body comentado
Barcelona sunset
:::30.7.04:::

Avui tenia els dos ulls malament. Horrible! Per la tarda m´ha semblat que estaven millor, però ara que arribo del Liceu, tornen a estar malament. L´últim acte un ull no parava de plorar. No és que Giulio Cesare fes pena. L´òpera és força graciosa, estil barroc. No és que sigui una entesa en el camp líric, però havia bones veus en general. El sobtant era que el César fos un contratenor i també el Tolomeo, i se´m feia estrany ,quan tancava els ulls, sentir el duo d´amor entre César i Cleòpatra com si fos cantat per dues dones. I com un ull em plorava jaja. Estava sentada al tercer pis lateral, i tenia visió de front d´en Roger al violí. Estava ben maco. Eren orquestra reduïda. Avui era l´últim dia de la temporada m´ha dit el Roger. Ara m´ha portat a casa, però no l´he convidat a pujar. Ell deia que el convidés a una copeta, però l´excusa dels ulls ha estat una sort. Jo pensava que estava bé amb la Mònica, però no ho tinc clar. I del que ja no sé res més és del Carles. Poc li importava, està vist. Homes!
En Martí m´ha trucat, però com tenia el mòbil apagat. No l´he trucat. No tinc ganes de sexe, m´estaré tornant inapetent? No crec. Suposo que com he portat uns dies ocupada amb tot això dels Davids. En el sexe jo crec que de vegades busco amor clar, però molts altres només és una companyia, un no sentir-me sola, encara que sigui una companyia passatgera i de fet no en tregui res. Però em recarrega piles. Potser inconscientment robo l´energia dels meus partenaires. I ara, després d´uns dies d´inactivitat, el meu nivell energètic ha baixat, i he enganxat la conjuntivitis. Es una teoria barata. Però si he sentit a dir per molta gent, que un bon estat d´ànim et fa tenir més defenses contra els virus que ens envolten. Clar que jo, si fos això, amb els estats depressius que de vegades agafo hauria d´estar més cops malalta, i per sort, la salut quasi mai em falla... Més val que ho deixi estar i marxi a dormir, a veure quins ulls porto demà. Espero que estiguin millor, perquè els ulls són un dels meus principals atractius, i ara em miro al mirall, i no m´agrado gens.
Demà potser hauria de prendre´m més seriosament la idea de marxar. Crec que ho necessito. No sé a on, però haig de canviar d´aires  una mica. Quina enveja els Davids que finalment aniran a Egipte juntets. Espero que no tornin a discutir més. DEsprés dels numerets d´aquesta setmana, no sé si la seva relació podrà tornar a ser com abans, però semblen disposats a intentar-ho. Jo no tornaria amb cap antiga relació, excepte amb l´Igor. Potser hauria d´intentar buscar-lo. `Però no sé per on començar. Molts cops em pregunto si era l´indigent que estava en aquell caixer. Sempre em quedarà el dubte suposo. La vida és així. Jo creia que dient-me Ninotchka estava predestinada a estar sempre amb ell, però em va abandonar. M´estic posant nostàlgica i això no em convé gens. El vodka em crida, però aniré a dormir


:::29.7.04:::

Ahir el pobre David Alt va tornar ben xafadet, però no volia parlar. Jo li deia que cada vegada anàvem a pitjor, que havia de demanar perdó. Però es va tancar en banda. Li vaig demanar que parlessin, que no podia estar sempre refugiat a casa meva. I em va respondre que ja marxaria a un hotel si jo tampoc el volia. No em va entendre. I per rematar-ho, m´he llevat que no veia res, tenia l´ull ple de lleganyes, i em feia un mal insuportable a la part de sota l´ull. He pensat que potser era una cosa més greu que una conjuntivitis. S´ha despertat el David Alt. Ell no feia gaire bona fila amb aquell morat a l´ull. A part. com estava enfadat no es va posar gel ni res en anar a dormir. En veure´m ha insistit que anés a urgències oftalmològiques de Sant Pau. Li he dit que ell podia anar a mirar-se el cop de puny, però ha dit que no, però m´ha obligat a anar a Sant Pau. M´ha dit que havien uns jeeps que et portaven al pavelló que volies. Jo no he vist jeep ni res. He demanat per urgències d´oftalmologia a informació, i no m´han dit res de jeeps. M´han dit que seguís les fletxes verdes del terra fins el pavelló 18.Com anava amb ulleres de sol, i em molestava l´ull, em costava veure els números dels pabellons. Finalment han acabat totes les fletxes. Per sort he vist un grupet amb bates blanques que m´han informat com anar. Era bastant a prop. Després de fer la fitxa i esperar una mica, he entrat. El metge, jovenet i guapo per cert ha dit que era una conjuntivitis vírica, que tranquila que no havia lesions, però que podia trigar dues setmanes o un mes en marxar.I que banys d´ulls i gotes. Bufff. Al sortir, encara era dins el pabelló, i ha trucat en Roger al mòbil. M´han renyat. Es veu que ha trucat al David Alt i li ha explicat. Ha dit que m´esperés i m´ha portat a esmorzar. Hem parlat sobre els Davids. Ell tampoc sabia què fer. A sobre, es veu que realment en Ferran, el jovenet causant dels gelos, idolatra al David Baix, però té novia. Quan hem tornat a casa, el David Alt i les seves coses no hi eren. Hauria buscat un hotel? El mòbil apagat.Hem trucat al David Baix per  si de cas. Però no en sabia res de res. No podíem trucar a la policia dient que havia desaparegut. Jo amb el ull malament i aquell amagant-se. No era normal tot plegat. En Roger i jo hem anat a dinar a casa dels Davids per acompanyar al David Baix. Més tard ha aparegut la novia del Roger. Ha començat a dir tot de possibles desgràcies sobre el que podia haver-li passat, i el David Baix ha acabat plorant, i en Roger li ha dit a ella que marxés. Tot anava a pitjor. Jo he  rebut un missatget del Martí que em demanava quedar amb ell, ja havia tornat de Madrid. Tenia ganes d´abandonar aquella casa, i hagués marxat, però no era correcte, així que li he dit que un altre dia. Era anar deixant passar les hores esperant, quasi en silenci, mirant la tele i posant la ràdio el David Baix, suposo que com esperant alguna terrible notícia, després de les previsions catastrofistes d´aquella tonta. Jo reconec que d´amagat m´he pres un parell de traguets de vodka. A part em molestava l´ull , i encara em molesta. Per sort cap a les onze i pico ha aparegut el David Alt. Feia una mala cara, amb aquell ull morat. Ha entrat, jo tenia por d´una altra escena, però ha anat a abraçar-se al David Baix. Crec que hi haurà final feliç. Després m´ha fet un petó a mi i ha abraçat a en Roger. S´ha disculpat amb tots, i en Roger i jo hem marxat. En Roger ha insistit en anar a prendre alguna cosa a algun bar. Jo li he dit si no havia quedat amb la Mònica. Ell m ´ha dit que segur que ella ja dormiria. I llavors m´ha donat una entrada per demà el Liceu, es veu que era per ella, però m´ha dit que segurament jo ho apreciaria més. No sabia si acceptar-la, i més amb l´ull que porto, però he decidit que després d´aquests dies m´ho mereixo. Trencar amb en Carles, i intentar posar pau entre els Davids no passa cada dia... Crec que hauria de marxar alguns dies fora. Trucaré a en Quim. M´ofega la ciutat. A part, una altra cosa em preocupa. Bé moltes, però m´ha preocupat la manera d´acomiadar-se d´en Roger. Li he anat a fer dos petons, i m´he trobat els seus llavis sobre els meus, i una llengua introduint-se dins la meva boca. L´he apartat, i li he dit que què feia. Ell ha somrigut i ha dit "perdona, me´n havia oblidat que ja no erem parella" I me´l torno a veure a sobre. I no estic preparada per a tantes emocions seguides. Hauré de fugir a la casa del Jonh i la Rosa uns dies, clar que tot el dia amb els nens i els gossos no sé. Dos dies fa gràcia, però més. I l´altra és anar a veure en Quim. O anar a una agència de viatges a buscar una oferta, com tothom. Soc tonta si puc anar en altres èpoques, però ara necessito alguna cosa emocionant a la vida. Estic recordant que dec tenir el passaport caducat. Això pot ser un inconvenient no? Vaig a arreglar-me l´ull. Està ben vermell. Això és una bona conjuntivitis



:::28.7.04:::

Això dels Davids és un drama. Ahir per la nit, clar, el que trucava era el David Baix., volia que el David Alt tornés a casa, deia que el volia veure. I el David Alt. com l´havien despertat, el va enganxar a males, i va començar a dir-li que ell no era tonto i que no li agradava portar banyes. I li va penjar. I després vinga a plorar. Jo no sabia com consolar-lo, però li vaig dir que havien de parlar. Que tot allò no tenia sentit. A sobre, representa que dilluns marxen tots dos de vacances a Egipte. El David Alt deia que li diria que marxés amb el seu amiguet. O si no, que anés jo amb ell, perquè li aniria bé desconnectar. Jo li vaig dir que a Egipte amb aquesta calor no anava. De fet ja m´aniria bé marxar, però haig de procurar que arreglin les coses, però està una mica negre tot plegat. A les 7 h del matí, han trucat a l´interfon sense parar. Era el David Baix. El David Alt deia que no l´obrís, però he obert. I el David Alt s´ha tancat al lavabo. El David Baix venia borratxo, i ha començat a plorar al sofà. Jo he intentat fer sortir al David Alt, però no volia sortir. El David Baix m´ha demanat vodka, però m´he negat. M´ha dit que no entenia res. Que ell estimava al David Alt, i que no entenia aquells gelos pel Ferran el jovenet, perquè ell el tenia com un germà. El David Baix m´explicava que en Ferran que només té divuit anys s´ha encarinyat amb ell, però només com a mite, que busca suport  i prou. La típica història de l´alumne que sent admiració cap el seu professor. Però que no hi havia res més. Finalment ha marxat en un taxi que li he demanat. I llavors he parlat amb el David Alt. He intentat fer-lo entrar en raó, i li he explicat tota la conversa. I m´ha dit que era una innocent, i que així m´anava per la vida. Li he dit que si em tractava malament el fotia fora de casa. S´ha disculpat i ha anat a dormir una altra vegada. Jo he decidit fer el mateix. Dormir. Quan m´he llevat, el David Alt feia el dinar com a disculpa. I m´ha trucat la Rosa per saber com m´anava tot. La Rosa és la noia que vaig conéixer aquest cap de setmana. Ella i en John em van tractar molt bé. Quan em van trobar plorant amb aquella calor, em van preguntar on anava, i em van dur fins al poble. Ells venien del riu amb els nens. Es notava que em volien ajudar. Un cop al poble, vaig preguntar l´horari dels autobusos, però ja se sap en aquests poblets petits que tot va com va, i si no arriba el tren, i no tens cotxe, estàs incomunicat. Jo volia ser lluny del Carles, i no sabia si fer dit fins algun lloc on agafar el tren, però la Rosa va dir-me que anés a fer el vermout amb ells. Suposo que va fer que en Jonh s´encarregués dels nens després que es van menjar ràpidament les patates, les escopinyes, les olives?, i jo, volia explicar-ho tot, però no sabia com començar. Era una desconeguda, i només vaig dir-li que tot era culpa de l´amor. De l´amor, i culpa del meu caràcter que no sabia escollir, ni fer res a la vida. Ella va demanar dos martinis, i em va dir que tranquila, que anés a dinar amb ells, que segur que em distreuria amb els nens. Els nens eren de cinc i tres anys em va explicar I en comptes de parlar jo, va fer-ho ella. Ella era de Barcelona , i va conéixer en Jonh de joveneta un estiu a la Costa Brava. Es van enamorar. Ell va decidir quedar-se amb ella, i va buscar feina de professor d´anglès. Ella feia Belles Arts. Tot era car a Barcelona. I va venir la primera criatura. Tot era massa complicat. Van anar a viure a Mataró. Ell feia de cambrer i de professor a l´hora. Ella de cangur, així podia fer-se càrrec del nen. I van arribar en Jonh amb els nens que volien dinar, i em vaig quedar sense saber la resta de la seva història. Vam dinar plegats. El petit de tres anys no havia manera que mengés. En canvi el de cinc, el Roc, es va encarinyar amb mi, i va voler que li expliqués un conte per fer la migdiada. Els nens van fer la migdiada, i vaig anar a ajudar a la Rosa amb els plats. El John era al sofà dormint. I vaig començar a la cuina a explicar una mica la meva vida a la Rosa. No sabia per on començar, i de cop i volta li vaig explicar que havia perdut la família, que havia estimat molt a l´Igor i m´havia abandonat, que ja no tenia ànims de tornar a actuar, que no era res a la vida, que el meu millor amic era a Brussel.les, i que ara estava enamorada d´un noi infidel, en Carles? No vaig gosar dir-li que era el vidu de la meva amiga l´optimista. Estavem sentades a la taula de la cuina, prenent cafès. La Rosa fumava molt. Jo vaig fumar algun. M´escoltava com si m´entengués, tot i tenir una vida diferent. El John va venir a la cuina. Em va fer cosa seguir. Potser des del sofà ens havia sentit, perquè va dir-me per què no anava amb ells per la nit a Sant Pol. Es veu que ells quasi mai sortien, però aquella nit anaven a una festa de 30 anys a Sant Pol. I els pares de la Rosa pujaven a fer-los de cangur. Jo vaig dir que no sabia si era apropiat si no coneixia al de l´aniversari. Però ells van dir que cap problema, que quanta més gent millor. No tenia res millor  a fer. Vaig començar a rebre trucades d´en Carles, i vaig parar el mòbil. I cap a les set de la tarda vam marxar cap a Sant Pol. Pel camí vaig començar a parlar de teatre amb ells. Semblaven encantats de tenir una nova amiga actriu. El de la festa, era el fill dels del restaurant del poble. Em va semblar que tampoc el coneixien gaire, però havien aprofitat l´excusa per prendre´s un relax de les criatures?. Acaba de trucar-me en Roger. Havia organitzat una trobada pacífica dels Davids a casa seva aquesta nit. Territori neutral. Segons sembla no hi ha reconciliació. M´avisa que el David Alt torna cap a casa meva molt enfadat. El problema ha estat quan en Ferran, el jovenet admirador del David Baix s´ha presentat a casa del Roger per dir al David Alt que ell no tenia cap relació sexual amb el David Baix. Però el David Alt ha començat a insultar al Ferran, i en Ferran no s´ha callat. I el David Baix, llavors també ha començat a insultar al David Alt, i la cosa ha acabat fatal.  El David Alt ha tirat dues copes al David Baix amb tanta mala fortuna que s´ha trencat en bozinets sobre la taula, i alguns vidres li han anat a parar al braç, l´han tallat i algun li ha quedat incrustrat. Es veu que en Ferran li ha donat un cop de puny al David Alt. En Roger els ha separat com  ha pogut i ha hagut de fer fora al David Alt. El David Alt li ha dit al Roger que era un mal amic, i que no estava bé que es posés de cap banda, i que anava amb la Ninotchka, que era l´única que el comprenia. En Roger ha tancat la porta com ha pogut per contenir en Ferran, mentre el David Baix intentava treure´s els vidres. Un show. El David Baix i en Ferran ara marxaven d´urgències per treure els vidres. En Ferran volia denunciar al David Alt. En Roger m´ha dit que ell va cap a urgències, i que jo, m´ocupés del David Alt, i que si no ve, el truqui. L´he trucat i té el mòbil apagat. Ara no sé què fer. .. Ara me l´ha agafat, diu que en cinc minuts està a casa meva. Quin dia!



:::27.7.04:::

Avui ha tornat a trucar en Carles, i li he contestat dient-li que no  volia saber res més d´ell, que no m´interessava la seva vida, i que em deixés en pau. M´he sentit plenament satisfeta. He penjat, però ell ha insisit, què li passa ara? No l´entenc, sempre té les dones que vol, no li vindrà d´una. Però no és perquè em tingui un carinyo especial, ja ho sé. Es perquè no suporta que li diguin que no. Què malparit! Però a la segona trucada he fet posar al David A. Tot i estar donant-li voltes al seu problema, ha estat molt contundent amb en Carles ?O la deixes o et trencaré la cara. M´entens? ? Què violent! M´ha impressionat, ell que sembla tan pacífic. M´ha dit que la violència la treia de quan va estudiar teatre. Què bo! Està fatal pobret. He anat al migdia a comprar una mica de peix, i quan he tornat estava plorant, perquè havia parlat amb l´altre David. De fet jo crec que discuteixen ara per tot, encara que de fons, hi ha els gelos del David A. pel jovenet aquest. I amb tota aquesta moguda, oblido les meves paranoies. Si quasi oblido felicitar en Quim pel seu sant. A part, al David A. se li ha acudit fer pràctiques de bricolage a casa meva. Jo sóc tonta per deixar-lo. Ha insistit en penjar-me una llàmina que em vaig fer enmarcar per penjar-me sobre el llit. Ha quedat massa amunt. A part de fer varis forats a la paret. Volia anar a comprar pasta i pintura per tapar-ho. Li he dit que era igual, que el quadre ho tapava. Per sort, l´he convençut. Ojalà l´hagués penjada l´Igor com havia de fer, però com va desaparéixer? Aiss . Estic ben entretinguda.  Ara dorm el David A. No sé si hauria de parlar amb el David B., a veure si aconsegueixo treure´n alguna cosa. Em fa pena que després de tants anys de convivència, tot pugui acabar per un malentés. Ara que si intervens en aquestes coses en pots sortir escaldat. Però ara em sento una autèntica heroïna. El divendres vaig ser la tonta, sense dir res al Carles, i volent creure que era única per ell com em deia. Però dissabte pel matí, mentre em besava i el sentia dins meu, me l´imaginava fent el mateix amb l´Helena, i amb moltes altres cares de noies diferents que no coneixia. Em va semblar fins i tot sentir la presència de la meva amiga l´optimista, que m´animava a donar-li la lliçó que es mereixia. I vaig sentir que li havia de parar els peus. Ella havia estat enganyada, ella no va saber res en vida, i ara em demanava que jo la vengés. De fet va ser una manera de suggestionar-me, no és que estigui més grillada del que sembla. Però el vaig fer parar. ?Què et passa?? em va dir. I li vaig dir que estava farta d´ell. Que m´avorria al llit, perquè estava massa utilitzat. I ell encara xulo ?nena, quan et poses així encara m´excites més? Anava a enganxar-se de nou a mi, però  plasss, a tota la cara. ?mmmmmm, no sabia que t´agradés això? Em va treure de polleguera. Li vaig dir que era una persona menyspreable perquè enganyava a totes les dones. Ell em va dir que era mentira, que m´era fidel. Li vaig dir que l´havia vist amb l´Helena. I ell va dir que això no comptava, que l´Helena era només una lesbiana viciosa. Li vaig dir que ja no era per mi, era per totes les altres que deurien patir, i sobretot per la seva dona morta, que havia estat una santa, i que ell no s´havia comportat gens bé. Ell em va dir que només repartia amor, que no volia fer patir a les dones, que ell sabia que ens agradava encara que fos compartit. Quasi em deixo convencer, perquè m´agrada, però el vaig apartar i  em vaig vestir rapidament. Li vaig dir que era la persona més falsa que havia conegut mai. Ell em va dir que havia nascut així. Que li donava morbo jugar a amagar-se i que no el descobrissin. Li vaig dir que no estava bé jugar sol, i que es plantegés una mica que esperava de la vida, i que recordés a quantes noies havia fet mal, i que a mi no me´n faria més, que marxava, que hagués preferit no topar mai amb ell per la vida. I vaig posar el que tenia per l´habitacio i el bany a la bossa, i caminar sota el sol fins el poble. Ja sé que tampoc em vaig passar gaire, ni era cap heroïna, però havia aconseguit lliurar-me d´ell, tot i que no sabia cap a on anar. Em podria haver fixat més en el nom dels pobles. Sort que al cap de poc va passar el jeep de la Rosa i en Jonh. Jo anava amb les ulleres de sol, intentant estar molt digne, però no parava de plorar. Vaja ! El que ara s´ ha despertat és el David A.  L´han trucat al mòbil. Podria apagar-lo si dorm. Crec que hi haurà jaleo. Vaig a veure què passa. Distreta ho estic realment


:::26.7.04:::

Suposo que marxar divendres amb en Carles a passar el cap de setmana va ser un error. Però almenys el vaig deixar ben despatxat dissabte. Clar que dir-li dissabte tot el que vaig dir, i marxar per aquells camins plens de pols a peu, amb les sandàlies noves i el sol cremant-me arrossegant la bossa, va acabar d´una manera inmillorable coneixent la Rosa i el John que van ser tan amables de parar el seu jeep i acompanyar-me fins al poble. Són una parella encantadora, i he acabat passant un molt bon cap de setmana, i molt diferent del que em pensava.
Acaba de trucar-me  el David A. plorant pobret. Deuen haver renyit fort segons sembla perquè m´ha demanat de dormir a casa meva. Vaig a preparar-li el llit i a veure què m´explica. No entenc com una parella que semblava indestructible ara passi per tot això. Sort que jo estic animada per ajudar-lo. Em sento tan bé després d´haver-li dit tot el que pensava a en Carles. Ha trucat al meu mòbil varis cops. Potser es pensaria que tornaria, ni que fos només perquè em portés a casa, però no em penso arrossegar mai més per persones com ell. Fora de la meva vida.



:::23.7.04:::

M´he llevat d´hora, però passada una estona  he tornat al llit, deu ser la calor, però em sentia cansada i mandrosa. Tampoc tenia ganes de llegir, però m´he obligat a fer la taula de tai-xi. He dinat poca cosa i al sofà. Però m´ha trucat el David A. M´ha dit si l´acompanyava a veure Monty&cia aquest vespre a Can Dragó, tenia invitacions. Com no tenia res millor a fer, hi hem anat. Fa uns anys els vaig veure al Lliure, i recordava haver passat una bona estona.M´ha recollit cap a les vuit i cap allà. Li he preguntat pel David B. i m´ha dit que no podia venir. Hem vist l´espectacle. En alguns moments he rigut força, i això m´ha anat força bé, tot i que alguna part del guió podia haver estat més ocurrent. M´he sentit com una nena al circ, aplaudint els números dels acròbats, seguint el corrent als pallassos. En Monty ho fa molt bé la veritat. Acabada la funció m´ha dit d´intentar sopar alguna cosa a l´Heron City que estava al costat. Allà tocava una orquestra horripilant, o almenys això ens ha semblat, i ens hem refugiat dins d´un mexicà d´aquests que són cadena, crec que es deia La CAntina. La cambrera ens ha dit només entrar que a les dotze tancava. Hem menjat una mica variat, i evidentment el David A. ha fet de les seves, i perquè no oblidi la seva fama de patós, li ha caigut el de dins del burrito per sobre, i més tard ha tirat la cervesa negra per sobre la taula. Estava nerviós pobret, finalment m´ho ha explicat tot. Està preocupat per la seva relació. En David Baix parla massa amb un alumne de l´acadèmia, un jovenet amb cara d´àngel segons m´ha descrit, i pobret David Alt està gelós. Es veu que avui el David Baix anava al teatre amb aquest noi, perquè tenia només dues invitacions, enlloc d´anar amb ell a veure Monty. Jo no sabia què dir-li. El David Baix pot ser perillós. He intentat animar-lo dient-li que segurament no hi havia res més que amistat, però... Com ens han fet fora del restaurant i anava tacat, en David Alt ha demanat una ampolla de tequila, i hem vingut a casa meva, a oblidar penes. El que passa que al tercer tequila li he dit de parar, perquè trobo que és una beguda massa forta. Jo he començat a dir tonteries de les meves, i ell reia i reia. Si m´agafa per improvisar personatges i inventar històries, segons quins dies estic força inspirada. Potser explicat aquí fora de contexte no faria gràcia, però el David A. reia molt. Ara ha marxat més animat. En marxar m´ha abraçat molt fort, i m´ha dit que si no fos gay es voldria casar amb mi. He somrigut, i jo també em sento feliç, clar que em preocupa tot això de la seva relació, després de tants anys...Però bé, ara em toca pensar què li diré a en Carles. Si res no varia, demà marxaré amb ell. Necessito veure´l, encara que també necessito treure-li el tema de l´Helena.


:::22.7.04:::

La meva gran activitat del dia ha estat anar al Sefora a ensumar colònies, i després a la FNAC. M´he comprat un llibre baratet d´Energia, a veure si m´ajuda, i demà faré exercicis recomanats per tenim salut interna i externa. M´ha fet gràcia també un llibre de la Lucia Etxebarria  "De todo lo visible y lo invisible" . La protagonista és una mica com jo. Bé no està bé comentar llibres amb qui no els ha llegit, però el principi m´ha impactat. Així variaré una mica l´estil del que estic llegint últimament "El ocho", " El cercle màgic", "Los pilares de la tierra" i com no el llibre que tothom llegeix i que tampoc hi ha per tant "El codi Da Vinci". Podria llegir més enlloc de perdre el temps amb l´altre sexe. En Martí segueix amb el seu estil de sms "Em masturbo pensant en tu..." I representa que me´n vaig amb en Carles de cap de setmana. Jo volia dir-li quatre coses sobre les seves infidelitats, però ara no sé què fer. Es ser tonta oi? Però estic enamorada, i per això seré capaç de callar. Com si fos una dona maltractada el consentiré. Puc intentar seguir la meva vida, sense estar pendent d´ell, i de tant en tant veure´ns, clar que aquestes relacions acaben fent mal si t´agrada massa l´altre. Hauria d´intentar conéixer més gent i no romandre aillada i tancada al meu pis. Per altra banda, segueixo blanca, em fa mandra anar sola a la platja. Sóc uan mena de paràsit i a sobre no aprofito per gaudir la vida, em tanco en els meus pensaments, m´amorro al vodka i deixo que cardin amb el meu cos. No em valoro ni em sé fer valorar. Potser hauria de retornar a fer classes de cant i piano, estic una mica rovellada, i qui sap si fer algun curs de claqué o no sé, fer alguna activitat que m´ompli, totes aquestes coses que diuen als programes de tele, ràdio i revistes... També podria anar a fer algun curs literari o de guionista. El món de l´art espera a la Ninotchka.


:::21.7.04:::

Aquest matí he acompanyat a la Filomena a l´aeroport. Tenia son, però una bona dutxa i un tallat ho arreglen tot. Hem anat en taxi. Ha facturat i hem esmorzat. I ha marxat... Tothom acaba marxant. He tornat en el tren, distreta, sentint-me molt sola. Igualment he agafat forces per anar al super, però després he deixat caure la meva ment en el mon dels somnis fins tard. No tenia gana, però m´ he fet una truita amb una mica d´amanida. I després no he pogut evitar prendre una copeta de vodka amb gel, em sentia buida, molt buida. Un missatge eròtic d´en Martí  des de Madrid m´ha fet somriure. Una trucada d´en Carles dient que em tenia abandonada però em proposava anar el cap de setmana a la caseta que té fora. Li hauria d´haver dit tot el que tenia pensat, però volia dir-li a la cara, i a part avui no tenia ànims, i qui sap si em distreuria marxar a fora, tot i saber que era una dona compartida. Avui em deixaria trepitjar per qualsevol, més avall no pot caure la meva autoestima. Sóc una tonta per no saber gaudir la vida, hauria de seguir els consells de la meva amiga l´optimista, però com ja no hi és per recordar- me´ls.  Ella m´ha deixat aquí el pitjor que tenia : en Carles.
Per la tarda en un intent d´animar-me he obert les capses on guardo els programes d´obres de teatre on he participat i d´espectacles que he vist. Com passen els anys! He recordat gent que no feia anys que el meu cervell havia oblidat. Fins i tot guardo programes dels tallers d´estudiant que vaig fer. Tot plegat m´ha fet posar nostàlgica. He recordat molts dies de la meva vida. Hi ha obres que vaig anar veure de petita amb els meus pares, amb l´Àgata. No he acabat de mirar tots els programes, més que animar-me, m´he posat trista recordant molts bons moments. Per què ara no sóc capaç de crear nous bons moments? Haig de fer alguna cosa, haig d´acabar amb aquesta inactivitat. Es trist pensar que la meva única activitat interessant és escriure aquí. La resta del dia me´l passo pendent de nois que no em mereixen. Haig de construir la meva pròpia vida, ells només són complements. Haig de seguir endavant o acabaré consumint-me


:::20.7.04:::

Avui  he passat el dia enyorada d´en Quim. No tenia ganes de fer gran cosa. La Filomena m´ha dit de dinar juntes perquè ella ja marxa demà cap a Sevilla. Això encara m´ha entristit més. He estat per casa arreglant coses, però sense gaire motivació; per això suposo que he contestat al missatge d´en Martí. Ha anat passant el dia, i cada vegada em sentia pitjor. Si hagués trucat en Carles li hagués dit quatre coses, però no ha trucat. He passat hores pensant què li diria. També he pensat en que potser em convindria un canvi d´aires, qui sap si anar a viure a Brussel.les i  ser prop d´en Quim. El cervell m´anava a mil, i he anat imaginant històries de tota mena. Fins i tot he imaginat que tornava l´Igor, em deia que havia tingut un accident i patia amnèsia, però finalment havia recordat qui era la seva estimada, tot això ho deia amb les llàgrimes lliscant-li per les galtes, i amb el seu accent rus que tant m´agradava. I jo l´abraçava tant i tant fort. Però tot eren somnis, imaginacions, estava sola a casa, com si sempre hagués estat sola, com si la vida fos el meu pis on jo era pressonera , i només la meva ment fos capaç d´escapar-ne, però el meu cos sempre en la solitud d´aquest pis, aquests mobles, l´ampolla de vodka davant del sofà, només puc escollir la música que vull escoltar, com si fos la meva única companyia. Els meus cants, les meves paraules em retornaven en la buidor d´aquest espai?.Cap a les deu de la nit he rebut el missatge d´en Martí ?Només penso en tu, no em puc treure la teva carona del meu cap. Necessito estar prop teu? I com em sentia desesperada, he contestat ?Jo també. T´espero al meu pis.? I l´he posat l´adreça. Ell ha contestat ?Ara vinc. Et desitjo tant?  I tant que em desitjava, només obrir la porta quasi sense dir hola, ple d´un desig irrefrenable ha començat a besar-me i despullar-me. Podia notar la fermesa del seu membre clavant-se  sobre meu. En Martí estava ardent i salvatge, jo hagués preferit que fos més lent i càlid. Tota la seva passió no ha tardat en sortir disparada, i m´he sentit una mica utilitzada, com si només fos un complement per calmar el seu sexe encabritat. Després m´ha compensat i ha estat més carinyós i tendre, m´ha fet sentir millor. Hem xerrat una estona. Està ple de projectes interessants aquest noi. Demà marxa a Madrid pel matí, així que fa una estona que ha marxat per acabar de preparar coses. Evidentment jo sóc un entreteniment més per a ell, però no ho ha ocultat pas, ha mostrat el seu joc, si hi vull jugar endavant.
 Tot i haver estat amb en Martí, segueixo pensant amb en Carles. Amb qui deu estar passant ell la nit? Jo torno a estar sola al meu pis i sense motivacions en la vida.


:::19.7.04:::

I aquesta nit ha marxat en Quim cap a Brussel.les. El trobaré a faltar. Si visqués a Barcelona tot seria diferent. Com ell era aquí li he dit al Carles que no podia quedar. I ho tinc clar, no em prendrà més el pèl. Per molt que m´agradi, no penso tolerar compartir-lo. No sé si quan quedem dir-li que el vaig veure amb l´Helena a La Paloma, o potser no cal, tampoc vull fer cap esceneta. El que passa és que me´l conec, i insistirà, però haig de ser forta. D´en Roger no en sé res, li tocava tenir la seva filla aquest cap de setmana. L´haurà presentada ja a la Mònica, la seva nova núvia?  I en Martí segueix  enviant missatges suggerents, i ahir fins i tot va trucar per quedar, però no li veig cap interés a part del sexual per part seva. No sé si m´interessa tenir un amant per oblidar en Carles, em podria anar bé, ni que fos per omplir el temps, però si comencem a anar quedant em puc encarinyar d´ell, i tornaria a patir. El Martí és algú que va molt amunt i avall em sembla. La seva feina el fa viatjar, i tenir horaris imprecisos. Suposo que tornaré a quedar amb ell aquesta setmana, i ja veurem. El que em preocupa és com treure en Carles de la meva vida, perquè és l´única manera que tinc de seguir endavant


:::17.7.04:::

Ahir vaig tenir una agradable sorpresa. Em va trucar cap a les nou en Quim per animar-me, i quan portàvem poc parlant, va dir que havia de penjar, però em trucava de seguida. Van picar a la porta, i era ell. Quina gràcia! Avui és l´aniversari de la seva mare, i venia de sorpresa per demà dinar amb ella. I de passada em va fer a mi també la sorpresa. En Jean no havia vingut, es veu que tenia bastanta feina. Ens vam donar una dutxa ràpida i vam anar a sopar. Jo sabia que eren festes majors pel Raval, així que cap allà vam anar. Vam decidir anar mirant restaurants, és ple de terrassetes i restaurants, alguns amb massa guiri potser, però volíem anar a algun lloc on menjar algun plat diferent. Després de fer passejadeta entre els monopatins vam acabar al carrer dels Angels. Resulta que al Raval si no tens un monopatí no ets ningú. Jo de petita recordo que en tenia un, però no sabia fer cap pirueta. Va ser una moda. I ara pel Raval, molta gent va amunt i avall en monopatí, curiós. Vam seure a una terrassa d´un restaurant una mica de disseny, amb espelmeta que apagava el vent, o potser algun esperit entremaliat que estava a l´arbre, qui sap. Vam menjar de primer brandada de bacallà amb yuka i ja no recordo què més- No estava malament, tampoc matava, però és que vam demanar un vi blanc afruitat que estava de por. De segon jo vaig demanar salmó amb mostassa i iogurt, i estava prou bé. Ell arròs vermell amb cebes i alguna cosa més. I de postres un bombons de xocolata amb sal ens vam partir. Hi havia massa sal, i no quedava bé. I després cap a la Plaça dels Angels amb l´orquestra Plateria. Després d´aquell bon vi, vam anar directes a la barra que dins era plena de gent ballant i rient. Què bé ho estavan passant. No dissimulaven mirant si el meu got de plàstic estava o no esquerdat. I vam acabar fent broma. Després amb el nostre cubata vam riure observant com ballava la gent. Hi havia un home calb que tornava boja a la dona amb qui ballava fent cada dos per tres voltes ràpides, algunes amb saltet i tot al ritme de Mambo. Més enllà quatre o cinc intentant seguir els passos del curset de ball. La gent no té vergonya, intenten fer-ho comptant i encara semblen tenir més poca gràcia. La plaça era plena de gent curiosa, i nosaltres ho vam passar bé. Ens vam demanar més vodka, i vam ballar nosaltres. Jo em vaig animar a seguir els diversos estils de la gent del voltant. En Quim reia i reia. El cap ens rodava una mica, i vam seure a les escales, i finalment ens vam estirar al terra de la plaça i vam contemplar les dues estrelles que es veien, estava massa ennuvolat, una pena. No van trigar gaire en acabar l´orquestra. Les festes majors cada vegada són més curtes. No sabiem si anar a un altre bar, però no era aconsellable beure més. Encara es podia agafar l´últim metro, però vam decidir anar passejant fins a casa meva. Ens vam agafar de la maneta, i jo anava cantant musicals, en Quim segons quina m´acompanyava. Vam seure al sofà de casa i ens vam adormir en res, passades un parell d´ hores en Quim em va fer treure la roba i anar cap el llit suposo, perquè allà ens hem despertat ben tard. Ara farà una hora que ell ha marxat a dinar amb la família. M´ha dit si volia anar-hi, però m´he quedat a casa. Ja ens veurem més tard. Així he posat la rentadora. Llàstima que estigui núvol. Suposo que ara em tocaria dinar


:::16.7.04:::

Avui m´he despertat malament una altra vegada. Crec que he somiat amb en Carles.
Ha vingut a veurem la Filomena, diu que la propera setmana marxa cap a Sevilla. Què bonic! Me ´n alegro que algú tingui sort en l´amor. Però no és l´única. La Miriam m´ha trucat per anar a dinar juntes. Almenys m´he distret. Diu que la seva relació va molt bé, i que marxaran a Eurodisney amb els nens. Me´n alegro també. Jo no marxaré amb ningú, ni faré res, a sobre no tinc cotxe. Podria llogar un i fer quilòmetres per Europa. No sé si sóc prou valenta per fer-ho.  I avui tot va de parelles. Ja era a casa, m´he fet un bany. Estava ben tranquileta, t que tenia el mòbil a prop. Ha sonat. En Roger. Deia que anés a la famosa pizzeria prop casa meva, que volia presentar-me a la Mònica. Creieu que calia? Si acaben de conéixer-se, què pinta la seva ex sopant amb ells? He dit que em feia mandra, però hauria d´haver buscat alguna excusa millor perquè al final, han acabat venint a picar-me a casa. He baixat vestida de qualsevol manera, fresqueta per la calor almenys, amb el cabell mullat que anava deixant gotetes sobre el vestit blanc eivissenc que m´he posat i em transparentava els sostenidors. La Mònica haurà pensat que ho feia expressament.O no, perquè ha estat molt agradable amb mi, tot i que anava arrapada a en Roger tota l´estona, i sopant feien manetes. Els de la pizzeria, que segur que ens recorden pels nostres numerets, deuen haver tingut xafarderia per a tota la nit.
No sabia ben bé de què parlar amb ells, però   per sort la Mònica no ha callat. En Roger estava poc xerraire, li seguia el corrent, però tampoc la mirava amb cara d´enamorat, estava un pèl absent, i més bé em mirava a mi que a ella, i no sé, tot plegat, estic sospitant que és una farsa. Potser la tal Mònica és una amiga d´en Roger, o fins i tots dels Davids, i volen que senti que el perdo, i vulgui tornar amb ell. Però desgraciadament jo només sento la pèrdua d´en Carles. En Roger és bon noi, però ja està. Ojalà li anés bé amb aquesta Mònica, sembla bona noia, però és tan estrany que volguéssin fer aquesta presentació, ni que fos jo la mare o algú que ha de donar l´aprovació. Com a amiga vull que trobi una noia que el faci feliç, no vull que acabi amb alguna que el faci patir. Es mereix el millor.
En Carles no ha trucat. Millor perquè no tinc ganes de veure´l. El que sí ha respirat ha estat en Martí. M´ha enviat un missatget que es podria qualificar d´eròtic ?El teu dolç aroma va penetrar en el meu cos i no em puc desprendre d´ell. Desitjo tornar ?te a tenir entre els meus braços, les meves cames, recorrer tot el teu cos. Martí?  No li he contestat. Prou feina tenia per seguir la conversa de la Mònica. En tot cas, ja insistirà.


:::15.7.04:::

Hedwig and the angry inch va estar bé, millor musicalment que l´actuació parlada, per mi al Dani Anglès li faltava ser més travelo, i en això van estar d´acord els Davids que havien vist el muntatge original; el que passa, que no em vaig poder concentrar massa en l´obra, per més que ho vaig intentar. La raó? En Carles per variar. No sabia que li agradéssin els musicals, i menys anant acompanyat de l´Helena. Havia bastanta cua quan vam arribar mitja hora abans, i quan vam entrar, estaven tots els sillons de baix ocupats, així que vam seure a una llotja del primer pis. Quan en un moment de la funció van obrir els llums perquè en Hedwig baixava al públic, vaig veure en diagonal a nosaltres, en un sofà a en Carles, i no m´ho podia creure, la del costat era l´Helena. No sabia que fossin amics, fins aquí bé, però quan van tornar a donar més llum, vaig tornar a mirar, era inevitable fer-ho, i em va semblar que s´estaven petonejant. Allò era increible. Una llàgrima va rodolar per la meva galta. Em suposava que havia altres, però veure-ho era superior a mi, i a sobre amb l´Helena que sempre em veia intentava seduir-me. Havia de contenir-me, no volia fer el numeret davant dels Davids. Havia de ser forta i seguir veient l´ obra. Em sentia molt enganyada. El pitjor era que m´agradava i m´agrada molt, però potser va ser millor enterar-me ahir, tot i que l´impacte va ser fort. En acabar l´obra van marxar corrents. M´ hagués agradat trobar-los cara a cara i a veure quina reacció tenia en Carles. L´Helena no en té cap culpa, segurament ella tampoc sap res de la nostra relació. Els Davids van saludar a coneguts. Jo vaig anar al lavabo per si els veia, però res. Volia trucar en Carles, no hi havia cobertura, vaig pujar i vaig trucar-lo. Miracle, no tenia el contestador. Vaig intentar dissimular i mantenir la calma. ?Ninothcka bonica, quines hores de trucar, et passa alguna cosa?? Jo vaig contestar ?no, només tenia ganes de parlar amb tu? Em va dir que acabava de sopar amb un company de feina. I jo li vaig dir que sortia del teatre, de veure Hedwig. I ell tan tranquil ha contestat ?ho he vist al diari. Està bé?? Quina barra! ?T´haig de deixar amor. Demà ens veiem. El meu company m´espera al cotxe per portar-me a casa » O sigui que l´Helena era al cotxe, o qui sap. Em vaig quedar sense paraules. Tenia ganes de trencar-li la cara, però no podia fer-ho. Vaig tornar amb els Davids. Em va semblar que tots amb els que parlaven eren gays, i jo tenia set de venjança. El David B. em va preguntar si em semblava bé anar a prendre alguna cosa amb ells, o preferia que anéssim els tres. Li vaig dir que cap problema, que ja parlariem més tard o un altre dia, que em venia de gust anar amb els seus amics. Un dels amics vivia per la Ronda Sant Antoni, i vam acabar a la seva terrasseta prenent una copa. Jo per començar vaig demanar un vodka. A part dels Davids, hi havia el de la casa, i dos nois i una noia que eren germans. Un dels germans, el Martí era força atractiu. Va seure al meu costat. Vam començar a parlar sense parar. Vaig decidir que ell em faria oblidar en Carles aquella nit. Es una reacció una mica infantil, ho sé, però l´altra era plorar o emborratxar-me al sofà de casa. Era millor beure´m el vodka del nostre amable amfitrió i coquetejar amb algú vaig pensar. Els germans del Martí van marxar aproximadament passada una hora, van dir que matinaven. En Martí va dir que podia llevar-se quan vulgués tot i que havia d´acabar d´editar. Vaig descubrir que en Martí, a part de ser tot un entès en musicals era director de fotografia i càmara. Feia pel-lícules, spots, video-clips? Era l´amant ideal, qui sap si pot ser el meu passaport un altre cop al món de l´art. Es notava que li agradava, ho vaig veure clar. Jo també vaig mostrar tots els meus encants. Notava la seva cama roçant la meva, mentre tots parlàvem sobre el món del musical. Eren les tres, els Davids van dir que era hora de marxar. Llavors vaig notar que el de la casa tenia una mica de cara de son el pobre, a part si mirava l´ampolla de vodka, l´havíem buidada entre en Martí i jo. Un cop al carrer, en Martí va dir als Davids que ell acompanyaria a casa l´encantadora Ninotchka. Jo vaig somriure triomfant. Un cop al seu cotxe em va proposar de fer una última copa a casa seva. Jo sabia que aquella copa no la beuriem, que només beuriem un de l´altre. Vivia en un modern àtic per la Vila Olímpica prop dels Davids. Només tancar la porta vaig notar els seus llavis sobre els meus, i el corrent del desig ens recorrer el cos. En Martí és un amant ardent i ni que sigui per una nit m´ha fet oblidar que sóc una banyuda. Sentir les seves mans recorrent la meva pell, aquelles carícies, aquells petons, em van fer sentir una dona que val la pena, encara que fos només sexe d´una nit. He dormit al seu costat fins que a les 10 h del matí li ha sonat el mòbil. Trucaven de la seva productora. El cap em pesava, però he decidit que era el moment de marxar. Ens hem donat els mòbils, i he tornat cap a casa meva. He agafat un taxi, tot i que podia haver tornat fent un passeig. He recordat al Carles besant l´Helena al sofà de La Paloma. Els he imaginat al llit del Carles, ella cavalcant-lo mirant aquell quadre de Van gogh que tenen sobre el llit. No em podia treure aquelles imatges del cap, però llavors intentava recordar els ulls del Martí clavats en el meus mentre penetrava vigorosament dins meu. ?Mira´m als ulls em deia? Quasi tots els homes tenen aquesta obsessió, deu ser per assegurar-se que no es perden els nostres orgasmes? Tots els homes crec que tenen por de fallar-nos, que fingim per compassió. Però la trobada amb en Martí va ser físicament satisfactòria i no em fa sentir tan idiota amb això d´en Carles. Un cop a casa he tornat al llit. Al migdia en Carles m´ha convidat a dinar, però li he dit que no podia. Al vespre ha tornat a trucar, i li he dit que ja ens veuriem demà en tot cas. No tinc ganes de veure´l. Avui he tornat a beure, i a sobre sola. No m´he passat tant, però sé que això em senta malament. Maleits homes!


:::13.7.04:::

En Carles està molt enfeinat, i m´ho crec, però vull veure´l. Al migdia l´he trucat i tenia el contestador. Li he dit que em truqués, tot i que no m´agrada parlar amb màquines. Ara he rebut un missatge "vaig molt enfeinat Ninotchka, en tot cas ens veiem demà. Avui no et donaria el que mereixes" Volia contestar-li i dir-li que no vull res més que xerrar una mica amb ell, o si no en té ganes està al seu costat i prou, amb això sóc feliç. M´estic tornant en una persona dependent, és horrible! Però no puc fer-hi res.
Per altra banda m´ha trucat en Roger. Era estrany que no saber res d´ell en tants dies. M´ha dit que havia conegut una noia dissabte nit. Jo l´he felicitat. M´ha preguntat si no m´importava, i li he dit que és clar que no, que li desitjava el millor. No sé si vol donar-me gelos, però el cas és que si hi ha una altra noia es distreurà. Li volia comentar alguna cosa d´en Carles, però no m´he atrevit. Si en Carles fos un desconegut encara, però com és vidu de fa poc, m´ha fet una mica de vergonya. Això vol dir que en el fons em sento culpable. Després ha trucat el David B. dient-me que els tenia oblidats. M´han dit que del Roger tampoc en sabien gaire. I res, me´n vaig amb ells ara a La Paloma. Fan un musical de petit format curiós sobre un travesti que l´operen malament i li deixen unes polzades del seu membre.Diuen que després anirem a fer una copeta. Potser volen interrogar-me qui sap, m´estimen però una mica tafaners són. Igualment sempre serà millor marxar que donar voltes sobre què deu fer en Carles.




I després d´uns dies de fugida de la realitat, tornem a la quotidianitat diària. Segueixo a la mateixa casa, però tot és diferent perquè em falta ell. Però encara que no hi sigui, puc recordar-lo a tots els racons de la casa. El veig al meu costat dormint al llit, el veig amb la tovallola sortint de la dutxa, el veig al meu costat dinant, el veig davant els fogons de la cuina, estirat al sofà?. I espero que tornarà aviat. Avui tenia molta feina m´ha dit, i volia passar per casa, és normal. Podria haver-me dit d´anar a casa seva, però no ho ha fet. M´ ho he pres com un intent respecte a la memòria de la meva desapareguda amiga l´optimista, però ben mirat, si ens pot veure des d´on sigui, no crec que importi el lloc perquè aprovi o desaprovi aquesta relació. Què ràpid l´estem oblidant. De vegades em dóna la sensació que la gent podria pensar que jo estés esperant la seva mort per prendre-li el marit. Però no és cert. Jo no volia la seva mort. I a part, en Carles és tan variable i per desgràcia li agraden tant les faldilles. Però prefereixo pensar que realment aquest cop està enamorat de mi, i que no em vol perdre. Clar que si va ser capaç de ser-li infidel tantes vegades a la meva amiga, jo no sé què espero. No tinc cap fórmula màgica per retenir-lo, tampoc sóc una noia tan especial, de fet qui em coneix sap tinc més defectes que virtuts, que els dies boirosos atrapen el meu ànim? Avui he tingut un dia de nostàlgia, de records, com si vulgués recordar tots els instants d´aquests dies amb en Carles. He estat sola a casa, però no em molestava, tampoc tenia ganes de sortir ni de fer res en especial. Realment l´amor és ben absurd. Si és que és amor, perquè potser només és la necessitat de tenir algú al meu costat que em faci sentir especial de veritat, que em faci sentir una princesa. No vull ser més la Ninotchka femme fatale, no vull ser la vampiresa de tots, vull sentir-me una noia real que se´m valori per tot, i no només perquè sigui atractiva o perquè sigui una amant extasiant


:::11.7.04:::

La pluja m´ha despertat i m´ha desvetllat. En Carles dorm, i no el vull despertar. Fa una carona tan maca que no sé si podré resistir-me.Crec que està esgotat. Des de dijous després del teatre no ens hem mogut de casa. Es va agafar festa divendres, i diguem que bàsicament hem portat una intensa activitat sexual. Es una pena que plogui perquè demà volíem anar a la platja. Torno al seu costat. Haig d´aprofitar ara que el tinc prop meu. M´agradaria que fos meu per sempre, ser inseparables, que no es mirés a cap altra. Pot ser possible?


:::8.7.04:::

Avui tenia un terrible mal humor, i cap ganes de fer plans. Només volia fugir,però clar és difícil fugir d´un mateix, diria que impossible. Només una trucada fa poc m´ ha fet reaccionar "Ninotchka maca, què fas aquesta nit?" Potser hauria d´haver-me fet més l´interessant, però he dit que no tenia cap plan en especial. "Doncs vens amb mi a veure Bagdad cafè. Et recullo a dos quarts de vuit". I només he dit d´acord, i m´ha penjat. Era en Carles. Així que ara anem al teatre. Hauria d´estar contenta suposo, perquè volia anar-hi, i a part perquè m´hi porta ell, però tant a última hora aquesta trucada em fa pensar. Potser l´altra li ha dit que no volia anar-hi. O les altres. En tot cas, potser realment em volia donar una sorpresa. Ell sabia que m´agradaria anar-hi. No em penso trencar més el cap. Vaig a posar-me guapíssima, i cap al teatre. Sóc fàcil de contentar oi? Potser l´hauria d´haver fet patir. Però què en trec? Em quedaria a casa sola, perquè vull, clar, però ja em conec, i sé que si surto a buscar companyies, cada vegada vaig a pitjors. Res, cap l´armari a veure què em poso




Segueixo sense notícies d´en Carles. Podria dir alguna cosa, que té feina per exemple o no sé, però res de res. El que ha trucat ha estat en Roger, tenia una entrada pel Liceu. Feien El capvespre dels déus de Wagner. Començava a les 19.30. He dubtat per si rebia trucada del Carles, però sort que finalment he anat perquè cap senyal de vida. Així almenys m´he distret cinc hores i mitja, que ja és dir. Ha estat bé, no l´havia sentida mai, però m´ha fet gràcia, com l´altre dia vaig veure Sigfrid. Ara he vist l´última obra de la tetralogia. Encara que la música em feia evadir en alguns moments el pensament cap en Carles. Què coi deu fer? L´importo una mica? L´hauria de trucar jo? I després en Roger, pensava si intentaria alguna cosa a la sortida. Per sort no ho ha fet. Estava cansadet. M´ha preguntat si encara em marejava, ha estat molt correcte. Realment és una pena que no m´agradi prou, però el cor va a la seva, i ...Demà serà un altre dia. Hauria de buscar-me una ocupació o distracció que no fos esperar al maleit Carles. Vaig a posar-me les gotes als ulls i a dormir. Per sort estic molt millor.I estic pensant que haig de fer per sortides teatrals i musicals. Això em dóna vida. Aniré a veure Bagdad Cafè i el rei Lear, i a veure què faran al Grec. Podria repetir amb els musicals del diumenge al Llantiol. I fins i tot, podria passar pel Fòrum. Encara no sé ben bé de què va.I aniré a la platja. I podria apuntar-me a un gimnàs. I seguiré mirant de redecorar el pis, clar que em fa por que m´acompanyi la Miriam, que sempre s´enduu alguna cosa. Li deu robar coses de casa del seu ligue? Ara fa dies que no parlem. La trucaré. La Filomena crec que marxa la propera setmana a Sevilla, normal. Jo també ho faria,que visqui intensament el seu amor. Jo en canvi només espero. Esperava que tornés l´Igor, espero trucades del Carles. I si no espero em veig envoltada d´aventures passatgeres que m´omplen superficialment. Vaig a dormir i deixo els plans per demà.


:::7.7.04:::

Sembla que estic millor de l´ull, però no pas d´ànims. En Carles no ha respirat, i quan finalment l´he trucat ha sortit el contestador. Odio els contestadors dels mòbils. No he deixat cap missatge. Esperaré a demà, o no, ja veurem. No vull anar lenta amb ell, ho vull tot, i si no vol, doncs hauré de ser dràstica. El vull només per mi i prou. Em surt una vena possessiva sorprenent, realment estic atrapada en la seva màgia. Intentaré dormir, a veure si demà tinc millor l´ull


:::6.7.04:::

La pluja d´aquest matí m´ha despertat. Quin xàfec! Tenia l´ull ple de lleganyes. M´ha costat dormir-me de nou. I tornava a tenir lleganyes, i ara encara en tinc. Acabo de pujar de la farmàcia ara, m´he comprat unes gotes, perquè la cosa no ha millorat durant el dia. Sembla que tingui sorra dins l´ull. I ara em molesta mirar l´ordinador. No sé res d´en Carles, espero que em truqui. Només he rebut un sms seu que deia que estava molt molt enfeinat. Tinc ganes de veure´l, tot i que tal com tinc l´ull poc veig. Quin rotllo! A veure si les gotes fan efecte ràpid




En Carles ha vingut a dinar. Jo he anat a comprar peix, i he demanat consell a la Filomena sobre com fer una bona fideuà. I bé, quasi l´ha feta ella. Què maca és! I sort, perquè la fideuà no és el meu fort. El dinar ha anat bé, encara que en Carles anava amb preses. Això és normal per la feina, però m´ha dit que per la nit preferia anar a casa seva, per arreglar tot una mica. Suposo que és normal, i no haig de buscar cap altra interpretació, però podria haver-me dit que hi anés jo, no? El cas és que no ho ha dit. Deu voler el seu espai, o potser ha quedat amb alguna altra. Es horrorós, però no em desenganxaria d´ell mai. No sé què m´ha passat, però m´atrapat del tot. No té sentit, però no puc deixar de pensar en ell. Espero que sigui demà per tornar-lo a veure. Ara mateix el trucaria i li diria que vaig cap a casa seva, però no ho puc fer.
He estat parlant amb en Quim. Diu que els nois no han de notar tant que els vas al darrera o els perds. Això ja ho sabia, però té raó, però no em dona la gana fingir el que sent el meu cor. I per una altra banda el cervell em diu que vigili. Ni que tornés l´Igor ara seria capaç de ser infidel al meu Carles, només hi ha un home al món per mi, i el seu nom és Carles. Potser em penediré de tot, però no el penso deixar escapar


:::5.7.04:::

M´he passat tot el cap de setmana amb en Carles. Estic als núvols. Tot em sembla de color de rosa, i voldria creure que es quedarà al meu costat per sempre, però segur que la meva amiga també creia això...El tindré al meu costat menys quan tingui alguna cita. Però no vull pensar-hi, si el tinc una setmana dedicat a mi totalment, doncs tot això que tindré. Tot va començar divendres. Anàvem a sopar al costat dels Quatre Gats, però passant pel carrer Santana, en Carles es va aturar davant l´església de Santa Anna. A mi em va estranyar aquella religiositat inesperada, però clar, allà era on s´havia casat. Jo havia anat a aquella cerimònia, i tant, però de vegades em passa que mesclo els records d´alguns llocs. Hi havia gent a la porta, i en Carles em va estirar cap allà. Va preguntar i feien un concert un cor de noies, i sense pensar-ho va agafar dues entrades. Vam seure al banc. En Carles m´apretava la mà i tenia els ulls com a punt de plorar. Va començar el concert. Aquelles noies cantaven com els àngels, i jo em vaig emocionar molt pensant en la meva amiga l´optimista, i en Carles més. No ens miràvem, només ens unia el contacte de les notres cuixes i les suaus carícies d´una mà amb l´altre. Va ser mitja part. Li vaig dir a en Carles si preferia marxar, i em va dir que com volgués. Jo li vaig fer que no amb el cap. Ell va sortir a fumar fora, i jo em vaig quedar embadalida contemplant l´altar i l´estructura de l´edifici, mentre sentia la remor de les salutacions del públic. Va tornar en Carles, no podíem parlar. Estàvem transportats a una altra dimensió, i desitjàvem de nou el silenci de les paraules, i tornar al paradís de la música que ens regalaven aquelles noies. Aquells càntics eren per nosaltres i per la meva amiga l´optimista. Era com si ella beneís la meva relació amb en Carles des del més enllà. Qui sap, potser ella ens havia enviat aquell suposat fill. Això del nen m´inquietava. Volia comentar-li a en Carles, però potser aquell no era el dia adequat. Acabat el concert, jo no tenia gens de gana, ni ell tampoc. Només desitjàvem el consol dels nostres cossos, i sense dir res més vam anar cap el seu cotxe, va agafar camí fins casa meva, i un cop tancada la porta amb dolçor i suaument vem anar fent-nos un amb el cos de l´altre, fins unir.nos càlidament sense presses, amb la música al cap d´aquell concert, amb les imatges de l´església. Em sentia com si la meva habitació tingués centenars d´anys, les parets fossin de pedra, els sostres alts, era com si aquella escena s´hagués produït feia anys, en una altra vida i vaig tenir uns orgasmes diferents a mai aquella nit. Vaig enganxar-me a en Carles, i malgrat ser estiu, no vaig separar-me d´ell tota la nit. Em vaig despertar algun cop a mitja nit, i el sentia al meu costat, i una felicitat m´envaia i no volia que passés mai aquell moment.
Dissabte pel matí feia un dia lleig, molt lleig. A part vaig descobrir que tenia pèrdues novament. Vaig suposar que definitivament allò era la regla, però era millor, així podria demanar-li a en Carles si ell volia ser pare, pare d´un fill meu. Vaig preparar cafè i em vaig dutxar. En Carles entremaliat va entrar dins la banyera i no em va deixar dutxar-me en pau. Va ser divertit la veritat. Vam decidir que dinaríem a casa meva i cap al vespre podíem anar al cinema. Ell tenia moltes ganes de veure Shrek II. Jo ho havia passat molt bé amb la primera també. Vam anar cap a la maquinista. Ell tenia ganes de xafardejar al Mediamarket. Jo vaig entrar a una tenda, però havia tanta gent que m´agobiava, i vaig decidir que les rebaixes d´estiu per un altre dia. Shrek ens va fer riure. Vam anar a la llotja vip, i amb el nostre vodka amb llimona sobre la tauleta vam gaudir com a nens. I per seguir sent adolescents, vam anar al McDonalds. Feia anys que no hi entrava. Estava bo el Mcpollastre. I va ser allà on vaig treure el tema dels nens. Li vaig comentar a en Carles que havia passat uns dies tement per si estava embarassada, tot i haver pres precaucions. Ell em va desviar la mirada, però va tornar-me a clavar els ulls penetrant ?has estat amb algú altre a part d´amb mi?? Li vaig respondre que últimament no, i que ell era qui tenia tots els números per ser pare, però que tranquil perquè havia estat una falsa alarma. Volia una resposta, volia saber si li agradarien els nens, però el que no esperava era aquella contestació ? Per mi no has de patir. Sóc estèril? Volia preguntar-li si s´havia fet la vasectomia, o com ho sabia, si ell i la meva amiga havien intentat tenir-ne, però ell semblava que volia canviar el tema. Tenia la mirada llunyana, una mirada trista, i no vaig gosar fer més preguntes. Volia abraçar-lo, però estàvem al McDonalds. Els meus instints de mare apagats d´una revolada, però no és el meu important tenir fills, de fet mai m´ho havia plantejat fins ara. Semblava que aquella frase ens havia espatllat una tarda tan adolescent i divertida. Jo no em veia capaç de treure cap tema, ni fer broma, i en Carles feia una cara com si ser estèril fos pecat. Va dir de tornar cap a casa. Va parar el cotxe a la porta, no feia gest de quedar-se. Em va fer un breu petó als llavis, i va dir que em trucaria. Jo volia dissimular, i fer-me la dura, com si no m´importés que no seguís al meu costat tot el cap de setmana, però les llàgrimes m´apretaven les parpelles volent sortir a tota pressió. Ell em va acariciar els cabells i vaig baixar del cotxe. Vaig tancar la porta lentament, esperant sentir la seva veu dient ?Ninotchka, espera?, però vaig sentir el cotxe marxar. Vaig girar-me per saludar-lo, i vaig sentir que frenava i feia marxa enrera, va baixar la finestreta ?Ninotchka, puc pujar amb tu?? Vaig córrer cap el cotxe, i vaig posar el cap per la finestreta per buscar els seus llavis. Vam tornar a riure com abans. Vam anar a aparcar-lo junts. Errem com una parelleta d´enamorats. Era feliç i sóc ara. Jo l´estimo a ell, i vull estar amb ell, m´és igual tenir fills. Vull que m´estimi sempre, i em sigui fidel. Es l´únic que demano.
I ahir una altre dia de somni. Vam anar a casa seva a recollir roba i el banyador. Ens vam llevar d´hora per ser diumenge. En Carles va insistir en agafar un tren i cap a la platja. I vam anar a Sitges. Al Carles li van sortir piguetes al nas. Està moníssim. He estat tan feliç sense separar-me del seu costat. Llàstima que el dilluns ha arribat, i ens ha separat per fer-lo anar a treballar. Ara tinc por. Per feina tracta amb masses dones, i per molt que l´agradi jo, ell és faldiller de mena, però tothom pot canviar. Vaig a comprar, vull preparar-li un bon dinar. Als homes se´ls conquereix a la taula i al llit diuen.


:::2.7.04:::

El Carles ha dit si volia quedar a sopar, i jo he acceptat. Sempre acabo cedint al que ell li convé. Si el truco jo, llavors sempre hi ha alguna excusa, sempre decideix ell. Però el cas és que em convé distreure´m. Encara em sento una mica marejada, deu ser la calor vull pensar. Es que ha deixat de baixar la regla. De fet ahir van ser unes petites taques. Es de mal gust parlar d´això ja ho sé, però és que el Roger m´ha fet ballar el cap. Ha trucat per saber com estava, i li he dit que vaig tenir pèrdues. Ha dit que potser millor, perquè un fill era millor tenir-lo si era buscat. Hem seguit parlant, i li he explicat que encara em sentia marejada, i llavors m´ ha comentat que la seva ex-dona tot i estar prenyada, tenia pèrdues i va haver de fer repòs. Jo que estava tan segura que no hi havia nen, i ara aquest ha de liar-me. El cas és que ara no tinc temps de comprar Predictors. A part, crec que es fa de bon matí la prova. Aniré a sopar amb en Carles i li diré que m´acompanyi a una farmàcia de torn. A veure quina cara fa. Això és ser entremaliada, però ell tampoc es porta molt bé amb mi. No sé què faré, però haig d´aconseguir el Predictor d´una vegada. Vaig a dutxar-me ràpid i a comprar-lo, i segons els resultats ja parlaré amb en Carles. Però avui necessito oblidar tot això. Total tampoc puc fer-hi res. El que sigui serà, i ja decidiré




Aquest vespre he vist que tenia pèrdues. Adéu al somni de ser mare. He descobert que em feia ilusió, però ... La veritat és que m´ha agafat la plorera, però almenys he pogut beure vodka sense sentir-me culpable. DE fet no sé per què plorava, sempre estic a temps de dedicar-me a ser mare. Però clar, llavors no pots enganyar al pare, també es pot buscar un donant, no in vitro no, buscar un donant anònim i ser fecundada per una xeringa. Sona lleig així explicat, però és la manera més segura. Estic tonta crec. Jo no dec servir per ser mare, i menys sola, si hi hagués algú al meu costat seria diferent, però sola, si no puc portar bé la meva vida, no vull ni pensar com portaria la vida meva i d´una criatureta. En Roger segur que voldria ajudar-me a ser mare. Estaria encantat. Però no ho puc permetre. Seríem infeliços tots tres. Res, s´ha acabat. Torno a estar com sempre i punt. Torno a estar sola. Deu ser el meu destí. I per estar amb les companyies que em trobo, potser és el millor


:::1.7.04:::

M´he llevat amb calor una altra vegada, potser hauré de comprar un aire acondicionat. Malament estar ja així quan encara no ha arribat el juliol. M´he aixecat del llit i de nou una terrible sensació de mareig. He pensat en anar a prendre´m la pressió a la farmàcia, i de passada comprar el Predictor. Clar que diuen que no és del cent per cent fiable. El millor és fer-se anàlisis de sang. Podia anar també al ginecòleg, però he recordat l´últim cop que vaig anar, i la trobada del Dani i la seva dona. He menjat una poma i m´he fet un tallat. No tenia gaires ganes de fer res. I ha hagut de venir ell, en Roger. Li he obert la porta, però li hagués tancat als morros. Però m´he controlat, ell no tenia la culpa del meu mal humor. Venia amb una capseta de bombons per fer les paus m´ha dit. Estaven quasi desfets per el calor, però li he agraït el detallet i els he posat a la nevera. M´ha demanat una cervesa, estava deshidratat i ben suat pobret. I jo que estic ben pàmfila, he pensat que no sé per què el tracto tan malament de vegades i he començat a plorar. Potser inconscientment, per un dia, he volgut avançar-me als seus plors. En Roger ha volgut abraçar-me, però quan s´acostava per evitar nous problemes l´he cridat amb una veu autoritaria com ell mai m´havia sentit que s´apartés de mi. D´alguna cosa havien de servir-me els estudis de teatre, i ja que no pujo als escenaris, de tant en quant faig bones projeccions de veu, malgrat tenir el cos tancat pel plor, però he fet una veu que l´ha fet marxar enrera. I llavors en veure la seva reacció m´ha donat per riure, no parava de riure, com si anés borratxa amb el punt, però juro que no ho anava. En Roger em mirava amb cara estranya. No podia dir-li que em reia de la seva reacció, hagués pensat que em burlava d´ell, i només se m´ha acudit dir-li que potser estava prenyada. I a ell li ha canviat la cara. ?Pare de nou, quina ilusió!? I a abraçar-me de nou, i jo he cridat una altra vegada, però aquest cop no s´ha espantat ni s´ha apartat, i jo no he rigut perquè sabia que d´ell no podia ser el nen si es que havia nen. I li he dit que no era seu. I ha començat a plorar. Realment ni un serial sudamericà ens superava avui. Jo no sabia què fer, i m´he posat un vodka. Ell corrents s´ha aixecat per treure´m el got, I m´ho ha prohibit. Ha dit que ell cuidaria de mi si el pare no es feia càrrec, i que si volia estar amb ell, a la criatura no li faltaria pare. Jo l´he dit que si tenia un pare, clar que no era gaire de fiar, tot i que no sabia res. M´ha agafat la mà i dramàticament m´ha dit ?No ploris Ninotchka, jo sempre seré al teu costat? Que sigui tan bo i tan comprensiu amb mi em desarma la veritat. Per sort ha picat al timbre la Filomena. M´ha anat molt bé per dir-li a en Roger que havíem quedat per dinar. Ell ha dit que em trucaria per la nit. La Filomena estava trista per la marxa del sevillano. Això se li notava perquè no m´ha preguntat res sobre en Roger ni sobre res. Només parlava ella. Jo no m´he atrevit a explicar-li res del meu possible embaràs. Ella ha allargat la seva verdura, i hem dinat a casa seva, i després ha tret aquell moscatell, i a les penes punyalades. Hem anat a la platja. Hem anat en taxi. Primer dia de platja meu per fi, tot i que ja eren les sis de la tarda. M´he posat el bikini, i per sort no es notava res a la meva panxa. El bany ens ha sentat molt bé. Després de dutxar-me, a casa, tornava a estar sola i he tornat a pensar en tot. No sé per què no he comprat el Predictor, sigui quin sigui el resultat no m´ agradarà perquè tinc moments de tot. He pensat en trucar al Carles, però que truqui ell si vol. En Roger ha trucat per anar a sopar o venir ell, però li he dit que estava cansada i que em pensava posar inmediatament al llit, però no ho he fet clar. Ara potser que ho faci. Hauria de cuidar-me si penso tenir el nen. En tot cas demà vaig a la farmàcia. Això no es pot allargar.


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL