n havia oblidat. He xafardejat per internet, però tampoc tenia ganes d´escriure, i al final he acabat al llit. Quina poca esma de res! He dinat una mica i he anat al super. No és gaire distret ja sé, però m´ha servit per treure´ m una mica del cap en Bernat
He tornat avui de la muntanya. Per què tornar diumenge com tothom? Quina tonteria! El que passa, que ahir em va trucar en Bernat. Va dir que havia tornat d´hora per veure´m. Jo li vaig dir que tornava avui, i va insistir molt que tenia ganes de veure´m. Jo li vaig dir que en tot cas avui, perquè la Rosa i el John ja comptaven que em quedaria amb ells fins dilluns. No sé si es va molestar, perquè va dir-me que avui em trucaria, i l´únic que ha fet és enviar-me un sms dient que estava cansat de la feina, que el dia havia estat complicat, i que millor dimarts. No sé si és per castigar-me o què. Jo he estat per dir-li que dimarts no podia, però tinc tantes ganes de veure´l que li he dit que molt bé, que l´esperava a casa. Sóc una tonta! Però no puc evitar-ho. Totes els meus propòsits de fer.me la dura a la merda. He trucat a la Rosa dient-li que no havia pogut resistir-me ni un dia. Ella ha dit que malament, però que ja sabia que no era fàcil. Ara no hi vull pensar més. Demà a veure amb quina cara em rep. Però ja ho sé. En Bernat quan està amb mi és un sol, un encant, el príncep blau, i em diu coses boniques, i em fa carinyets, i em fa sentir la seva princesa, i jo m´ho crec. Però després em fa aquests lletjos, que no entenc res. Té por al compromís? Jo tampoc li demano matrimoni. Vull estar més amb ell, per poder-nos conèixer millor. I ell, amb això de l´amistat i el feeling, no sé, potser l´únic que vol és sexe, i com a part puc resultar divertida, encara millor. I em manté a ratlla per no fer-me il.lusions, però tampoc m´aparta. I jo sempre espero que anirem a més, i això és una passa endavant i una enrera
Ha estat bé estar amb la Rosa i el John i els crios. Un ritme de vida molt diferent al meu. Realment tenir nens et fa la vida molt diferent. Són una companyia i una ilusió per viure, però també una feinada. Els nens només volien que els ensenyés cançons, a la vora del foc, o els expliqués contes. I jo, tornant a la meva infància recordava els contes que m´explicava ma mare, els de sempre. I el meu pare, que barrejava varis contes. A mi m´encantava que la Caputxeta passegés pel bosc amb la Blancaneus, i trobessin a Dumbo pel bosc. Les barreges de tots els personatges ens encantaven a l´Agata i a mi. Quins bons temps! Em va agradar veure la carona d´il.lusió dels nens a la fosca, esperant embalidits les meves paraules. Em vaig sentir tieta per uns dies jeje. I la Rosa i en Jonh també esperaven saber com acabarien aquells desgavells de contes. El que em va sorprendre, va ser una mirada del John. No vull donar-li importància, però vaig notar-li una mirada diferent ahir nit . Notava la seva mirada penetrant, clavada en mi, una mirada no de simple interès en la història. Vaig mirar-lo i en veure´s enxampat va desviar-la, i es va posar vermell. Però millor no pensar-hi, ja tinc prous problemes. Tot i que aquesta nit, donant-li voltes al tema Bernat m´ha costat dormir. He anat a beure aigua a la cuina, i ha aparegut ell. Quin susto m´ha clavat. He fet un bot. I m´ha agafat, i m´ha dit tranquila. Ràpid ha tret la mà de sobre meu, com amb vergonya. Ais, si ho analitzo, no m´agrada. M´ha preguntat si em trobava bé. Li he dit que només tenia set. Ell anava en calçotets i samarreta. M´ha dit que gràcies per alegrar el cap de setmana a ell i la seva família. M´ha abraçat i m´ha fet un petó a la galta. I s´ha apartat ràpid de nou. Ha somrigut. Aquell noi, en Carles va ser ben tonto de deixar-te escapar, però m´alegra perquè així et vam poder conèixer. I a part tu et mereixes el millor. Jo no sabia què dir. Llavors va somriure. No facis cas a la Rosa si intenta col.locar-te al seu germà Albert. M´agradaria poder ser família teva, però aquell ja ho vas veure, et destroçaria el bany. I va riure. I llavors va marxar cap l´habitació tot desitjant-me bon viatge, i dient que m´esperava aviat. Bé, tampoc s´ha de malpensar. Jo crec que ell estima molt a la Rosa, i li dec caure bé, i ja està. El dec intrigar, clar, però res més, espero.
En resum un bon cap de setmana, si no ho hagués espatllat en Bernat trucant-me
Avui ha estat un dia ben poc aprofitat. Almenys demà marxaré fora.
M´ha trucat en Roger per anar al Liceu, al ballet, però li he dit que no podia. Es mentida, però haig d´allunyar-me una miqueta d´ell. Es el millor. Poc a poc, sense que es noti. No sé. Es complicat.
I ara no sé si endinsar-me al món del xat o anar a fer una volta. Fa fred, però tinc ganes d´airejar-me. En el fons tinc el Bernat al cap. Sóc ben tonta
En Bernat jugant a futbol, i jo connectada al xat apa. Porto hores jeje. He trobat uns quants poca-soltes, però també he estat parlant hores amb un noi de Mollet amant del teatre. L´he trobat encantador. Tot i que tampoc et pots fiar de la gent del xat diuen. Igual que tampoc et pots fiar de la gent del món real. Hi ha gent de totes menes al món virtual i al món real. El cas és que he donat el meu mòbil al Juli, el noi de Mollet. M´ha inspirat confiança. I estic amb il.lusions. Quina tonteria no. `Però qui no s´anima és perquè no vol
´Lamentablement estarem uns dies sense veure´ns perquè marxo aquest cap de setmana a una casa rural amb uns amic. Et trobo a faltar carinyet. Recorda que ets només meva´ Aquest ha estat el sms d´avui d´en Bernat. El final ja és massa. Ara sóc seva. Jo sóc tan bleda que l´he trucat per quedar avui ni que fos. No m´ha agafat el telèfon. M´ha escrit més tard dient que no podia i que demà tenia futbol, però que no m´enfadés. I jo enfadada no estic, només és que el trobo a faltar, i prou. No sé per què segueixo fent-me il.lusions.
He pensat en marxar a veure la Rosa i el John aquest cap de setmana. Així jo també estaré a la muntanya.
I a l´obrir aquest matí la porta de casa, he trobat la maleida capsa de bombons a mitges. He estat per llençar-la a les escombraries. Com començava el dia!
L´altra cara de la moneda ha estat un ram de flors que m´ha arribat a casa una mica més tard. Era d´en Roger. Una targeta de disculpa l´acompanyava. Jo volia anar refredant la nostra relació, però he hagut de trucar-lo per dir-li que gràcies i que acceptava les disculpes. M´ha promès controlar-se d´ara en endavant. Jo li he suggerit de perdre una mica el contacte, però m´ha dit que no podria suportar-ho, que no li fes allò. I ara què faig? Potser hauria de marxar cap a Brussel.les amb en Quim per desconnectar. Però només podria ser uns dies, no em puc apalancar indefinidament allà. A part què faria allà? Tinc el meu francès una mica rovellat. Bon jour, a això hi arribo, i una mica més. Ho pensaré, tot i que en Quim insisteix molt que hi vagi. I també insisteix en que engegui a prendre pel sac al Bernat. O almenys que no sigui tan depenent d´ell. Però sóc incapaç de considerar-lo d´una altra manera. Podria ser com l´esporàdic que visita el meu llit, però el problema és que per a mi és el meu gran amor
Avui el Bernat no ha dit res de res. Cap trucada, cap sms. Jo tampoc he donat senyals de vida, però podia haver-se preocupat una miqueta. El que sí s´ha preocupat és en Roger. M´ha trucat a les tantes perquè tenia ganes de xerrar. Li he explicat el que em va passar, i ha vingut fletxat cap a casa meva. Ha passat per l´Opencor, crec que m´ha dit, i ha aparegut amb una capseta de bombons. Pobre, segueix colat per mi, tot i estar amb la Mònica. I a sobre hem hagut d´acabar discutint, primer tot anava bé, però després s´ha posat molt pesat dient que en Bernat no em convenia, que què era allò d´amistat i sexe, cap compromís, però que em volgués només per ell? I que si no es preocupava per mi, que em mereixia algú millor. Jo li he dit que si em convenia algú com ell. I ha dit que clar, que ell no m´abandonaria d´aquesta manera. Suposo que en el fons és veritat, però no volia escoltar-lo més. Li he recomanat que s´ocupés més de la Mònica, i no es preocupés tant per mi. I llavors vinga a plorar apa, que té la llàgrima fluixa aquest. Dient que ja sabia que no es portava bé amb la Mònica, perquè sí que li agradava, però no com jo, i que ella debia saber-ho perquè algun cop mentre feien l´amor, se li havia escapat el meu nom. He intentat consolar-lo, però ell llavors ha aprofitat per besar-me que quasi m´ofega. He intentat separar-me, i ell m´apretava ben fort fins que l´he mossegat. No m´ha donat més opció. Ha intentat disculpar-se, dient que jo el feia embogir, però li he donat la capsa de bombons migbuida i l´he fet fora de casa. Li he dit que ja parlaríem un altre dia, si sabia comportar-se.
No sé què em passa que mai puc tenir cap relacíó normal amb cap noi. Deu ser culpa meva? Perquè si em passa sempre, potser vol dir que part de la culpa és meva. No sé què fer amb en ROger, me l´aprecio, però potser li convindria no veure´m ni saber res de mi una bona temporada. No li veig més solució. Voldria ser feliç amb en Bernat, que em fes cas, que en Roger m´oblidés. No hi ha cap lampareta màgica on fregar per demanar això?
Avui he tingut una petita experiència desagradable. Tampoc tant perquè la vida ja em té curtida, però aquestes coses mai les esperes. I menys a les tres del migdia, en un passatge de Barcelona, clar que llavors no hi havia ningú, excepte el noi d´aquell cotxe. Jo anava tan tranquila, i m´ha cridat ´perdona, una pregunta. La calle Manchado?´ I jo sóc tan innocent que li he dit que no em sonava. Ha insistit, i llavors m´he fixat que portava els pantalons descordats, i que estava tocant-se el seu penis tot erecte. Quin fàstic! Clar que preguntava pel carrer Manchado, i jo tan tonta sense adonar-me´n. He començat a caminar ràpid cap endavant mentre ell cridava grolleries que prefereixo no repetir. Anava a contestar-li, però eren ganes de buscar jaleo, així que he apretat el pas, però en sortir del passatge, he entrat al primer bar, i he dit ´ Hi ha un exhibicionista al passatge´ Ràpid dos nois han deixat el plat a taula i han apretat a correr a la caça del paio aquell. El que passa, és que ell en sentir-los correr, ha engegat el cotxe, i quasi atropella a un que s´ha quedat al mig del carrer. Què bruto! Hem estat tontos perquè ni hem agafat la matrícula ni res. I aquell pobre noiet quasi el mata. Hem tornat al bar, i els cambrers m´han preparat un vodka amablement, i m´han ofert una cigarreta. Jo ara feia temps que no fumava, i em fa por tornar-me a enganxar, però estava tan nerviosa, i això que de fet no ha passat res. Els nois aquells han insistit en trucar a la urbana o a la polícia per fer denúncia. Jo no en tenia ganes, però han insistit, i apa ja he tingut la tarda feta. I sense dinar. He trucat al Bernat per explicar-li, però com estava treballant ha dit que em trucaria més tard. Ha trucat tardet. Jo pensava que voldria venir a consolar.me, però no ha dit res de quedar. Deia que són coses de la vida urbana, i que pensés que no em passaria més. Ha estat una mica carinyós, però després ha dit que havia de preparar el sopar, i m´ha penjat. M´hagués anat bé sopar en companyia, vull dir amb la seva companyia, perquè al final, com no tenia ganes d´estar sola he picat a la veïna, i ella m´ha animat. Ja sé que no té importància, però com estic toveta, qualsevol cosa m´afecta, i m´hagués agradat que em fes una mica més de cas. A sobre, m´he comprat un paquet de tabac, i no paro. Anem bé per tornar a cantar
Quin cap de setmana tan bonic i meravellós! Estic flotant. Estic enamoradíssima d´en Bernat. Crec que no sóc només una amiga amb feeling per anar al llit, m´ha semblat que realment l´importo. Ha estat un cap de setmana tan intens. Ara el trobo a faltar. M´agradaria estar encara al seu costat. Però no es pot tenir tot. Poc a poc, i temps al temps. Ja sabia jo que feiem una meravellosa parella. Sóc tan feliç que no sé ni si podré dormir
I me´n vaig de sopar romàntic. Tinc ganes de veure´l, però reconeixeré que no tantes com em pensava. Deu ser que en el fons no puc oblidar les mentides, el patiment, però vaig a passar-ho bé, avui no vull lamentacions ni llàgrimes. Vull ser feliç. Tant costa? Sé que la felicitat no es basa només en l´amor, però és un factor important, tot i que jo potser li dono massa importància. Hauria de saber-la buscar en altres coses per després no desmuntar-me de la manera que ho faig. Hi ha altres coses al món, i més avui en dia. No cal viure en parella i formar família, et poden omplir altres coses. Tot això és per la xerrada que he tingut amb la meva veïna la Filomena. Ella diu que torni a cantar, a fer teatre, que no amagui més el meu talent. Bé, potser ella exagera. Diu que no puc perdre la vida corrent darrera de Bernats desaprensius. I que si ha d´arribar una persona meravellosa, ja ho veuré, ho notaré. El cas és que m´ha deixat més desorientada. Jo no sé que espero. He tingut una vida de relacions variables. Un amor rus que em va abandonar sense paraules. I després no he aixecat cap. Potser estic sent massa dura en aquest resum, però és que sembla que busqui una estabilitat, la que vaig perdre en morir la meva família.
Me´n vaig que encara faré tard
Aquest matí, al super, m´ha passat una cosa ben divertida. Pensava que en qualsevol moment em sortiria la càmara oculta. Estava jo a la secció d´embutits i una veu masculina amb accent de fora, em deia ´Perdona´. M´he girat i era un noi negre d´uns vint i pocs anys, alt i amb un somriure que deixava veure unes boniques dents blanques. Portava a la mà una enorme salsitxa i em deia ´Qué se hace con esto?´La primera resposta que m´ha vingut al cap he cregut que no era la resposta correcta. Ell haurà notat la meva mirada sorpresa, i llavors ha dit alguna cosa semblant a com es cuinava. Pobret parlava bastant malament el castellà, i hem acabat parlat en anglès. Volia saber el preu de la salsitxa, quin tipus de carn era. No sé si la seva primera intenció era aquesta, però semblava molt més interessat en aquella salsitxa que en mi. Encara em ric pensant què hagués passat si li arribo a dir la primera resposta. Es deien ´salsichas gigantes´ crec, i és que era ben grossa. Per un moment he estat temptada i tot de convidar-lo a casa per ensenyar-li com cuinar les salsitxes, peròm´he reprimit, i li he donat tota mena de detalls i explicacions. El cas és que m´ha animat el dia. Després he rebut un sms del Bernat dient que demà m´espera un sopar romàntic a casa seva, que estaríem solets. Ara per la tarda he anat a mirar roba. Volia estar ben sexy per l´ocasió, però no he trobat res que m´acabés de fer el pes, però he decidit que no em fa falta res especial per ser sexy, jo tinc el meu propi glamour. A part, és un fàstic la de gent que hi ha comprant-se roba, hauria d´haver anat pel matí, que s´està més tranquil. Em sento tan feliç que vaig a cantar una mica
Ahir vaig sortir a passejar sense cap disfressa. No era seriós anar passejant sola com la dona gelosa i abandonada pels carrers de Poblenou, esperant veure en Bernat. De fet, no erem més que amics, clar que tampoc es menteix als amics. Jo anava tota l´estona mirant el mòbil per si em deia que anés a casa seva o deia alguna cosa, però res de res. I per fi va sonar el mòbil,però era en Martí. Deia que marxava un parell de setmanes a Suïssa i que volia veure´m. Vam anar a sopar al Centre de la Vila, com ell viu per allà. I el que vaig veure em va deixar gelada. Dirigint-me cap el Centre de la Vila vaig veure el cotxe d´en Bernat aparcat per allà. O sigui que no estava a casa.Tot era bastant sospitós. M´havia mentit. Vaig estar temptada de deixar-li una noteta al cotxe perquè sabés que l´havia pescat, però no ho vaig fer. Vaig trucar-lo i el mòbil seguia apagat. Vaig anar cap al Centre de la Vila molt dolguda perquè enfadada tampoc era la paraula. Em sentia enganyada, però vaig intentar dissimular davant d´en Martí, tot i que vaig beure sense parar. No vaig tenir millor idea que intentar superar-ho fent-me la coqueta amb en Martí, que em va seguir el joc, i va estar la mar de satisfet en veure que no oposava cap resistència en anar a fer una copeta al seu pis, i vaig deixar-lo gaudir del meu cos a la seva habitació, de nou aquell Van Gogh, de nou sexe sense l´amor que jo pretenia, sexe per recuperar energies, sexe per oblidar, perquè amb en Martí hi ha un apreci, però mai arribarem a res més. Jo intentava deixar-me endur pel plaer físic, però el dolor dels meus sentiments i la cara d´en Bernat dins del meu cap,no em deixaven passar-ho bé del tot. En Martí s´esforçava, però jo tenia tot un seguit d´imatges poc eròtiques, el cotxe aparcat, en Bernat al costat de qualsevol noia al cinema o potser al llit. Em vaig intentar animar pensant que era capaç d´estar amb un altre home que no fos en Bernat, i que començava una nova etapa, l´etapa de no deixar-me enganyar més, de tornar a ser la Ninotchka alegre, la Ninotchka desitjada i no la Ninotchka rebutjada; i en Martí seguia muntant-me i jo volia sentir-me una altra, i vaig treure´m en Bernat del cap, i finalment vaig aconseguir implicar-me en el joc del sexe. Tot i això m´he llevat de nou preocupada. En Martí m´ha despertat d´hora, havia de marxar cap Suïssa. Jo he pujat a un autobús. Veia el cel blau del nou dia que començava, el nou dia d´una nova etapa, el dia de tornar a començar sense en Bernat. La gent anava a treballar. Jo tornava a casa per descansar després d´una nit de sexe com a medecina a un amor ple de mentides, a un amor frustrat. Potser no havia escollit el millor bàlsam però vaig fer el que em va venir més a mà. I mentre era a l´autobús un sms del meu estimat ´ Carinyet, ahir tenia el mòbil apagat, ja saps que estava d´infermer. Avui també em quedaré amb ell, però tinc ganes de veure´t divendres´ He esperat a la tarda per contestar. L´he trucat quan calculava que ja hauria plegat. He parlat seria, i li he comentat que havia vist ahir el seu cotxe. I llavors clar, la resposta que esperava, que l´havia deixat a un amic. I a part m´ha dit si no hauria desconfiat d´ell, que ja sabia jo que es moria de ganes de veure´m. Li he dit si volia que l´anés a veure a casa seva avui , i ha dit que no, que encara estava fluix el company de pis. I el cas que no me l´acabo de creure, però l´he dit que d´acord, que divendres quedem. Ja sé que és de tonta això, però necessito veure´l ni que sigui una última vegada, necessito abraçar-lo per darrer cop, notar els seus llavis recorrent el meu cos, estremir-me de plaer sentint-me unida a ell. Hauria d´haver-lo engegat, o dir-li que no estava interessada en seguir la nostra relació d´ aquella manera, però he estat incapaç. Fa aquella veu que tan m´agrada, i sóc incapaç d´acabar amb ell
Estic fatal confonent els noms de la gent, de les pel.lícules, i la culpa és només d´en Bernat, o millor dit, meva per fer-li cas. M´ha escrit després un sms proposant-me anar a veure Melinda, Melinda. Jo l´he contestat que l´havia vista ahir justament. Ell m´ha escrit que ja buscaríem una altra. I ara, nou sms dient que el seu company de pis està amb grip intestinal i li sap greu deixar-lo sol. Pot ser veritat clar, però olora com si marxés al cinema a veure la Melinda del Woody Allen amb algú altre. No sé per què malpenso. L´he trucat al mòbil per proposar-li d´anar a casa seva, però el té apagat. Li he enviat un sms a veure què respon.
Haig de sortir de casa o em donarà per beure o tenir pensaments autodestructius. No sé si trucar a algú. L´altra idea és disfressar-me i amagar-me prop la seva casa per veure si torna del cinema o d´algun lloc i enganxar-lo in fraganti, però clar això ja seria acabar a males. I que hi ha el perill que algun dels seus amics del barri em reconegui, i jo amb el cap que tinc hagi oblidat la seva cara, i a sobre no m´enteri. Sóc una mica peliculera. Deixo estar aquesta absurda idea, però no puc quedar-me més per casa
Ahir vaig anar a veure Melisa Melisa. Feia temps que no anava al cinema, i vaig trobar-la prou distreta. Vaig sortir del cinema amb més ànims de viure la vida, aprofitar els moments, i intentar prendre-m´ho tot per la banda optimista, o almenys còmica, i riure´m de la mala sort i de tot.
Al sortir del cinema vaig veure una trucada perduda del Roger, i vaig decidir trucar-lo. Total, a la castanyada vam estar bastant civilitzats, i necessitava companyia per animar-me, perquè el meu altre plan, era anar a peu dels Icària a la Rambla de Poblenou i passejar-me per allà, dient que em venia de pas si em trobava en Bernat (avui ho dic bé. Com vaig poder ahir dir-li Roger. Potser en el fons, sense saber-ho m´agrada una mica en Roger. però està clar que per molt que ell m´estimi seria un fracàs la nostra relació. Clar que amb en Bernat és un fracàs d´una altra mena). Doncs amb el fred que feia, era més sensat quedar amb en Roger, que passejar per la Rambla Poblenou, perquè no crec que en Bernat estés per allà amb aquell fred, ni cap terrassa estaria oberta, i que l´excusa que passejava per allà perquè em venia de pas no colava de cap de les maneres.
En Roger em volia fer anar a una pizzeria, però jo vaig preferir anar a un xinès. Em vaig divertir obligant-lo a menjar amb palillos. Va dir que era molt cruel per fer-li allò amb la gana que tenia. Per una vegada ell anava més lent que jo.
Amb el licor de flors al davant jo, i ell el del llangardaix, que a mi em fa un fàstic terrible, em va preguntar per en Bernat. Jo vaig dissimular el màxim possible dient-li que era la relació perfecte, sense lligams, una mica de sexe de tant en quant, i que de moment ja ens anava bé, que potser amb el temps ens uníem més, que no teníem pressa. I vaig canviar de tema, i vaig seguir dient tonteries, es veu que la pel.lícula m´havia animat, i amb el vi del xinès, em sentia feliç com feia temps, sense pensar més en aquell imbècil de Bernat.
El que passa és que per la nit he somiat amb ell. A sobre un mosquit volava prop la meva orella, i m´ha despertat tres vegades, però obria la llum, i el tio es quedava immòbil. A la tercera però l´ha cagat, perquè s´ha quedat paradet sobre el meu llençol groc. I jo sense pensar-m´ho li he deixat caure amb força la meva ma. M´ha fet molt fàstic veure el llençol groc amb una bona taca de sang de vermell intens, sang fresca que potser era meva, i el llençol ha quedat decorat estil senyera, i amb la bestiola aquella ben aixafada. He agafat un mocador de paper per treure´l, i he corregut cap el mirall del bany per mirar bé si m´havia picat a la cara, però cap rastre. No sentia cap mena de picor a la resta del cos, així que he agafat un drap mullat i m´he disposat a netejar aquella sang tan fresca que el mosquit havia expulsat. Com li cabia tanta? El cas és que porto unes nits ben distretes amb tanta fauna. Espero que aquesta no em sortin escarabats, ara que diuen que hi ha plaga per Barcelona. Si trobés un escarabat sí que em moria, i feia venir a qualsevol a matar-lo. M´impressiona sentir aquell crec crec quan se´ls trepitja. M´estic posant nerviosa de pensar-hi. Toco fusta perquè no em passi.
Uis, acabo de rebre un sms d´en Bernat. Em diu d´anar avui al cinema. No m´ho puc creure!! I tant que hi vull anar. Potser la meva sort ha canviat
Aquestes pluges junt amb el fred em desanimen. He trucat al Roger per si volia anar al cinema aquesta tarda, i m´ha dit que estava molt mandrós a casa. Li he dit si volia que anés a casa seva per fer mandres juntets. I ha dit que no era que no volgués, però que estava per allà el seu company de pis, i que tampoc era plan. Li he preguntat quin dia volia quedar, i m´ha dit que ja veuriem, però que aviat. I res, prefereixo no seguir parlant més d´ell. Crec que aniré al cinema ni que sigui sola.
Avui he tingut una mala nit, potser vaig beure massa ahir. També diuen que les castanyes són indigestes. He tingut una mica de malsons, no els recordo gaire bé. I a part m´he despertat i en anar al bany hi ha havia una abella a la pica del meu bany. Crec que no ha estat cap malson això. Tinc molt viva la imatge d´aquell animaló al lavabo. I a mi que no em fan gens de gràcia. Com haurà entrat i per què? Una abella a Barcelona a la tardor, colant-se pel poc que tenia oberta la finestra.No voldria ser supersticiosa, però sembla com un mal presagi. Encara no sé com m´he armat de valor i l´he matada amb la tovallola. Per sort semblava migadormida i no ha intentat escapar-se ni res, perquè si no em moro. Així que dintre de tot, no ha estat tan horrorós. Me´n vaig al cinema. Vaig als Icària . M´abrigaré i agafaré paraigües